Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
“Hi ha les condicions objectives perquè els carrers cremin de manera diària”
15/04/2014 Entrevistes

Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE al Parlament

Diputada des del juny del passat 2013, afirma que és incompatible tenir una vida personal autoplanificada amb les necessitats que requereix el càrrec: “el Quim em va comentar que ell s’ho prenia pensant que quedaven tres anys i que després ja recuperaria la seva rutina. Ara jo m’ho agafo igual, al ser temporal ho veig millor”. Participa de cinc comissions parlamentàries i va entrar per cobrir la vacant de l’exdiputada Georgina Rieradevall, que va deixar la plaça per poder dedicar temps a la seva maternitat.

L’Isabel va néixer a la Rivera Baixa (comarca del País Valencià) i actualment resideix a Barcelona. Abans d’accedir al Parlament, ja militava l’Esquerra Independentista i és sòcia del Casal Popular de Castelló i de l'Ateneu Popular La Barraqueta de Gràcia. Afirma que té ganes de tornar a la feina del dia a dia del barri de Gràcia amb els seus companys d’assemblea.

Llicenciada en Dret Penal i Gestió de l’Administració Pública per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, als seus 33 anys, és una dona formada i amb molta empenta. La seva naturalitat desperten confiança, se la veu segura de si mateixa i plena d’idees per transmetre.

Per a Vallet, "Estem en una institució que és un enemic. A l’entrar aquí dèiem sanitat pública universal i de qualitat, però no sabíem suficientment a que ens enfrontàvem. Hem fet una feina de conèixer la institució perquè sense saber què s’estava generant, no disposàvem de prou eines per a fer discurs. És necessari rigor al presentar qualsevol alternativa política."

Al estar en contra de la UE, no és contradictori què hagueu plantejat una candidatura europea?

No. Contradictori ho és també estar al parlament català, nosaltres no el reconeixem com una institució legítima, perquè forma part de l’estat, ha encarnat el partiment administratiu dels Països catalans, s’insereix dins de la lògica capitalista, veu i viu de la democràcia liberal que nosaltres entenem que és insuficient, per tant, és igual de contradictori presentar-se a un parlament regional que a la UE. Però el parlament europeu és molt més antidemocràtic que qualsevol altre parlament perquè no te funcions de control del poder executiu, l’entrada a la comissió depèn de certes quotes econòmiques i històriques que provenen de l’imperialisme.

el parlament europeu és molt més antidemocràtic que qualsevol altre parlament perquè no te funcions de control del poder executiu
Quin profit n’esteu traient de participar al Parlament ?

Enteníem que havíem de fer tres coses, socialitzar un cert discurs que posa sobre la taula els grans oblidats, bàsicament les classes treballadores i populars. Hem vist canvis de l’esquerra institucional, aquí no es parlava de classes treballadores des de feia anys i, amb la nostra entrada, diferents forces d’esquerres van començar a parlar amb aquests termes, condicionades pel nostre discurs, per no quedar-se fora d’un discurs d’esquerres.

D’altra banda, fer que els recursos que obtenim aquí puguin revertir en el moviment popular, això no s’està fent tant com hauria de ser a falta d’una Assemblea Nacional estratègica que te pendent la CUP a un mes i mig vista. Per últim, fer tractable la informació a que tenim accés i donar-la als moviments on participem perquè puguin créixer i aglutinar més descontent. En sanitat vam buscar les auditories de l’Hospital Clínic, les vam fer entenedores i les vam penjar; van aflorar casos de corrupteles.

 

S’estan complint les expectatives que teníeu sobre la feina parlamentària?

No, i no per falta d’inactivitat, possiblement és manca de planificació, que hem anat sobrepassats i manca de feina de saber què és el que ens venia a sobre. Al treballar en molts aspectes, és inabastable la feina a la institució. Tampoc ens hem de flagel·lar perquè és un projecte en construcció i s’ha de repensar en clau que la feina institucional estigui orientada al que s’està treballant fora i al moviment popular.

I al febrer vau apostar per portar el moviment de protesta dins de la institució amb la creació d’una Comissió pel Dret al Propi Cos.

No va ser una decisió nostre, va ser una plataforma de feministes que treballen el dret a l’avortament qui va demanar a la CUP que intentés crear un grup de treball centrat en una futura llei catalana, per tant, vam actuat subordinats a elles. No és gens perjudicial que aquí dins es tinguin debats que el moviment feminista ha tingut des de fa temps i que puguin guanyar l’aspecte possibilista més del que tenen ara a nivell institucional. Mostrem als partits tradicions que només ens conformarem amb una llei de màxims, la reivindicació de la CUP és que es generin xarxes de suport perquè cap dona es quedi sense avortar i que els poder públics posin a l’abast de les classes populars politiques perquè les professionals desobeeixin la llei Gallardón i no s’apliqui.

Aleshores quin és el paper de la institució en la defensa de reivindicacions?

(Riu) Només amb el treball institucional no es pot transformar una societat, som una minoria i la victòria més gran del capitalisme ha estat guanyar la mentalitat de la majoria de la població. Tot el que estem fent aquí, la lluita institucional en si mateixa, és estèril si no va acompanyada de mobilitzacions al carrer i d’arrelament local.

Fa uns mesos van aprovar una resolució per reobrir el CAP de la Guineueta, que va ser tancat ja fa més d’un any, i no s’ha obert ni es reobrirà. I just aquesta setmana s’ha aprovat una resolució perquè posin una ambulància a la porta del CAP, ells diuen que fa les mateixes funcions, és totalment fals perquè no és el mateix que t’atenguin en una ambulància que en un centre mèdic. Això és la institució.

