Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
CORRUPCIÓ
El govern espanyol reforma el sector elèctric per tornar favors

L'Executiu de Mariano Rajoy sembla mostrar-se més sensible amb les empreses del sector energètic de combustibles fòssils que amb les de sector de les renovables i se sospita que és per tornar favors a les companyies elèctriques que contracten ex-càrrecs públics amb sous milionaris

06/02/2014 Política
Cada vegada queda més clar que El govern espanyol ha reformat el sector elèctric  per tornar favors Cada vegada queda més clar que El govern espanyol ha reformat el sector elèctric per tornar favors
Des de l'1 de gener la llei imposa peatges a l'autoconsum, dóna prioritat a saldar l'anomenat dèficit tarifari, que el Govern xifra en uns 30.000 milions i canvia les regles de joc a les empreses d'energia renovable amb caràcter retroactiu i revisable cada tres o sis anys. Fet que perjudica a cooperatives independents com Som Energia.

Aquesta reforma sembla que ha estat una maniobra del govern espanyol  per tornar favors a les companyies elèctriques que contracten ex-càrrecs públics amb sous milionaris. La veritat és que una vintena de ex-càrrecs públics i polítics, entre els quals es troben els expresidents Felipe González i José María Aznar, treballen amb les grans companyies energètiques. Al llistat hi ha els seus noms i les empreses per les quals treballen.

Endesa: l'antiga Empresa Nacional d'Electricitat, SA està avui presidida per Borja Prado Eulate i és subsidiària al 92 % de l'empresa energètica italiana Enel després de l'OPA de 2009.

José María Aznar: l'expresident del Govern és assessor extern de l'elèctrica i gasística per a Amèrica Llatina, sense entrar en el consell d'administració. Quan va fitxar el 2011, es va comunicar que rebria una retribució aproximada de 200.000 euros anuals.

Miquel Roca Junyent: ponent constitucional, exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya i advocat de la infanta Cristina en el cas Nóos. És secretari no conseller del Banc Sabadell ( 2000 ), d'Abertis Infraestructures, de TYPSA, d'Accessos de Madrid , és membre del Consell d'Administració d'ACS i president del MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ). I membre del consell d'administració d'Endesa.

Pedro Solbes: l'exministre d'Economia amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero és conseller d'Enel, la propietària d'Endesa, des de maig de 2011. També és membre del consell d'administració de Barclays Espanya.

Elena Salgado: vicepresidenta econòmica de l'últim Gabinet de Zapatero, pertany al consell d'administració de Chilectra, filial xilena d'Endesa.

Luis de Guindos: va cobrar 368.000 euros el 2011 com a conseller d'Endesa, que va informar que el sou del ministre d'Economia va créixer un 65% entre 2010 i 2011.

 

Gas Natural Fenosa: és el primer grup integrat de gas i electricitat d'Espanya. Presidit per Salvador Gabarró, està controlat per La Caixa i Repsol.

Felipe González: l'expresident espanyol (1982-1996) va entrar en el consell d'administració de l'elèctrica el 2010 per 126.500 euros anuals. En el consell es va trobar amb un exvicepresident seu en representació de Caixa Catalunya, Narcís Serra, fins a desembre de 2011, quan va dimitir després de deixar l'entitat intervinguda.

Rafael Villaseca: conseller delegat de Gas Natural, va ser president a finals dels vuitanta i principis dels noranta de la llavors empresa pública Inisel ( ara integrada a Indra ).

Nemesio Fernández - Cuesta: va entrar en el consell d'administració en gener de 2011, en representació de Repsol, petroliera de la qual és director d'operacions i que té un 30% de Gas Natural. Va ser secretari d'Estat d'Energia en la primera legislatura d'Aznar.

 

Iberdrola: l'empresa presidida per Ignacio Sánchez Galán , un dels primers grups energètics espanyols , compta amb quatre principals accionistes: ACS, Bilbao Bizkaia Kutxa i Bancaixa Inversions.

Manuel Marín: expresident del Congrés, exvicepresident de la Comissió Europea i diputat socialista en cinc legislatures. És president de la Fundació Iberdrola.

Ángel Acebes: va ser ministre d'Interior amb Aznar (a més de Justícia i d'Administracions Públiques) i secretari general del PP. És membre de la comissió executiva delegada de l'elèctrica, l'òrgan delegat del consell d'administració.

Braulio Mendel: ha estat viceconseller d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia i és president d'Unicaja.

Juan María Atutxa: exconseller d'Interior del Govern basc, expresident del Parlament autonòmic i president de la Fundació Sabino Arana, del PNV. És conseller d'Iberdrola Enginyeria i Construcció.

Ignacio López del Hierro: marit de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i membre de la comissió executiva delegada d'Iberdrola Enginyeria i Construcció. Va ser governador civil de Toledo i Sevilla i subdelegat del Govern a Andalusia amb la UCD, a finals dels setanta.

 

Red Eléctrica Española: es dedica al transport d'energia elèctrica, no a la distribució. Posseeix el 100% de la xarxa de transport d'alta tensió.

José Folgado: va ser secretari d'Estat de Pressupostos i secretari d'Estat d'Economia en els governs de José María Aznar. Entre 2007 i 2012, quan va ser nomenat president de Red Eléctrica Española ( 20% de capital públic ), va ser alcalde de Tres Cantos (Madrid)

 

Enagás: presidida per Antonio Llardén, treballa en el transport, regasificació i emmagatzematge de gas natural. Els seus principals accionistes: Govern d'Oman, la SEPI, Bancaixa i Bilbao Bizkaia Kutxa.

