La Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD) del País Valencià ha emés un comunicat que reproduïm a continuació pel que fa a la manipulació que segons la Plataforma ha tingut lloc en les dades sobre l'atur per part del govern espanyol:
El Ministeri de “Treball” espanyol ha fet públiques les dades d’abril del registre de persones aturades, amb 8.000 menys que el mes anterior al País Valencià. Però, les manipulacions del govern espanyol respecte a la recuperació i el final de la crisi han quedat en evidència amb l’EPA del primer trimestre de 2014.
Només en un trimestre, més de 400.000 persones han estat expulsades del món de treball a tot l’estat, mitjançant l’exili econòmic, la fugida de persones migrants (quan no l’expulsió), la dependència d’uns subsidis cada vegada més precaris i la desesperança. Moltes d’aquestes persones són del País Valencià, on més del 27% de les persones treballadores estan aturades. On hi ha zones devastades per percentatges superiors al 30%, com la mateixa ciutat de València.
La nostra gent pateix l’espoli permanent d’un sistema que, amb els nostres impostos, rescata els mateixos bancs que ens escanyen amb hipoteques unflades per l’especulació. A un territori per sota de la mitjana de riquesa de l’estat, la nostra gent pateix l’espoli que anomenen “solidaritat” per més de 6.000 milions d’euros anuals, impostos que ixen de les nostres butxaques i que mai retornen en forma de serveis bàsics i drets garantits, com el dret al treball.
I pateix la volta de rosca d’aquest mercat de treball que s’està fent amb un matalàs cada vegada més gran de persones expulsades i desposseïdes, un sistema del terror que s’ha fet servir per a reduir els salaris reals a la meitat. La gent ha de mendicar treball i agafar el que “li donen”, amb l’estat espanyol com a principal còmplice de la situació. La recuperació i el creixement del que parlen només és riquesa acumulada a les mans del sistema que es beneficia de tots aquests espolis.
El propi banc d’Espanya reconeix que la caiguda dels salaris reals (moderació en el seu llenguatge) pot ser molt més alta de allò que apareix a les estadístiques oficials[i]. L'estancament dels salaris reals durant l'època 1994-2007, ara és una caiguda realment important dels mateixos. Igualment el salari relatiu ha caigut progressivament des de 1992. Les persones assalariades rebien el 1992 el 69% de la renda, mentre que el 2010 va ser només el 61%, i això que a principis dels 80 era del 73%. La tendència negativa continua fins al 2014.
El nostre Dret a Decidir també és per canviar aquesta situació. Per a que la riquesa del treball siga repartida i servisca, entre altres coses, per sostindre una renda mínima garantida per a tothom, uns recursos que tomben la pobresa i l’exclusió i que, a la vegada, circulen i tornen a circular dins de la nostra economia.
El País Valencià, necessita una altra política econòmica al servei de les persones i del País. Unes polítiques industrials, agràries, hídriques, energètiques, de comunicació, d’habitatge, etc., centrades en el nostre País, i no com una mera extensió de les necessitades del capitalisme madrileny/estatal/especulatiu. Tenim Dret a Decidir sobiranament quines som les infraestructures econòmiques més escaients per nosaltres mateix.
També és per a que el treball, l’autèntica font de riquesa, siga de tothom. Per a que estiga repartit entre totes les mans. Per a que al lloc d’explotació i exclusió, s’impose la plena ocupació i la conciliació del treball amb la vida personal i familiar, amb la participació política i democràtica, el treball sindical, el voluntariat, etc.
