L’Auditori del Centre Cultural Teresa Pàmies, de Barcelona ha aplegat les III Jornades de Sectorials de l’ANC, que ha comptat amb la presència de representants de la pràctica totalitat de sectorials de l’ANC. "Consolidar i garantir l’èxit de la celebració del 9N, malgrat no sigui la mateixa Consulta per la que hem treballat molt durament durant anys", ha esta un objectiu compartit per les diferents ponències.
La Jornada, de la qual n’ha fet la presentació Josep Antolí, coordinador de la Sectorial d’Administració Pública i de l’ECI, ha tingut per finalitat analitzar les conseqüències polítiques, socials i econòmiques que tindria no posar les urnes.
Les diverses taules de la Jornada han coincidit en titllar el “procés participatiu” proposat ara pel govern de consulta “devaluada” des del punt de vista jurídic i polític respecte a la decretada el passat 27 de setembre. La situació per la que viu Catalunya amb un augment de la pobresa i l’atur, de les families dependents i sense recursos, fa que hagi estat descrita com d’urgència econòmica, energètica i social. També s’ha posat l’accent en la necessitat que el procés sobiranista enceti un procés d’empoderament popular, una major mobilització i autoorganització al carrer. En aquest sentit, s’ha discutit la necessitat d’iniciar un procés constituent.
Triar bé els aliats, iniciar un procés constituent
La primera taula, moderada per Josep Arranz, coordinador de la Sectorial de Veïns i Secretari de l’Equip de Coordinació Intersectorial, ha analitzat les conseqüències político-socials i ha comptat amb la participació d’Elisenda Paluzie, Economista i analista política, de Lluís Rabell, President de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i de Núria Jàvega, coordinadora de continguts del Procés Constituent.
Elisenda Paluzie, ha criticat durament la “consulta devaluada”. “Tinc la sensació que és una trampa, doncs elimina la càrrega política del referèndum o Consulta del decret del 27 de setembre”. Tot i així, hem de treure el millor partit de la situació, que pot arribar a ser molt dolenta. Per això, el proper 9N – ha insistit Paluzie- cal convertir-lo en una mobilització important, anant a votar si volem que el procés continuï endavant. També s’ha oposat a una candidatura unitària, “es perden matisos i vots”, ha defensat. Sí ha estat d’acord en promoure un programa comú de les forces sobiranistes amb la declaració immediata d’independència com a punt principal i que sigui el poble qui decideixi qui lidera el procés constituent.
Lluís Rabell, ha posat l’accent en que una Consulta “de veritat” ens ajuda a plantejar i a estendre el debat sobre els continguts socials entre els sectors populars, que són els que realment ens disputem les diferents opcions en joc. Rabell ha apuntat la necessitat que a partir del 10N caldrà triar bé els aliats i elaborar una estratègia sostinguda entre els diferents agents socials que sigui capaç d’abastar una àmplia base social favorable a la independència que entomi el procés i recondueixi la situació política a partir d’ara. Cosa que amb el 9N, tal com ara està plantejat, admet que no ajuda gaire.
Núria Jàvega, en el seu torn, ha afirmat que en aquest moment el que cal, més enllà de tacticismes, és respondre a la pregunta de, fins quan aguantarem sense trencar la legalitat espanyola?, qüestió que per Jávega no es pot demorar. I procurar que a partir del 10N tot el procés condueixi cap a “una veritable transiciió nacional, no cap a una transacció”. També ha remarcat que de cap manera es pot deixar que Artur Mas lideri cap llista electoral unitària. Qui no ha estat capaç de sostenir el Referèndum no pot encapçalar cap nou projecte. I ha demanat que cal fixar la data de les eleccions abans del 9N i que se celebrin quan abans millor, si pot ser a principis d’any nou i sempre abans de les municipals.
La greu situació econòmica ens aconsella declarar la independència d’immediat
La segona taula de debat ha tractat sobre els riscos i les conseqüències econòmiques de no posar les urnes el 9N. Albert Pont, empresari i president del Cercle Català de Negocis, ha fet una interessant intervenció farcida de dades sobre la relació econòmica entre Catalunya i Espanya. Pont ha advertit que en el procés de negociació sobre la nostra independència, de no arribar un reconeixement immediat per part espanyola, el deute entre nosaltres ha de quedar en suspens mentre no hi hagi un acord entre actius i passius. Per això Albert Pont ha afirmat que l’Estat català que ha de néixer pot fer-ho amb la meitat del deute públic que té ara, doncs el 47% del deute català és amb l’Estat espanyol.
Santiago Vilanova, Periodista i secretari de la Sectorial d’Ecologia, Energia i Entorn ha dedicat la seva intervenció a l’oportunitat que suposaria la independència per implementar un canvi en profunditat cap a un model econòmic o energètic molt diferent de l’espanyol: equilibrat i ecològic. Un model que Catalunya podria perfectament liderar a la Mediterrània Occidental. Model que caldria fixar en la nostra Constitució i negociar amb el món del treball i de l’empresariat. Vilanova ha advertit, però, que de no produir-se la nostra independència en un termini immediat, Catalunya evoluciona cap a una degradació ambiental.
Alfredo Bienzobas, advocat i coordinador de la Sectorial de Treballadors ha lligat el nostre procés d’independència amb la desobediència. “Ha arribat l’hora en que aquesta desobediència esdevé element central”, sempre amb la participació i mobilització popular. El moment present per Bienzobas és el d’una oportunitat d’establir unes noves correlacions de forces que afavoreixin un procés constituent que defineixi un nou model per a Catalunya, que ha de basar-se en una República Catalana Independent. Una nova Catalunya de contingut profundament democràtic en l’econòmic, polític, social i cultural. Una nova Catalunya en que basi el bé comú com el centre de la seva activitat econòmica, al marge de tot lucre, corrupció, estafes o depredació.
David Ros, economista i coordinador de la Sectorial d’Economistes ha disseccionat l’estat de l’economia catalana que ha qualificat de extremadament greu, amb l’anunci dels 3.300 milions d’euros de retallades a Catalunya que contemplen els Pressupostos de l’Estat per al 2015, el 14% del pressupost de la Generalitat, el que la situa en el llindar del col·lapse fiscal. Si a això li afegim la mala administració de l’Estat i ho emmarquem dins un procés de liquidació del nostre autogovern, la situació és molt alarmant. Amb la paradoxa que la situació econòmica catalana millora, però que sense la capacitat d’administrar els propis recursos ens asfixia. També va referir-se a Espanya com un estat en fallida i que aquesta debilitat i escassa credibilitat econòmica que ofereix a Europa, és a la vegada una fortalesa per a nosaltres.
Una nova Constitució catalana provisional i un nou poder judicial català
A la tarda una taula presentada i moderada per Eduard Jaquet, coordinador de la Sectorial de Juristes per la Independència, ha debatut sobre els continguts sobre la nova Constitució catalana provisional que entraria en vigor en el moment precís de la declaració d’independència i durant el procés constituent que definiria el model de país definitiu. Les intervencions han anat a càrrec de Rafael Cabré, advocat, secretari de la Sectorial de Juristes i ponent del grup de treball. També han intervingut Fruitós Richarte, magistrat, i l’advocat David Buixadó. El primer ha explicat el model de poder judicial en una Catalunya independent, totalment desmarcat de les males pràctiques heredades de l’espanyol. I Buixadó ha explicat als presents el procés de redacció del Llibre Blanc i proposta de constitució en el procés escocés.
En els propers dies es penjaran al web les diferents ponències en format pdf per a la seva consulta.
About these
