A Tamazga (nord d’Àfrica), els amazics fan servir des de l’antiguitat un calendari agrari propi que serveix per organitzar l’agricultura i controlar els cicles de pluja i els canvis de clima. Com en el cas d’altres cultures antigues, el calendari amazic es basa en els mesos lunars. Amb la romanització del nord d’Àfrica, els amazics van adoptar també el calendari julià ja que es basa en els mesos solars i permet controlar millor les estacions de l’any.
Actualment, als països nord-africans, tant en amazic com en àrab, s’utilitzen els noms de mesos d’origen llatí que la llengua amaziga va fer servir a l’antiguitat (Yennayr “Gener”, Brayr “Febrer”, Mars “Març” ...) El mes del yennayr “gener” comença el dia 14 de gener del calendari gregorià (que és l’actual a Catalunya i molt estès internacionalment). La vetlla del primer dia del mes amazic yennayr – és a dir el dia 13 de gener- els amazics de tot Tamazga celebren iḍ n yennayr, és a dir, “la nit de yennayr” anomenada també tabburt n usggwas “porta de l’any”. En aquesta festa, els amazics mengen plats alimentosos, fets a base de cereals i altres productes locals, i acompanyen el menjar amb rituals i auguris diversos per desitjar un any pròsper i de bona collita.
Els anys seixanta, un grup de militants del moviment amazic que treballava per la defensa de la identitat amaziga s’esforçava per recuperar la tradició del yennayr entre els joves immigrants d’origen amazic a la diàspora. Aquest grup, va decidir fixar “l’era amaziga” per a poder comptar els anys. El punt de partida que va escollir va ser el triomf del rei amazic libi Xeixonq sobre els egipcis i la fundació d’aquest rei de la XXII dinastia faraònica d’Egipte vers l’any 950 a.C. Enguany, han passat 2965 anys d’aquell esdeveniment històric (és a dir, sumant-hi 950 a.c al 2015 d.C.) Aquest sistema de còmput dels anys va ser adoptat en les darreres dècades per les associacions i militants del moviment amazic de tot l’Àfrica del nord.
Amb l’entrada de CiU a la Generalitat de Catalunya el suport a la llengua i la cultura amazigues és mínim. Només s’ha mantingut un conveni amb el departament d'Ensenyament per ensenyar l'amazic de l’època anterior, que ve del 2005. Abans, amb l'anterior govern, l’Observatori Català de la Llengua Amaziga, un centre interuniversitari que feia cursos, formació de professors, conferències, petites publicacions... tenia recursos públics i podia portar una activitat regular que anava donant fruits interessant. Ara no es compta amb aquell suport: res de res. També teníem suport per a la Casa Amaziga, una entitat que es va crear precisament amb la implicació dels partits d'esquerra el 2010. Amb el canvi de govern ja no tenim res.
Oficialment no se sap, però es diu que unes dues terceres parts del col·lectiu marroquí a Catalunya és amazigòfon. Per experiència personal, per les visites que he fet per les comarques catalanes, el gruix de gent que parla la llengua amaziga és important.
A Osona la llengua amaziga és la tercera llengua més parlada de la comarca, segons estudis del Consell comarcal. Per al conjunt de Catalunya, hi ha estudiosos com la catedràtica Carme Junyent i el grup GELA que ella dinamitza que afirmen que l’amazic és la tercera llengua de Catalunya en nombre de parlants.
És ben veritat. Això és el que hi ha i no s’entén per què és així. CiU va fer a la Casa del Marroc un congrés dels marroquins que viuen a Catalunya, promogut per Àngel Colom, i no hi van convidar ningú de la Casa Amaziga de Catalunya, una entitat que ja fa feia anys que funcionava. Van preferir convidar els imams de les mesquites, els grups islàmics, per a parlar en nom dels immigrants marroquins que viuen aquí. I parlant únicament des de la perspectiva religiosa.
Els imams es van negar a parlar de res més que no fos de religió, i van rebutjar també expressar-se en català o en amazic. Un company hi va assistir i hi va voler parlar en amazic i li ho van recriminar. Com és això, aquesta intolerància?. Per què busquen la religió per tenir vincles amb els nouvinguts del Marroc? No entenc per què ho fan. És que has de ser creient per a poder parlar amb les institucions?
Podria ser ben bé que al marroquí nouvingut li costi respondre aquesta pregunta. Àrab? Dirà que sí, tot i que possiblement no ho és. Dirà que sí, però perquè s'hi identifica ideològicament o políticament... Amazic? Dirà que també ho és, però l'amazic es percep com una cosa tribal. Et dirà segurament i principalment que és àrab, perquè li sembla que pertany al món àrab, o a la comunitat universal dels musulmans (l’Umma que en diuen en àrab), perquè és la seva educació, el fruit de la ideologia àrabo-musulmana que ja porten incorporada des dels països d’origen.
