Aquest militant independentista i incansalbe lluitador va deixar la vida fent el cim de 8068 metres, a la serralada del Karakoru, a l’Himalàlia, junt al també muntanyenc Josep Grañó. A la seva motxilla portava l'estelada que havia de coronar aquest cim, tal i com havia fet en altres ocasions.
L'Albert Ibañez va ser un dels independentistes més actius durant el darrers anys setanta i els anys vuitanta, militant del PSAN-P, dels CSPC i d'Independentistes dels Països Catalans (IPC), així com a impulsor dels Moviment de Defensa de la Terra (MDT) als anys vuitanta. Va ser acusat de formar part de Terra Lliure i d'haver participat en les accions més espectaculars d'aquesta organització clandestina. Va ser autor del llibre Pallars Sobrià: Guia d'aventura, també traduït al castellà.
Nascut a Sant Boi de Llobregat el 1959. Va cursar estudis a l´Escola dels Salesians d’aquella localitat. Va estudiar COU a l’Institut de Batxillerat Rubió i Ors de Sant Boi passant posteriorment per la Facultat de Geografia i Història de Barcelona (UB). Va formar part de l’equip que va dur a terme les excavacions arqueològiques a les termes romanes de la seva ciutat.
Des de ben jove va participar en organitzacions socials i en mobilitzacions, com la Marxa de la Llibertat, treballant activament als Consells Populars de Cultura Catalana.
Des d’aleshores va militar al moviment independentista; als anys 70 va entrar al PSAN-P. Va participar també en la fundació dels Comitès de Solidaritat dels Patriotes Catalans (CSPC) a la comarca del Baix Llobregat, i dels IPC el 1979.
L'any 1987 va ser jutjat i absolt juntament amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Fernández, tots ells acusats de pertinència a Terra Lliure. En "Patufet" va ser acusat d'haver fet volar el repetidor de televisió de Sant Jeroni el 1981, a Montserrat, que va deixar sense senyal de RTVE diverses comarques el dia de la Desfilada de las Fuerzas Armadas. Aleshores va començar a militar al MDT, essent membre del Secretariat Nacional dels CSPC.
Era un gran afeccionat a l´esport, jugava a rugbi amb la UE Santboiana; sense deixar de practicar el seu esport preferit: l´escaldada. La muntanya va ser la seva gran passió, expert en la mateixa era membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Centre Excursionista de Sant Boi, fins i tot va arribar a ser un dels introductors dels esports d'alta muntanya al Pallars, monitor de l’Escola Catalana d´Alta Muntanya i Guarda de Refugi. Donada aquesta ocupació es va veure obligat a viure Ilargues temporades a la muntanya, preparant expedicions alpines, cosa que l´allunyà de la militància activa.
Va establir la seva reisdència a la Vallferrera (Pallars) d´on era guarda del refugi, tasca que compaginava amb la de redactor comarcal de "Lo Raier", del qual era el corresponsal de les Terres de Ponent. Es va llicenciar en Geografia i Història (especialitat d'Història Medieval). Desaparegué el 19 d´agost de 1990 quan intentava fer el cim del Hidden Peak (Pakistan) juntament amb altres alpinistes catalans de l´Expedició Olesa- Hidden Peak´90. A la seva motxilla portava l'estelada que havia de coronar el cim.
