Antonio Baños: "No veig una esquerra a Espanya que vulgui capgirar l'estatus quo"

Antonio Baños Boncompain (Barcelona, 1967), fa més de vint anys que és periodista. I ben aviat serà diputat a un Parlament que moltíssima gent, que sigui constituent. Si tot va com és previst i com ens explica, anirà a la llista de la CUP, de la qual, com l'actual cap de llista David Fernàndez, no n'és militant. Encara no aventura en quina posició, l'estructura d'elecció encara ha de dir-hi la seva. Tipus desacomplexadament independentista, republicà i anticapitalista s'exposa amb serenitat i humor. "No hem de fer una miniEspanya", aquest és un dels seus lemes. En té molts, la majoria audaços.

-Es veu diputat?
-Que si seré diputat?

-Si es veu diputat?
No, no m’hi veig. És possible que ho sigui, una altra cosa és que m’hi vegi... (Riu). Crec que s’ha de ser-hi. Em costa imaginar-me com a diputat però em fa molta il·lusió. Si ets periodista entrar a la banda política té problemes d’adaptació. Però el moment és excepcional, es pot guanyar la república i si aquesta república no es guanya ara es pot canviar d’arrel el discurs polític del país.

-Si anés al Parlament, ho farà en nom de la CUP que s’ha consolidat com una força influent en el procés malgrat poc pes parlamentari...
La CUP consolida dues posicions molt importants. Primer, una esquerra independentista que estava als marges del sobiranisme, una mena d’asteroide del catalanisme que era Burguès, i ara es consolida com una força radicalment independentista, republicana i transformadora i ha mantingut el marc innegociable de la independència. I en segon lloc, la crítica radical al sistema i la seva convicció anticapitalista que ja es feia abans de la crisi. El creixement és evident perquè la defensa dels seus postulats era certa.

-Avui som dilluns, fa dos dies el president va fer una proposta a les entitats per a una llista transversal amb les entitats..
Una proposta de prestidigitador

-Què vol dir?
Ja ho va dir Quim Arrufat: és emmerdar a les associacions sobiranistes en una feina que no els hi correspon com bastir una llista electoral. Les intencions final de Mas se m’escapen... i crec que fins i tot al seu partit. És un gir més del nucli de Mas per encarar el 27-S amb les millors condicions possibles per a ells.

-Però la proposta hi és
Si ens ha marcat el joc, però podem parar el partit per reflexionar? Hem de sortir al contraatac. Hi ha una oportunitat que Muriel Casals i Jordi Sánchez poden pensar que CDC està a les seves mans. Ens veniu a demanar la llista? Doncs, fem-la... també poden dir. Caldria veure què hi diu ERC.

-Què l’ha portat a fer el pas a la política?
La lluita anticapitalista i fer del procés català com un procés exitós. Vull guanyar. Faig el pas perquè m’ho demanen. És un acte de generositat molt destacable que ho demanin a algú que mai no ha militat a la CUP. A més, hi ha l’exemple dels tres diputats actuals de la CUP que han fet una feina fantàstica i han treballat més hores que un rellotge. Si em demanen que continuï aquesta feina, em veig obligat. Ho faré per responsabilitat, no per lideratge ni per ambició.

-Veu necessari si guanyen les forces indepedentistes un govern de concentració?
Primer cal veure quina majoria s’assoleix i quina és la reacció del govern espanyol, abans i després de les eleccions. Si hi ha una reacció absolutament forta facilitaria un govern de concentració i s’accelerarien el processos o bé si s’obrís un procés de negociació amb Espanya, que no crec, serà una altra cosa. Si va de debò, i parlo en nom d’Antonio Baños no de la CUP, es digui CUP o un altre terme de trencament és evident s’ha d’estar al costat del govern de la Generalitat sinó que cal confegir un govern republicà.

-Diu la paraula República, una forma utilitzada per l’esquerra i per l’ANC però no per CDC que sempre parla d’Estat català
La República no vol dir no rei, sinó valors republicans, molt catalans per altra banda. És una idea més pròpia i més contundent que no pas Estat independent. Acabaran parlant de República. No hem de construir una miniEspanya sinó institucions lliures i noves. Aquí rau la diferència entre Estat català i República catalana.

-Quan parla de la reacció de l’Estat a què es refereix?
Les males arts del poder de l’Estat: sabotatges, accidents de gent, accions dels serveis secrets, la guerra bruta... són eines que han utilitzat i que utilitzaran sense manies si se senten amenaçats si, per exemple, guanya una majoria independentista del 27-S. A més, si el 27-S comença tot a Catalunya dos mesos després començarà a Espanya.

-Si a Catalunya hi ha una majoria independentista i s’obre un procés constituent, serà la primera passa del nou procés constituent espanyol?
Jo ho pensava. Ara bé, tinc els meus dubtes que hi hagi una esquerra revolucionària a Espanya amb possibilitats de guanyar. I dic revolucionària per definir que vulgui capgirar l’estatu quo. No la veig aquesta esquerra. 

-Veu un procés de confluència de la CUP en una proposta d’esquerres?
Això ho han de decidir les assemblees de la CUP. No puc afegir res, perquè encara que sigui un tòpic això ho ha de decidir la CUP. Ara bé, les pulsions de confluència i de separació forma part de la vida natural de les esquerres. Tota l’esquerra que vulgui mantenir l’autonomia pot confluir, però hi ha una esquerra transformadora que vol ruptura unilateral del marc autonòmic i encetar un procés constituent republicà.

-Veu possible que si hi ha una majoria independentistes les forces d’esquerres no independentistes es posaria al costat del sobiranisme
Home, és una recuperació de la sobirania. Crec que hi poden entrar, perquè ho entenguin com un moviment més enllà de Catalunya-Espanya. Seria raonable.

-Està content que la Via catalana de l’11 de setembre es faci a la Meridiana?
Sí. És casa meva. La Meridiana representa les moltes Catalunyes, la Catalunya real de les dues ribes de Meridiana. El catalanisme s’ha d’apropar a una Catalunya com els emigrants que han arribat i que volem incorporar a la nostra República. El catalanisme en un moviment de transformació social potent i radical i que sigui útil per resoldre els conflictes de classe.

-La República catalana serà d’esquerres o no serà?
Evident. Si és de dretes serà una republiqueta. Potser anirem a Eurovisió, tindrem bandera a l’ONU però si és una república burguesa tindrem una MiniEspanya, volem una república lliure de totes les opressions, no només d’Espanya. La gràcia estarà en incloure a tothom –els burguesos també tenen dret a la vida-, vull dir que el procés no és només una substitució de banderes, ni d’ambaxiadaes, sinó una substitució d’institucions i lleis i com que són noves han de ser populars i en favor del poble. Vull dir una república d’esquerres no l’hem de veure amb el clixé de l’esquerra sinó amb el concepte de sobirania. Que cada català pugui recuperar la seva sobirania.