I tant que sí. La persona mateixa a qui puguis demanar per la seva identitat té complexos, té el que se n’ha dit autoodi (un sentiment que sabem que també s’ha estudiat entre els catalans del País Valencià per exemple) ... Hi ha un rebuig cap a el que és un mateix, un no-reconeixement la seva identitat, de la seva llengua. La cultura amaziga és cultura nord-africana, com ho veiem amb els costums més bàsics, com els rituals del te, el cuscús... Però el pare prefereix portar el seu fill a l'escola alcorànica.
Perquè allà s’hi valoritza l'àrab i l'Islam. Per a què serveix l'amazic? Per a res, pensa ell. Nosaltres, des del moviment amazic als Països Catalans, amb la visibilitat que donem a l'amazic, precisament volem canviar aquestes coses, i donar valor a la identitat pròpia. Cal fer saber a la gent que la seva cultura i la seva llengua valen tant com l'àrab, o el català, o el castellà. Volem donar visibilitat a la cultura amaziga, una cultura d’expressió laica i que reconeix les llibertats de les persones, justament per a fer front al creixement de l'integrisme islàmic, que sempre és un perill per a les futures generacions de nouvinguts.
Els fills dels nouvinguts marroquins, quan surten de l'escola pública catalana, sovint els pares els porten a una mesquita, com a activitat extraescolar, perquè els ensenyin. I allí hi ha gent sense formació docent. I què els ensenyen? Això no se sap. La llengua àrab clàssica, que no parla ningú. I la religió islàmica... a la seva manera. I aquí hi ha un perill, perquè posa en dubte els principis que van aprenent aquests nens a les escoles.
I això genera un desequilibri en la formació del nen: a l'escola li ensenyen uns principis, i a la mesquita uns altres, que podrien ser totalment oposats als primers. I de vegades es crea l'odi, el rebuig, envers els principis que els ensenya l'escola catalana: "els altres són uns infidels, nosaltres som musulmans, us donen menjar que no és halal..." I el nen surt sense saber qui és. Moltes vegades, aquests nens fracassen. La casa, la mesquita i l'entorn xoquen amb el que aprenen a l'escola.
Arreu del món s'està veient que l'amazic serveix per a fer front a aquestes idees que arrosseguen els nostres joves vers un món obscur. Hi ha un enfrontament entre el que és el corrent islàmic radical, arabista, i el corrent amazic. I això passa tant al Marroc com a Algèria o a Líbia. I també a França i aquí.
El moviment amazic ha agafat la línia de la laïcitat, i reben atacs dels religiosos islamistes de l'Orient i del nord d'Àfrica, diàriament. Perquè consideren el moviment amazic com un invent d'Europa, de l'Occident, i per tant és un atac a l'Islam, a la nació musulmana, a la Umma. I hi ha atacs dels de l'islamisme radical a la llengua i cultura amazics.
És probable. Ibn Batuta sí que està fent una feina d'agrair per als immigrants del Marroc, però sempre des d'una perspectiva fonamentalment arabòfona. Ha fet coses sobre l'amazic, però amb un esperit folkloritzant. Però és que l'amazic és llengua oficial a la constitució marroquina! I no som una minoria, som la majoria!
És molt difícil de contestar a aquesta pregunta. He fet de mestre, i moltes vegades hi ha nois que han arribat a plorar perquè diuen que al Marroc els diuen "guiris" i aquí els diuen "moros". I ploren. Hi ha un problema identitari, amb aquests joves. No saben ben bé què són. Diuen que són musulmans, sí. Catalans? Sí, també, perquè han viscut aquí. Marroquins? També, perquè els seus pares ho són.
No. Tot i que entenc que els plans d'integració són molt complicats. Hi ha un cert rebuig. Costarà redreçar això. Falta molta cosa per fer, no només des del punt de vista de les administracions, sinó també a nivell social. Però penso que després de molta feina veurem una societat catalana més integrada. S'han de fer polítiques, no sé quines exactament, però crec que això acabarà funcionant perquè he vist bona voluntat i ganes d’esforçar-s’hi, de part de la gent més formada (amaziga i catalana).
Coneixent la societat i la mentalitat catalana, crec que no hi haurà problemes com els que hi ha ara a França. És evident que també depèn de la mentalitat dels immigrants, és clar, però si se'ls margina sistemàticament, si se'ls rebutja..., anem malament. Malament rai!, que es diu.
