"Resistint al lobby. La lluita contra la MAT i la repressió d'un estat-empresa". Amb aquest nom es va presentar dissabte passat el documental que radiografia el moviment d'oposició a la línia de Molt Alta Tensió i els efectes que aquesta ha generat a nivell policial i judicial.
El treball audiovisual, realitzat per l'Assemblea No a la MAT de Girona i el Grup Antirepressiu, es va estrenar a Celrà (Gironès) en el marc d'una jornada solidària que va comptar amb una fira d'entitats, amb una xerrada sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) entre els EUA i la UE a càrrec de Ramon Caralt i la presentació del projecte Pam a Pam de consum responsable.
Seguidament membres de l'Assemblea No a la MAT van resumir la lluita contra la línia i l'elaboració del documental i un altre activista va explicar en quina situació es troba un altre moviment que ha patit persecució judicial com és la lluita contra el Pla Caufec.
La jornada va finalitzar amb un sopar popular i les actuacions de Cesk Freixas, Pastor Kalaixnifolk i Juanito Piquete.
Un documental que vol trencar el silenci dels mitjans oficials
Víctor Cánovas, membre de l'Assemblea No a la MAT, ha explicat que el documental pretén "treure a la llum allò que els mitjans de masses, com el Diari de Girona o El Punt, han callat sempre, que és la repressió que ha patit l'oposició a la línia MAT".
En aquest sentit, el documental presta especial atenció al desmesurat desplegament policial que hi va haver al petit poble de Fellines, a Viladesens (Gironès), a principis d'any amb motiu de l'acció que va dur a terme Cánovas, que es va atrinxerar a l'interior d'un cotxe enterrat. Un gran dispositiu policial va envair la població durant diversos dies, causant estupefacció entre els veïns, com s'encarrega de reflectir el documental.
Una quarantena d'imputats
Tot i que la MAT ja està construïda i a punt de posar-se en servei, 44 persones han estat imputades per a dur a terme accions contra la línia. Tres d'elles van ser jutjades i absoltes al juliol, concretament tres activistes que van ser imputats per l'acció que es va fer al març en què dues dones es van embidonar al centre de Girona per protestar contra les expropiacions forçoses.
Els 41 imputats restants estan pendents de judici. Les protestes per les que seran jutjades són per l'acció del cotxe soterrat, per l'ocupació d'una masia, per una acció a la subdelegació del govern i per l'ocupació forestal del 2009 a Sant Hilari Sacalm. Entre els imputats hi ha el regidor de la CUP Jordi Navarro i el regidor de Fellines Albert Saus.
Procés ple d'irregularitats
L'assemblea No a la MAT denuncia que el procés de construcció d'aquesta infraestructura considerada estratègica per a la interconnexió elèctrica dels estats espanyol i francès "ha estat llarg i ple d'irregularitats" i que s'ha demostrat que l'obra "no era necessària i que només serveix pels interessos comercials de l'oligopoli elèctric".
A més, critica el paper que ha tingut la Generalitat de Catalunya, que "ha autoritzat i protegit en tot moment l'obra fent ús de la força" i "no ha dubtat ni un segon a protegir els interessos privats de la multinacional i atacar els manifestants que hem gosat alçar la veu en defensa de la nostra terra". I critica l'ús que ha fet de la repressió per protegir "els interessos del mateix oligopoli que té beneficis milionaris i és responsable de la pobresa energètica".
La CUP, que va col·laborar en la jornada solidària de Celrà, rebutja “una política energètica que consent la construcció de la MAT malgrat saltar-se les distàncies reglamentàries entre les torres elèctriques i els habitatges”. "Hi ha cinc grans empreses energètiques que, amb la connivència del Govern, estan construint un model energètic antidemocràtic, sense atendre els interessos reals de la població i del territori”, afirma.