Marcelino Oreja Arburua: fill de Marcelino Oreja, expresident d'UCD i excomissari europeu de Transport i Energia. És el conseller delegat d'Enagás. Va ser eurodiputat (2002-2004) i president de l'empresa pública ferroviària FEVE.

Miguel Ángel Lasheras: treballar en els governs de Felipe González en diferents llocs. Va ser conseller de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda (1982-1985), conseller de la secretaria d'Estat d'Hisenda (1985-1989), director general de l'Institut d'Estudis Fiscals, director general del departament d'Economia en el Gabinet de la Presidència de Govern (1993-1995) i conseller de la Comissió Nacional del Sistema Elèctric (1995-2000 , després anomenada Comissió Nacional de l'Energia). És conseller d'Enagás des de 2006.

Ramón Pérez Simarro: exdirector general d'Energia, exsecretari general d'Energia i Recursos Minerals, exsecretari general tècnic del Ministeri d'Indústria amb Felipe González. És membre del consell d'administració. Porta a la cúpula de Repsol des de 1993 .

Dionisio Martínez: conseller d'Enagás. Va ser sotssecretari d'Hisenda amb Francisco Fernández Ordóñez de ministre (1977-1979) i secretari general del consell d'administració de Tabacalera, a més de conseller de Telefónica i d'Iberia en els vuitanta , amb el PSOE al poder.

 

Abengoa : especialitzada en l'energia renovable. Acaba de demanar al Govern davant d'un tribunal d'arbitratge internacional per la retallada de primes a les energies renovables.

Josep Borrell: L'exministre d'Obres Públiques de Felipe González, expresident del Paralamento Europeu, és conseller independent de l'empresa . El 2011 va cobrar 300.000.

Repsol: és una de les principals companyies energètiques del món. Està presidida per Antonio Brufau. Els seus principals accionistes són La Caixa i Sacyr Vallehermoso.

Luis Carlos Croissier: ha estat subsecretari del Ministeri d'Indústria i Energia , president de l'Institut Nacional d'Indústria (INI , ara batejat com SEPI) , ministre d'Indústria i Energia (1986-1988), president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. És conseller d'Adolfo Domínguez i Testa Immobles en Renda , així com administrador únic de Eurofocus Consultors. Va ser nomenat conseller de Repsol el 2007 i reelegit el 2011.

Paulina Beato : va ser presidenta executiva de Xarxa Elèctrica d'Espanya (1985-1989) i consellera de Campsa quan la petroliera era de titularitat pública (1983-1985 ) , en l'època de Felipe González . Ha estat economista principal al Banc Interamericà de Desenvolupament i consultora en la divisió de Regulació i Supervisió Bancària del Fons Monetari Internacional . Actualment és assessora de la secretaria general Iberoamericana , professora d'Anàlisi Econòmica i membre del Patronat i Consell Assessor de Balia . Va ser nomenada consellera de Repsol el 2005 i reelegida el 2010.

Mario Fernández: ha estat conseller de Treball basc (1980-1984) i vicelehendakari (1982-1985) amb Carlos Garaikoetxea. Ha estat director general del Grup BBVA i soci principal d'Uría Menéndez. És president de la BBK ( Bilbao Bizkaia Kutxa ), president executiu de Kutxabank, vicepresident de CECA i de Cecabank. Va ser nomenat conseller de Repsol a l'abril de 2011.

Josu Jon Imaz: president de Petronor, la refineria del grup Repsol, des de 2008. El 2010 va assumir la direcció de la Unitat de Noves Energies de Repsol i el 2012 es va incorporar al comitè de direcció de Repsol com a director general de l'Àrea Industrial i Noves Energies. Imaz va ser eurodiputat (1994-1999), conseller basc d'Indústria i president del PNB entre 2004 i 2007.

 

Cepsa : la companyia està controlada per la francesa Total i el Govern d'Abu Dhabi . Està presidida per Khadem Al Qubaisi. L'empresa té dos expedients sancionadors oberts per la Comissió Nacional de la Competència que haurà de dirimir el nou president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC ), José María Marín Cremada, ex-directiu de Cepsa durant dues dècades.

Carlos Pérez de Bricios: és el president d'honor de l'empresa. Va ser ministre d'Indústria en 1975 amb Carlos Arias Navarro. Va seguir en el Govern fins a juliol de 1977, un mes després de les primeres eleccions després de la dictadura franquista, i va passar a ser fundador de la CEOE, organització de la qual és vicepresident d'honor.

Carlos de Borbón-Dos Sicilias: infant i vocal del consell d'administració des de 1987.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort Núria Vidal de Llobatera i Pomar, lluitadora antifranquista i ecologista
  2. Les queixes lingüístiques ateses per Plataforma per la Llengua augmenten prop d’un 500 % en vuit anys
  3. Presentació del projecte "Rutes de la Llibertat" a Vilamaniscle (Alt Empordà)
  4. El veïnat del conegut Bloc Papallona de l’Eixample s’organitzen amb el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC)
  5. Conclusions de les Jornades "Biogàs, la bombolla inflamable"
  6. 39è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  7. Indignació per la visita dels borbons a Catarroja
  8. El lliurament dels premis Princesa de Girona 2025 es farà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
  9. 13 anys que ens va deixar Josep de Calassanç Serra "Cala"
  10. La Marea Blanca en relació a les declaracions Parlament Honorable Consellera Olga Pané
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid