La CUP s'ha mostrat radicalment en contra del BCN World des d'un principi, tant quan només es tractava d'un projecte ficció, com quan es va posar definitivament sobre la taula pel gran impacte que representa per al territori en el vessant mediambiental, social i econòmic, denunciats abastament per l’assemblea Aturem BCN World. Impactes que l'Alcalde de la ciutat, el Sr. Ballesteros, així com el líder d'UGT a Tarragona semblen voler passar per alt.
En primer lloc, de l'impacte mediambiental que aquesta activitat suposa cal destacar com a especialment greus l'ocupació de corredors litorals i l'alteració de l'equilibri hidràulic del territori, amb les derivades conseqüències per a l'ecosistema del territori que es veurà afectat. A més, es desconeix si s'ha previst l'impacte en relació amb l'augment dels residus i la seva gestió així com, la repercussió en termes energètics que comportarà.
En segon lloc, l'impacte social es tradueix en la generació de problemes de ludopatia, però també en el canvi de model turístic. Malgrat el Sr. Ballesteros afirma que el model de turisme familiar i cultural és compatible i amb el BCN World, és evident que no és així. Mentre altres municipis tenen serioses dificultats per a fugir del turisme de sol i platja i l'oci nocturn, nosaltres ens hi encaminem, amb l'afegit de la ruleta i tot el que l'envolta (màfia, explotació sexual, etc.)
En tercer lloc, l'impacte econòmic posa de manifest la demagògia del discurs de la creació de llocs de treball. D'una banda, no està gens clar quants llocs de treball es crearan veritablement, doncs el BCN World és un projecte opac. Malgrat es parla de 17.000 llocs de treball, tota la informació ha anat apareixent als mitjans de comunicació, enlloc que es posés sobre la taula de manera clara i transparent a les compareixences que han tingut lloc al Parlament. Aquests llocs de treball, recordem, que estaran sotmesos a la nova reforma laboral, que permet precaritzar les condicions laborals i deixa als treballadors i treballadores totalment desemparats davant dels abusos de la patronal.
D'altra banda, aquesta aposta econòmica, a més de ser de tipus bombolla, acostuma a anar acompanyada d'evasió d'impostos i de generació de riqueses que no repercuteixen en el territori, sinó que romanen en mans de les entitats privades. El dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya indica que “no es fa un estudi detallat i separat de quin efecte tindrà aquesta modificació en la recaptació del tribut sobre els casinos existents i sobre els que potencialment es puguin autoritzar, i es remet al pla de negoci del promotor del projecte empresarial” deixant clar que el govern es despreocupa de la quantitat de diners que deixarà d’ingressar i que podrien crear molts llocs de treball i només obeeix els interessos privats.
Per últim, apostar pel BCN World és seguir apostant per l'economia del totxo i per l'economia de l'oci de luxe. Diferents veus ja han manifestat que el model turístic de la Costa Daurada és del tot insostenible. Fins i tot un informe de la Universitat Rovira i Virgili elaborat a petició de la pròpia Generalitat, tal i com remarca la plataforma Aturem el BCN World, subratlla que aquest model turístic, “implica un important consum de recursos, començant pel sòl disponible i acabant en aigua, electricitat, residus i infraestructures”. Aquestes repercussions s’aguditzen en el cas de macroprojectes turístics. D’altra banda, també es comença a apuntar a que un nombre més elevat de turistes no implica un volum major d’impacte econòmic al territori.
Per tot plegat, la CUP convida a la reflexió sobre la possibilitat de crear llocs de treball destinats a cobrir altres necessitats socials (llars d’infants, residències, escoles, hospitals, reforç d’equipaments culturals) amb la quantitat que, amb la modificació de la llei, haurà de pagar la població. Concretament, la CUP es refereix a la quantitat que es deixarà d’ingressar en les taxes dels quatre casinos existents i dels nous casinos, amb la quanitat que es deixarà de recaptar amb el blanqueig de capitals i, atès que només una part de les inversions està garantida, amb la quantitat que pot acabar pagant-se amb recursos públics per garantir l’estabilitat del projecte.
