Fa una setmana me va arribar la proposta des de la CUP Ponent de formar part, com a suplent, de la seua llista per a les eleccions al Parlament del 27S. Sense pensar-m'ho massa, vaig acceptar una posició purament simbòlica, perquè la Junta Electoral no permet participar en les eleccions a qui no estem empadronats a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Per un costat, els moments que està vivint el Principat mos obliguen a prendre partit. Per l'altre, és més que necessària remarcar la Franja dins de l'àmbit nacional dels Països Catalans. La Franja ha patit últimament una sèrie d'atacs per culpa de la seua dissidència cultural i una promiscuïtat social que no encaixa en els patrons aragonesos, que forcen replantejar-mos l'adscripció política d'un territori totalment bolcat cap al Principat.
Així que astí van les meues raons:
1-Perquè cal fer patents les limitacions polítiques que existissen entre la Franja i el Principat, amb Lleida com a capital social i econòmica de bona part de les nostres comarques. Tot el que a partir d'ara afecte a Lleida, també tindrà les seues conseqüències a Saidí, lo Campell o el Pont de Montanyana.
2- Perquè la Franja, com a part interessada i afectada, ha de tindre veu dins del Parlament català. Esta ha de correspondre als representants de la CUP-CC que ixquen escollits per la circumscripció de Lleida.
3-Perquè la CUP és una organització política honesta, que no té res a amagar. Sempre amb la veritat per davant, ha construït el seu discurs a partir de tres eixos que considerem indestriables: la independència, el socialisme i el feminisme, amb els quals m'identifico plenament. A més, des de la CUP Lleida s'ha treballat per reivindicar la Franja en moltes ocasions amb accions carregades de simbolisme, però també de solidaritat.
4- Perquè davant la impossibilitat de poder participar en les eleccions més importants dels darrers temps al nostre país -per no ser un "català autonòmic"-, la CUP m'ha ofert una oportunitat històrica impossible de refusar. Al final, podré dir que el 27 de setembre del 2015 "jo també hi seré".
5- I finalment, perquè cal fer normalitat de l'excepció. Que els i les franjolines participem en la vida política del Principat ha de deixar de ser un tabú per convertir-se en quotidianitat, ja que les decisions que es prenen al Parlament de Catalunya acaben afectant també la Franja.
Per acabar, agrair a l'assemblea de la CUP Ponent que pensés en jo per representar la Franja, i que pensés en la Franja per ser representada. Aclarir també que no tinc cap intenció de fer política institucional, ni ara ni mai. En canvi, hi ha altres maneres de participar políticament, com l'activisme social, l'assemblearisme o el periodisme. Per tot això dono el meu suport a la CUP-CC de cara al 27S. Perquè ho volem tot. Governem-nos.
