Suposo que recordareu aquella guerra contra l'Iraq organitzada pels Estats Units per protegir els seus propis interessos a Kuwait. Després va esdevenir una guerra de deu anys liderada també pels EEUU amb la col·laboració de diferents Estats i contravenint el mandat de les Nacions Unides que va declarar -la il·legal de totes totes. L'excusa donada era el deure d'acabar amb un arsenal d'armes de destrucció massiva que tenia Sadam Husein.
Entre els Estats promotors d'aquella guerra hi havia en un lloc preferent l'Espanya del Sr. Aznar, que s'omplia la boca del lloable objectiu de destruir un hipotètic arsenal de míssils de llarg abast que mai va ser trobat. Juntament amb España i els EEUU també va promoure-la l'Anglaterra de Tony Bleir el qual ara diu que els greus fets que succeeixen actualment a Iraq no tenen res a veure amb el que van fer llavors.
Doncs bé, ara els Estats Units presidits per l'Obama han enviat a Iraq 270 assessor militars amb el subterfugi de protegir l'ambaixada americana. Enviar assessors militars a protegir països tercers és una vella pràctica dels americans del nord. Un bon exemple d'això va ser a Vietnam, a on van començar enviant-hi assessors i van acabar amb una llarga guerra que va causar milions de morts i una destrucció sense precedents.
Analistes polítics i militars de prestigi ja anticiparen que una guerra com la del 2003, que a més a més de no resoldre res va causar la mort de més de 100.000 persones, tindria com a conseqüència un efecte crida per a molts joves musulmans alhora que incrementaria la conflictivitat a la regió. Així doncs, és fàcil concloure sense cap mena de dubte que el conflicte actual és la conseqüència ja anunciada pels experts i malauradament la seva durada és imprevisible.
Què rau en el fons d'aquest problema? El petroli comença a escassejar i a Iraq les reserves són les segones més importants del món i tècnicament tenen fàcil accés, per tant són barates d'extreure. Si hi ha governs titelles que facin de comparsa als EEUU hi podran fer el negoci del segle a costa de destruir tot un territori i moltes vides humanes. L'última guerra liderada pel Sr. Bus va costar als iraquians més de cent-mil morts i una destrucció total i sense precedents del patrimonis de la humanitat que custodiaven.
Els fets últims demostren que l'ensinistrament d'un exèrcit per forces estrangeres no té cap utilitat, perquè si sis-mil guerrillers xiïtes causen la desbandada d'un exèrcit regular iraquià entrenat pels EEUU amb més de tres-cents-mil militars professionals, vol dir clarament que són gent sense conviccions i que la causa que defensen és una causa perduda.
És difícil saber com voldran “resoldre” la situació tan seriosa i greu que han causat. Potser demanaran la intervenció d'Iran, dels kurds i de Turquia? O potser hauran de tornar a enviar l'exèrcit dels EEUU amb força material bèl·lic per continuar l'escalada armamentista? Està clar que cap d'aquestes opcions resoldrà el problema però, això sí, totes elles donaran suculents beneficis a la industria militar americana i a les empreses de seguretat privades.
