Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC presenten una ILP per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica.
Es demana, l'adopció de mecanismes que atorguin una segona oportunitat a les famílies sobre endeutades amb despeses vinculades a l’habitatge habitual; promoure el lloguer social dels habitatges propietat d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge per aturar els desnonaments; per poder fer efectiu el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat les administracions públiques hauran de garantir un reallotjament adequat; garantir l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas i la creació d’un parc d’habitatge assequible a través del lloguer forçós dels pisos propietat d’entitats financeres i grans tenedors d’habitatge que estiguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.
Cal tenir en compte que Catalunya encapçala els tristos rànquings i s’ha convertit en un dels territoris més afectats per la crisi, amb més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, de les quals 95.100 no perceben cap ingrés.
Aquesta emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execució hipotecària a Catalunya. En molts casos, aquests procediments comporten pèrdua de la llar i un deute impagable amb les entitats financeres. A les execucions hipotecàries, s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. L’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.
Aquest panorama es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar a les famílies afectades. Els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, davant el 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. Però en canvi Catalunya disposa de 448.356 pisos buits -13% del parc -, molts d’ells propietat d’entitats financeres rescatades amb diners públics.
Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica. Des de 2008, el rebut de la llum ha pujat un 60% i el de l’aigua un 66%. Durant 2011, 193.000 llars catalanes –un 6,9% del total– no van poder assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. L’emergència de la pobresa energètica ha provocat que sorgeixin nous espais de defensa dels drets més fonamentals, com l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M€ durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabanc, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M€ entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres). Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M€ a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.
Al 2102 la PAH, junt amb altres organitzacions de la societat civil, va presentar una ILP d’àmbit estatal que recollia les mesures de mínims per fer front a l’emergència habitacional: dació en pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i lloguer social. La ILP va comptar amb 1’5 milions de signatures i va suposar un procés importantíssim d’apoderament col·lectiu i de reclam del dret a l’habitatge. Tot i comptar amb el suport del 90% de la població, el Partit Popular va bloquejar i esquivar l’aplicació de la ILP amb l’aprovació de la llei 1/2013, que a dia d’avui, s’ha demostrat totalment inútil per aturar la pèrdua de l’habitatge i la condemna financera.
A Catalunya, al 2012, el mateix Parlament va aprovar per unanimitat -en suport a la ILP de la PAH- una proposta de llei per prevenir el sobreendeudament i adoptar mesures contra els desnonaments que recollia la dació en pagament, que fou traslladada al Congrés dels Diputats i rebutjada pel PP. No obstant les mesures que ha adoptat el Govern de la Generalitat no han estat a l’altura de l’emergència habitacional que viu la població catalana.
La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) va néixer fa 5 anys a Barcelona i a dia d’avui hi ha més de 60 PAH catalanes, i si una cosa ha demostrat la PAH és que “Sí, es pot” aturar la vulneració de drets.
La població afectada no pot esperar més, ja que hi ha literalment “vides en joc”. Els poders públics tenen l’obligació de legislar per garantir drets fonamentals i la pressió per a que es garanteixin anirà en augment fins que aconseguim canvis reals i efectius.
Per això des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica interpel·len al Parlament de Catalunya per a que faci efectiu el dret a un habitatge digne i a una segona oportunitat a partir de les competències exclusives en matèria d’habitatge i consum.
