D’aquesta manera, volem fer èmfasi en que ha sigut, un cop més, la pressió de la majoria social la que ha aconseguit pressionar els partits majoritaris a concretar, mínimament, la proposta de consecució de la independència demostrant, de nou, que el poble està a anys llum de la política que governa actualment les nostres institucions i fent visible la ruptura existent entre representants i representats.
Pel que fa a la proposta concreta aprovada per CiU i ERC, volem expressar que aquest full de ruta intenta, de nou, minimitzar el factor de ruptura i construcció d’un nou marc a favor de la majoria social que suposa la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya i que es posa de manifest en els següents apartats i expressions:
En primer lloc, entenem que existeix una forta ambigüitat a l’hora de definir el model del nou estat, cosa que suposa un frau a les demandes expressades pel nostre poble. D’aquesta manera, veiem que el terme “estat social” s’hauria de concretar a través d’iniciatives com el Programa d’Emergència social presentat per la CUP i que aquest debat hauria de situar-se en el centre de l’agenda per garantir el procés d’afirmació de la sobirania popular catalana.
En segon lloc, volem fer explícit que la Declaració de sobirania que preveu el segon apartat del document aprovat ja va ser feta en el seu moment pel parlament català, i, per tant, entenem que l’afirmació que hauria de sobrevenir a les eleccions del 27 de setembre és una Declaració d’Independència que no deixés peu a ambigüitats en el nou cicle que s’ha d’iniciar després dels comicis constituents.
Per altra banda, considerem que els terminis aprovats no corresponen al moment d’emergència nacional i social que viu la Comunitat Autònoma de Catalunya i que, per tant, haurien d’escurçar-se. D’aquesta manera, entenem que la Constitució podria ser aprovada en un termini de 5 a 7 mesos (i no de 8, com recull la proposta) i que el procés previ en el que s’hauria d’obrir un procés constituent popular i participatiu, hauria de tenir una durada de, com a màxim, un any, en comptes dels 18 mesos recollits en el full de ruta d’ERC i CiU. Qualsevol dilació innecessària en el temps és obrir oportunitats a l’enemic per reforçar-se en la seva estratègia de negació de la nostra sobirania i promoure l’esgotament en un poble heroic que ens ha portat fins on som.
Finalment, entenem que les negociacions amb l’Estat Espanyol no han de ser, en cap cas, per establir “noves formes de relació” entre ambdós, sinó que han d’estar únicament dirigides al repartiment d’actius i passius com es recull en el tercer apartat. En aquest sentit, volem fer explícit que aquesta ambigüitat obre la porta a possibles formes de supeditació a l’Estat Espanyol, cosa que, en qualsevol cas, suposaria, de nou, un frau a la voluntat del poble català.
Poble Lliure, 7 d’abril de 2015, Països Catalans
