El 14 de juliol de 1816 mor a la presó de Cadis el líder independentista americà Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816). Va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica.
Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol d'Heroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes.
Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins.Va ser el primer llatinoamericà a demanar el 26 octubre 1792 la concessió dels drets polítics a la dona als pocs mesos de la publicació de la Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne (1791) d'Olympe de Gouges. L'any 1812 un any després de signar la declaració d'Independència de Veneçuela fou detingut pels espanyols i empresonat a Cadis on morí.
El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.
