Cal destacar la incidència en el món escolar, bàsicament de Primària. És un aspecte que "cal potenciar, incrementant el nombre d’escoles que hi participen i animant els professors a fer que els xiquets intervinguen activament, mitançant dibuixos, lectura de poemes, cançons, danses, escrits a favor de la llengua".
Enguany el Correllengua es dedica a dues de les més importants figures de la cultura i literatura al País Valencià, de les quals aquest 2014 en celebrem l'Any: els poetes Joan Roís de Corella i Joan Vinyoli.
Joan Roís de Corella
Neix el 28 de setembre de l’any 1435 a Gandia (la Safor). És el fill major d’un cavaller anomenat Ausiàs Roís de Corella, emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina, i d’Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina.
L’autor, que comença a escriure, pel que sembla, als voltants dels 25 anys, cap al 1460, creix en un ambient intel·lectualment molt actiu. El 1453 és examinador de notaris, el 1453-54 jurat de València i entre el 1456 i el 1462 conseller de la seva ciutat. D’altra banda promou l’edició impresa d’obres anteriors mai passades encara per la impremta, com ara el Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis. En definitiva, com demostra el seu text “Parlament o col·lació que s’esdevenc en casa de Berenguer Mercader”, l’autor es mou en els cercles aristocràtics i cultes de la societat que el veu créixer. Més (Biografia - AELC).
Joan Vinyoli i Pladevall
Neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. A l’edat de quatre anys el seu pare mor, i amb la seva mare s’instal·len a Sant Joan Despí. Als vuit anys, tornen a viure a Barcelona, on estudia a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp. A partir d’aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes.
Als setze anys entra a treballar en una editorial, empresa en què s’està fins a la seva jubilació, l’any 1979. Joan Vinyoli confessa que el va incitar a escriure una frase de Rainer M. Rilke: “La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”. Més (Biografia - AELC).