Tortura, poder i democràcia

La Democràcia és incompatible amb el monopoli del poder. No obstant això, l'eclosió d'un capitalisme global, que no solament afavoreix la concentració econòmica sinó que la imposa, ha aconseguit comprar en exclusiva el menys dolent dels sistemes polítics coneguts. La democràcia parlamentària fa temps que està ferida de mort perquè ja no és subjecte de dret. Els ciutadans que lluiten per una democràcia regenerada o menys injusta són apartats sistemàticament o silenciats si no torturats pels que administren el poder dels que de debò manen. En el món d'avui només decideixen els que pasten, sense el més mínim escrúpol, els diners mitjançant una economia que només busca el màxim benefici i el control de tot el que es mou. El poder polític és el seu subsidiari, depèn sempre d'aquest poder econòmic, per això els seus policies torturen, els seus jutges castiguen innocents i els seus polítics i profetes es corrompen i enriqueixen sense el més mínim pudor.

La sobirania popular i la figura del ciutadà han estat esborrades o convertides en pura formalitat dins d'aquest Sistema de cognom democràtic. Governs, parlaments, institucions, tribunals, cultures i mercats viuen lligats a les directrius d'aquesta minoria titànica que controla la major part de la riquesa mundial. I aquesta minoria sega qualsevol repartiment equitatiu i dicta i imposa creences, desitjos, gustos, formes de vida, corrupcions, estudis, estadístiques i mercats, a més de distribuir les prebendes als obedients i als que no qüestionen el vassallatge. Per no parlar de les normatives electorals que instauren els estudis polítics que publiciten les universitats nord-americanes o britàniques, fonts mundials de les teories polítiques a l'ús, i que després vesteixen les anomenades constitucions democràtiques que regulen els drets socials que cap Estat compleix. Dret al treball, a l'habitatge, a la justícia, a la igualtat ....
Parlar avui de societat civil és pura fantasia anacrònica. Tots i cada un de nosaltres depenem del que ens ofereixen els mandarins d'aquesta societat de l'espectacle. Tornem a ser serfs. Sobrevivim contaminats.

El malestar ciutadà que s'ha anat confabulant contra el capital en els últims anys és fill de la crisi econòmica, la manca de transparència i l'absoluta precarietat laboral de les noves generacions. Als progressistes, a la gent honrada que creu en la revolució cultural, en els valors socials, a la igualtat, en la fraternitat i en la justícia se li tanquen totes les portes, se'ls enclaustra, se'ls insulta i se'ls condemna.

Es busca redreçar la democràcia, transformar la indignació en opció política, però encara que a Grècia hagi sortit el sol, els diners manen i ho fan sense pietat, potser dissimuladament i fins amb farsa còmica, però el capital mai acceptara la dissidència des del poder polític constituït perquè obri via a un nou sistema polític i social. I aquest capital té, a través dels estats, la legitimació de la violència, de la justícia, el control dels mitjans i de les presons.

Els moviments socials que federen consciències i espais d'experimentació i activisme són l'escletxa més real que li queda a la dissidència que no tem el xantatge, l'exclusió i la tortura. Veig amb optimisme les noves polititzacions que afloren en les noves generacions i en les generacions de la Transició, del no a l'OTAN, contràries a la guerra i a la globalització. Els uns i els altres estan encoratjant des de la base els nous territoris. Els uns i els altres conjuguen una massa crítica activa que va creant noves pautes de vida, noves maneres de generar riquesa, oci i consum, els més aliens possibles al mercat global, a la banca internacional i als gustos que imposa la societat de l'espectacle. Fomentar el cooperativisme, el local, el proper, el petit enfront de la concentració i el mastodòntic és revolució.

El poder polític constituït i el poder econòmic que el sustenta estudien com desmuntar l'impuls electoral de Podem, Guanyem o de les CUP. Sens dubte, tenen els mitjans i les xarxes clientelars per corcar psicològicament, intel·lectual i mediàtica a aquests nous actors polítics que busquen instaurar un nou règim. Però si els moviments socials i el nou cooperativisme aconsegueix avenços significatius i desenvolupa un nou sistema de vida en el dia a dia, basat en la fraternitat, en el suport mutu i en l'educació integral de l'ésser humà, aquestes opcions polítiques sí podran anar construint un altre sistema en què els diners comptin menys que la justícia social. Res serà immediat. Al 77 alguns vam creure que el canvi era imminent. Quaranta anys després sabem que perquè aquesta nova societat floreixi es necessita constància, consciència i tenacitat. I no caure en el desànim ni en el nihilisme ni en el no-future, ja que són els genets de la decadència.