El jovent de Mallorca tornam un any més als carrers. Tornam perquè tornen temps de lluita, tornen temps de combativitat, i torna la diada de Mallorca com l’expressió de totes aquestes lluites que les joves portam endavant durant tot l’any.
Seguim un any més en la lluita per l’alliberament del nostre poble, els Països Catalans, la lluita per a emancipar-nos del capitalisme i les seves cadenes, i la lluita per la destrucció del sistema patriarcal que ens oprimeix per ser dones o per la nostra orientació sexual.
Ha estat un any molt difícil. Hem estat en cada moment i en cada front a primera línea per reclamar els nostres drets com a joves davant les agressions el govern feixista de Bauzá, i els partits que governen des de la Metropolis de Madrid. Les agressions que patim diàriament els ens han donat incontables motius per a sortir al carrer.
Van començar amb les retallades, els atacs a la llengua catalana i han seguit en la destrucció de la terra i els seus recursos , amb l’exemple de ses Fontanelles, però també amb l’Hotel de Canyamel que ha destrossat una muntanya de la Serra de Llevant. Ens han omplit l’illa de la merda, i per més desgràcia, ara han venut també el nostre mar a Repsol que podrà fer prospeccions petrolíferes.
Han estat una calanya que han governat per les seves butxaques, que han fet negoci amb el nostre territori i que han venut el nostre futur als mercats. Aquesta classe política ha celebrat i brindat cada retallada perque a ells res del que apliquen els hi afecta. La seva impunitat els permet campar lliurement i ser tractats com a senyors però cada dia més, desemascararem més la merda que els farceix.
A Mallorca, amb una taxa d’atur que ronda el 16% de la població, vivim una situació de precarietat laboral que impedeix l’emancipació dels joves per a poder independitzar-se, on la temporalitat és l’única sortida que limita i impossibilita l’estalvi. Amb l’última reforma laboral s’ha deixat en mans dels empresaris totes les eines per a poder contractar a la carta.
A més a més, han subvencionat els seus amics com és el cas de la Fundació Kovacs, on en els últims 2 anys ja se li han abonat 3 milions d’euros.
No és suficient el colapse sanitari que esteim vivint on els hospitals no dispossen de mitjans suficients per a que els professionals desenvolupin la seva tasca en normalitat. No són suficients les llistes d’espera per a poder operar-se, que continuen subvencionant els de la seva calanya.
En matèria educativa han atacat directament la llengua catalana que ens identifica com a poble, han insultat els docents i així i tot després de les derrotes judicials no han rectificat i continuen en la mateixa línia. Han reprimit qualsevol protesta i provocat judicis, com les Encausades de la Consellería, que generen conseqüències repressives per les joves estudiants que reclamaven una educació pública de qualitat i en català, com no poder-se col·legiar del que han estudiat o no poder treballar a determinats llocs. Han impulsat concertar ajudes a escoles de l’Opus Dei, que segregen per sexes i que adoctrinen a través de la religió.
No hem d’oblidar també, que la repressió que ha exercit el Cuerpo Nacional de Policia ha estat el braç executor d’aquest Govern, quan les joves d’Arran pacíficament entraven a l’Esglèsia de Sant Miquel per denunciar l’influència que estava exercint l’Esglèsia per a dictar doctrina per decidir sobre els cossos de les dones. Dies després ells detenien 7 de les nostres companyes anant als seus llocs de feina, esperant abaix de caseva o a l’escola, només perquè haver estat defensant el dret a l’avortament.
Per acabar, cal denunciar els feixistes que circulen lliurement pels nostres carrers i que aquest passat mes d’octubre van atacar el Casal Popular Voltor Negre. No permetrem cap més atac ni agressió d’aquest tipus. Feixisme ni aquí ni enlloc!!
Davant tot això ,les joves hem de construïr la resposta. Cal que imaginem i practiquem una altra forma de fer les coses. Autorganitzant-nos, bastint contrapoder a tot arreu, esdevenint joves com a subjectes de canvi i transformació, construïnt moviment juvenil desobedient, defensant la nostra terra i combatent les agressions que pateix, forjant el territori de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, defensant la nostra llengua com a element de comunicació i socialització de Mallorca, dels Països Catalans, extenent el socialisme com l’única proposta política que no ens explota i precaritza com a joves, posant al centre de les nostres vides el feminisme, esdevenir joves lliures en una terra lliure.
Als Països Catalans, 27 de desembre de 2014
