“Turquia ha canviat radicalment, en pocs dies, la seva estratègia contra l’Estat Islàmic (EI). Des de divendres, i durant tot el cap de setmana, ha efectuat diversos atacs aeris contra les posicions que aquest grup terrorista gihadista té a les muntanyes frontereres del nord de Síria, així com alguns atacs i bombardejos des de terra, mentre duu a terme una massiva campanya de detencions –prop de cinc-centes de moment- de possibles col·laboradors d’aquesta organització terrorista a l’interior del país. Paral·lelament ha iniciat atacs puntuals contra posicions de la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)”.
Amb aquest text comença l’editorial de La Vanguardia d’avui. Una descripció dels fets que han de definir el marc en el qual es desenvoluparà l’opinió del diari.
Les opinions són lliures, però els fets són sagrats, diu la històrica cita de Charles P. Scott, periodista anglès i editor del diari The Guardian. El problema és si aquestes opinions es basen en fets falsos.
Mitjans internacionals, corresponsals desplaçats a la zona i activistes locals mantenen des de la setmana passada, quan van començar els bombardeigs de les forces aèries turques, presumptament contra l’EI, que aquests no són sinó un maquillatge per intensificar els atacs contra les forces del PKK a l’Iraq i, fins i tot de les YPG –la milícia kurda local que Turquia considera una simple branca del PKK- a Síria. Aquestes dues forces són, ara per ara, els principals oponents contra l’EI sobre el terreny i són els qui hi han lliurat els combats més furiosos.
Només per posar alguns exemples de fonts diferents perfils ideològics, la CNN en turc assenyala com l’aviació turca ha bombardejat fins a 400 objectius del PKK per cap de l’EI en les darreres hores. El periodista català instal·lat a Turquia, Lluís Miquel Hurtado, avisa des del seu compte de Twitter que, com a mínim, es tracta d’una guerra tres bandes, mentre que l’excorresponsal a la zona, David Messeguer situa entre els militants kurds i d’esquerres la majoria dels detinguts per la policia turca, al contrari del que assegura l’editorial de La Vanguardia. A El Mundo, una anàlisi de Manuel Martorell es titula “Els kurds, veritable objectiu de l’ofensiva turca contra l’EI”, un enfocament quasi idèntic al que es pot llegir en una anàlisi de l’Institut Gatestone, especialitzat en relacions internacionals. Paral·lelament, The Guardian publica una sèrie de documents que proven fins a quin punt s’havien fet d’estretes les relacions entre Turquia i l’EI.
El Periódico, també ha optat, contra totes les evidències, a fer seguidisme de la versió turca. En un article titulat “Turquia declara la guerra a l’Estat Islàmic al cap d’anys de passivitat” dóna per bo que els atacs i detencions de les forces de seguretat turques se centren contra objectius jihadistes i només al penúltim paràgraf menciona que aquesta operació “no només anava dirigida contra membres o simpatitzants de l’EI a Turquia, sinó també contra grups armats com el kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el marxista Front del Partit d’Alliberament del Poble Revolucionari (DHKP-C)”. En canvi, el conflicte amb els kurds es descontextualitza, informant de l’emboscada del PKK on van matar dos militars turcs, separada de l’escalada del conflicte generada, sobretot, pels atacs aeris massius i les detencions generalitzades.