 

A la Guineueta van estar fent concentracions setmanals de protesta força temps, de què van servir?

Van estar tallant la ronda molt de temps, després van dir que es reobriria el CAP i la gent va pensar que ja estava tot fet. Llavors van desinflar-se, i ara estan vençuts, saben que no els reobriran i tenen raó. Quan la gent es refia de les institucions passen aquestes coses. Cada setmana s’aproven resolucions i mocions que desprès no s’apliquen. Tinc claríssim que has de ser un problema molt gros perquè et facin cas.

Cada setmana s’aproven resolucions i mocions que desprès no s’apliquen
I sobre la moció que va aprovar al Parlament per no tancar el CAP de Montcada i mantenir obertes les urgències en horari nocturn què en penses?

Jo de fet em vaig abstenir. Hauria estat assumir el discurs de mirar cada lloc en concret i prendre resolució, és una postura ambigua. ERC està tenint aquesta postura per no perdre vots d’esquerres i seguir mantenint el pacte amb el govern, entenem que és un engany i que s’acabaran tancant les urgències nocturnes. Els posaran una parada d’ambulàncies com a la Guineueta, i desactivaran la mobilització popular amb l’excusa de que s’està negociant.

Es pot trobar la solució en les lluites populars?

Crec que les lluites s’han d’articular de manera local i coordinades. Quan fas una manifestació arribes a molta gent, però si això no va acompanyat d’una activitat constant, no val de res i ara l’ofensiva de sanitat és tan gran que els mitjans antics de lluita socialdemòcrates són totalment estèrils. Si entregues 1200 signatures al CatSalut fan així (les estripa) i les llencen a les escombraries.

És molt difícil representar un problema a un monstre tan travat com és el capitalisme, però si algú s’asseu a negociar amb Panrico serà per la gent que porta sis mesos de vaga, perquè suposen un problema públic, inclús de mala reputació del govern català per no ha sabut mediar. Prèviament, el cas de la paga extra als treballadors de l’Ajuntament, tots les van perdre menys TMB, que van estar 28 dies de vaga. Toca canviar el paradigma de les lluites, no com a símbol sinó com a mitjà per aconseguir reivindicacions. Ara mateix no hi ha 20000 persones tallant carrers, que deuen ser aproximadament les que assistia cada setmana el CAP de la Guineueta, si hi fossin, parlaríem en altres termes.

I perquè no hi són? Per por?

Massa por, el sistema es configura així i nosaltres, a més, som hereves d’una tradició on mares i pares van passar per un règim franquista. Si es superés, ara mateix hi ha prous condicions objectives perquè els carrers cremin de manera diària.

Recentment la quantitat de protestes està augmentant, ho veus un canvi de mentalitat?

Estem en disponibilitat d’anar generant trinxtxeres en certs llocs que puguin anar guanyant coses, no de disputar l’hegemonia. El discurs de l’esquerra anticapitalista és totalment diferent al que s’ha fet fins ara, som una minoria. ERC, PSC i ICV quan diuen sanitat pública i de qualitat segueixen veient en el capitalisme, de rostre humà com diuen ells, la solució. Defensen l’existència d’empreses privades de sanitat, nosaltres no.

I en aquestes trintxeres, qui té més terreny: les classes populars o els poders actuals?

És obvi, estan guanyant ells, han guanyat ells. Això és pels consensos que l’antiga social democràcia va fer amb el liberalisme, en salut tot el que estem vivint ara no és nou, és fruit d’un procés de més de 30 anys de travar un model sanitari a tots els Països Catalans on han vist en la sanitat un ínsul de negoci creixent i l’empresa repartidora de més diners és la publica, per tant, els directius han generat tot aquet entramat per poder seguir lucrant-se.

Us heu trobat en minoria al defensar el vostre model d’independència?
Entenem que el marc d’independència dels Països Catalans no és un model de canvi de bandera, implica posar incisió en tots els aspectes que ens afecten, és a dir, el marc de relacions capital treball, el capitalisme com a sistema socioeconòmic, el patriciat i la dominació dels homes capitalistes cap a les dones.
Dins d’aquest context, quin ambient es viu al Parlament?

No es respira tensió. A les comissions hi ha tranquil·litat perquè les majories són fixes, és un ambient més aviat escenificat. Nosaltres quan ens enfadem i no aguantem marxem del espai.

Alguna vegada t’has vist recriminada dins de la institució pel fet de ser dona?

En torns de paraula parlen els portaveus de les comissions, el que passa és que si que hi ha molts més portaveus homes que dones. Òbviament m’he trobat amb certes situacions de micromasclismes, com a totes les feines.

A la CUP en general ens tracten als tres amb cert paternalisme. També si hi som els tres tendeixen a parlar més amb el David o amb el Quim en el sentit de creure que són els que manen i jo els hi faig només companyia. Segueixen la mateixa lògica que amb els altres grups, conceben que hi ha un cap que centralitza totes les decisions. No és una qüestió d’enfocament masclista únicament.

Pot comportar riscos el fet que s’estigui mediatitzant el paper de la CUP en figures concretes?

No hauria de jugar en contra, però és veritat que construir el perfil públic de l’organització en un diputat o dos limita més la possibilitat de que quan ells no hi siguin perdis recolzament, en aquet sentit si es fa una aposta per generar més perfils públics quedarà atenuat.

 

Per Anna San Clemente

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid