L’Enric Piera Angelet va morir aquest dijous 13 d’agost. Per qui vulgui conèixer una mica la seva trajectòria, un company cerdanyolenc que el va conèixer de jove ha escrit un esbós biogràfic i de comiat. El podeu trobar al Facebook al mur de La Boca d'Or.
Tal i com comenta i com sabíem molts dels seus companys del nucli de l’ANC-Cerdanyola per la indepedència, arrossegava una malaltia des feia temps, raó per la qual havia estat sotmès a diverses intervecions. El darrers mesos s’havia aprimat molt, se’l veia una mica diferent, però no havia perdut aquella inquietud, optimisme i aquell sentit de l’humor que el caracteritzaven. El podies trobar qualsevol dia pel centre passejant el seu gos i t’obsequiava amb una conversa divertida o reflexiva.
L’Enric posseïa una memòria local extraordinària gràcies al fet que durant dècades havia format part de col·lectius contestataris, populars, culturals. Amb 61 anys era d’aquelles persones que podien explicar moltes coses de Cerdanyola, tafaneries, anècdotes, perspectives... Havia format part de Bandera Roja quan Cerdanyola bullia en protestes contra el règim, fins al punt que Fraga Iribarne la va comparar amb els fets de Vitòria de 1976. I any rere any va formar part del moviment ecologista. I de la Comissió de Festes de Sant Martí. I del Ramat de Pedres, i del Correllengua... Sempre amb el seu caient llibertari i jocós, i amb una identitat arrelada a la terra, a la llengua i a la cultura del país.
En el reviscolament del moviment independentista també hi va posar el seu granet de sorra. Sempre disposat. Va ser un membre actiu en el primer grupet que va impulsar la idea de fer una consulta sobre la independència a Cerdanyola. I després va ser una cara visible de Cerdanyola Decideix, que va fer possible la consulta del 2009. Poc després es tornaria a allistar amb vells coneguts i nous membres al nucli de l’ANC de Cerdanyola, apuntant-se a totes les feines que calgués. Amb humor, amb mordacitat, i amb aquella companyonia tranquil·la i reflexiva.
Ha fet paradetes, ha recollit vots, ha tingut incomptables convereses amb la gent del carrer com a apòstol del dret a decidir, ha llegit poemes en públic, encartellat, rodes de premsa, reunions, pancartes, actes, talment com si visqués el anys de la
lluita contra la Dictadura i de l’anomenada Transició.
Des de Cerdanyola per la Independència-ANC et donem les gràcies per tot el que ens has donat, i per tot el que has donat perquè un dia siguem un poble lliure.
“Hem caminat sense por fins a la fi de la nit.
Fa temps que hem deixat d’hivernar
en el cau de la vergonya. Ens hem tret de sobre
el complex de ser un animal bastonejat
per la història. Amb treball hem obert
escletxes en la nit i ens ha seduït l’alba.
Ens passegem sense acotar el cap davant
del botxí que encara duu les mans brutes de sang.
L’exemple d’antics segadors ens acompanya
la falç brilla en la nit com un estel,
com el far que guia els mariners cap al port.”
[Fragment del poema de l’Enric “Ara és l’hora”, que es va subhastar durant el sopar de la Diada del 2013 ]
