És difícil de contestar amb una resposta senzilla: en resum es tracta d’una anàlisi del fenomen nacional basada en el materialisme històric. Partim del fet que la nació és un fenomen sociopolític amb una dinàmica general pròpia (ja que neix de la forma concreta com pren cos una societat en un lloc i un moment concrets, en contacte amb altres realitats semblants simultànies). I que es mou per una dinàmica interna marcada per les contradiccions entre les classes socials que la constitueixen. Molt sovint s’oblida que el fenomen nacional té una entitat pròpia i això provoca una mala comprensió i posicions polítiques distorsionades. Oblidar que posseeix una dinàmica interna de classes és també un altre error de conseqüències negatives prou importants.
El sobiranisme criptoautonomista és un fenomen nou i és format per aquells sectors que tot i autoanomenar-se independentistes pensen i actuen en algunes qüestions seguint les anàlisis i propostes pròpies de l’autonomisme. Els líders d’aquest corrent són generalment polítics formats en l’autonomisme. La seva pràctica política és, en general, regionalista i contrària a qualsevol mena de ruptura. És una contradicció molt greu perquè l’objectiu de la independència és impossible sense una ruptura política.
Es tracta d’una altra desviació important de la línia d’acció independentista però que no és un corrent tan nou com el criptoautonomista, perquè, com es pot veure al llarg del llibre, té antecedents en diferents manifestacions interferides per la ideologia de la nació dominant, com el lerrouxisme o el soleturisme. És una desviació que ja es manifestava en la concepció staliniana de la nació. En resum: el llibre descriu aquells sectors que autodefinint-se com a independentistes no s’han identificat amb les grans mobilitzacions independentistes catalanes de masses desenvolupades al segle XXI: la PDD i les seves manifestacions, les consultes sobre la independència, l’ANC i les seves mobilitzacions...
Per una mala comprensió del fenomen nacional que té arrels en diferents segregacions ideològiques de l’espanyolisme, en el nostre cas. El lerrouxisme i el soleturisme es fonamenten en la suposició que el moviment nacional català és essencialment burgès i per aquesta raó se l’ha de combatre. És evident que aquesta posició no és més que una manipulació perversa motivada per una ideologia d’arrel espanyolista. Aquesta és la posició d’ICV i també de Podemos, a grans trets (en el llibre ho expliquem amb més detall). El més greu és que aquesta mena de creences han penetrat en part dins un sector de l’independentisme a causa d’una mena de complex motivat per la pròpia inseguretat en la identitat de classe dels qui defensen aquestes posicions. Com si els fes vergonya expressar i defensar la seva catalanitat.
El llibre descriu diferents expressions d’aquesta desconnexió amb el moviment de masses independentista. I ho fem sense anomenar organitzacions concretes, perquè la nostra voluntat com a autors és assenyalar les possible falles però sense posar al descobert les organitzacions perquè creiem que el debat polític té més possibilitats de desenvolupar-se sense fer una referència orgànica que podria inhibir el debat. Donem exemples de diferents preses de posició ben explícites de distanciament envers les Consultes sobre la Independència i envers les mobilitzacions de l’11 de setembre del 2012 i el 2013 convocades per l’ANC ... També hem aplegat al llibre expressions de “tebior” independentista, que es manifesten, per exemple, per mitjà de la negació o el menysteniment de la identitat nacional que és considerada una reivindicació sectorial més (al costat de la sindical, l’ecologista, la feminista etc.).
El Fenomen Nacional rebat aquest menyspreu per la lluita nacional des de la primera pàgina ja que aferma les bases socials i polítiques del fet nacional que aquests sectors menystenen. I hi tornem a insistir en el moment en què descrivim les raons i els fonaments de les lluites d’alliberament nacional. I també quan apliquem aquests principis a la nostra nació, els Països Catalans.
Ja ho hem apuntat més amunt d’una manera general: Ens hi aproximem, fonamentalment, amb un doble criteri. D’una banda, descrivint la realitat complexa dels Països Catalans que essent una nació clarament formada, segons les nostres anàlisis, ha desenvolupat graus de consciència diferenciats en les diferents regions històriques, unes diferències que poden anar disminuint a través de les mobilitzacions dels darrers temps, però que no es poden menystenir. I, en segon lloc, aportant idees per a abordar adequadament aquesta complexitat per tal d’avançar cap a la construcció de la República catalana independent i federativa dels Països Catalans. Crec que aquesta orientació cap a la realitat concreta és un dels grans mèrits d’aquest llibre. Volem aportar un instrument per a poder abordar qüestions que en alguns àmbits estan mal resoltes i ajudar així a enfortir la lluita independentista.
