Red Eléctrica de España, l’empresa privada que ha obtingut uns beneficis de 287 milions d’euros en el primer semestre d’aquest any, i preveu afermar aquestes ingressos mentre trinxa el territori des de l'Albera i amenaça la nostra, els ecosistemes, les economies locals i imposa un model energètic obsolet i altament contaminant. Red Eléctrica de España és la principal promotora del corredor de la MAT.
Ara Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola, amb l'argument de reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana. Una de les opcions amb més pes, segons va apuntar el diari Ara, és que l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), és que la MAT travessi el Parc Natural de la Serra de Collserola.
Segons aquesta notícia l’empresa elèctrica va elaborar fa una mica més d’un any, un estudi d’impacte ambiental d’aquest tram i mantenen converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat. A Cerdanyola del Vallès, per exemple, ja s'han conegut les primeres mostres d'oposició a aquesta amenaça.
Aquest diari ha mostrat públicament el plànol del projecte de la MAT per Collserola, descrit com molt detallat, que marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres (que en el cas de la MAT de Girona arriba als 70 metres d’alçada). El plànol del projecte especifica les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars, així com les altres línies d’alta tensió que ja travessen el parc natural.
Arguments de pes contra les MAT
Tal i com han descrit des de la plataforma de lluita contra la MAT a Girona, a través de publicitat enganyosa i amb el suport dels governs van vendre que "sense la MAT patiríem apagades constants, que no tindríem llum ni per als quiròfans dels hospitals, que seria imprescindible per al funcionament del TGV (Tren de Gran Velocitat) i que per totes aquestes raons el projecte era susceptible de ser declarat d’utilitat pública."
Aquest argument fal·laç ha estat denunciat reiteradament, ja que la demanda elèctrica ha caigut en picat a causa de la crisi, el perill d’apagades té l’origen en la falta d’inversió en la xarxa de distribució elèctrica i no pas en la necessitat d’una nova línia de transport de Molt Alta Tensió, el TGV ja funciona amb una línia de 132 kV.
Amb un conjunt d'arguments i una mostra dels perjudicis que suposa la MAT s'insisteix que aquesta caríssima infraestructura "només servirà per fer circular excedents d’energia, o sigui, per augmentar encara més els beneficis de les grans empreses energètiques a costa del deteriorament i la sostenibilitat dels territoris."
Es tracta, segons aquests estudis sobre l'amenaça de la MAT, d'una autopista innecessària amb un preu que les classes populars hauran de carregar amb les pujades del rebut de la llum, que comporten un seguit de perjudicis descrits:
-Risc, provat científicament, per a la salut de les persones i els éssers vius, ja que el traçat no respecta les distàncies reglamentàries de seguretat amb els habitatges (400m), i passa a menys de 50 metres d’algunes cases. Estudis científics relacionen la leucèmia, el càncer i altres malalties amb els camps electromagnètics generats per aquestes línies, a banda de relacionar-los directament amb les cefalees, insomni, vòmits, pèrdua d’oïda….
-Greus danys ambientals, patrimonials i d’impacte visual (corredor amb tres línies paral·leles, de torres de més de 50 m d’alçada, amb la desforestació que això comporta) en àrees on el turisme és una activitat econòmica que compensa la pèrdua dels usos tradicionals del bosc.
- Augment en el risc d’incendi en zones de gran interès natural, com és el cas de la Serralada de Collserola.
