El 26 de novembre de 1985 Mikel Zabalza (un conductor d'autobusos urbans de Sant Sebastià) va ser detingut per agents de la Guàrdia Civil per presumpta col·laboració amb ETA. Al costat d'ell van ser detingudes diverses persones, entre elles la seva nòvia Idoia Aierbe, Manuel Bizkai i Ion Arretxe, tots ells van denunciar haver estat torturats a la caserna d'Intxaurrondo, però les seves denúncies no van prosperar. Zabaltza va morir el mateix dia 26 quan el comandant Gonzalo Pérez Garcia (i dos guàrdies civils més) el va ofegar mentre li aplicava el mètode de tortura de la "banyera" (el seu cos va ser llençat per la Guàrdia Civil al riu Bidasoa que després va afirmar que el detingut s'havia escapat i ofegat al riu). Quan la mare de Mikel Zabala va anar a la caserna d'Intxaurrondo a preguntar pel seu fill el guàrdia civil de la porta li va dir que si havia perdut un fill fos a "objectes perduts".
Una de les "proves" que teoricament donaven força a la versió oficial de l'ofegament al Bidasoa era la presencia del contaminant Taladrina (contaminant comú a riu Bidasoa) al cos de Zabalza però el "problema" d'aquesta "prova" és que al cadàver és va trobar una concentració de Taladrina 10 vegades superior de la qual hi havia al riu (diverses fonts apunten que és va injectar Taladrina o aigua contaminada del riu Bidasoa al cos de Zabalza). També va resultar "estrany" que després de dir que el cos va passar 20 dies a riu (segons la versió oficial) el cadàver no presentés cap tipus d'agressió per part de la fauna salvatge de la zona (abans de trobar-se el cos el Ministre de l'Interior José Barrionuevo va arribar a indicar als periodistes la zona del riu on estava el cadàver).
Com en el cas de Lasa i Zabala, ja el 1985, el CESID (Centre Superior d'Informació de la Defensa) coneixia que Zabalza havia estat assassinat a Intxaurrondo i així consta en un informe intern del CESID que, reclamat pel jutjat instructor del cas, va ser negat per la seva incorporació a la causa judicial pel Govern, tant pel Govern del PSOE de Felipe González com pel govern del Partit Popular, José María Aznar, al·legant que aquest document era secret i la seva desclassificació posaria en perill la seguretat de l'Estat.
La mort de Zabalza va provocar una convocatòria de vaga general al País Basc que va clarificar les postures. El suport als centres de treball va ser massiu encara que PSOE, UGT i Coalició Popular (amb Mayor Oreja al capdavant, acusant als vaguistes de «covardia i irresponsabilitat») la van desqualificar amb duresa. La mobilització però va rebre el suport d'HB, EMK, Auzolan, Jarrai, ESK-CUIS, LAB, CNT, STEE-EILAS, PC, EE, CSI i va ser generalitzada tot i que la policia va arribar a carregar amb barres de ferro contra els vaguistes. «La vaga general de protesta a Euskadi es va enfrontar a una intervenció policial més brutal que mai», va titular «Egin».
Un informe intern de la CIA sobre el cas de Mikel Zabalza continua parcialment secret. L'apartat (datat el 13 de gener de 1986) porta per títol «La mort d'un presumpte terrorista podria causar un contraatac d'ETA» i comença fent referència a l'extraordinària mobilització popular que va generar el cas. Poc després, l'agent de la CIA descriu els detalls de la detenció i aquí el relat es talla: les cinc línies estan ratllades. Al costat del text, apareix la indicació «B3», que fa referència a una de les dues excepcions incloses en la llei d'informació que obliga a la intel·ligència nord-americana a publicar els seus informes passat un temps. En concret, l'indicador «B3» s'aplica quan una informació pot posar en perill als seus agents o dificultar les relacions diplomàtiques amb tercers països.
