El proper dissabte 3 de maig, a partir de les 18:00h, la CUP d’Almàssera farà l’acte Construïm la Unitat Popular, amb la intervenció del David Fernàndez, diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.
Amb ell, intervindrà el Vicent Mauri, portaveu de la Intersindical Valenciana–Iv, Intersindical Alternativa de Catalunya–IAC i de l’STEI–Intersindical de les Illes Balears; el Joan Ramón Ferrandis, coordinador de la Plataforma NO Retallades de l’Horta Nord, i el Toni Infante, de la CUP d’Almàssera.
Es farà al saló d’actes del Centre Cultural d’Almàssera, a la plaça Major, i anirà seguit per un sopar popular i solidari al Centre Estudi Musical, al costat de l’estació. El preu del sopar, amb el que es col·laborarà amb l’organització de l’acte i amb les activitats de la CUP d’Almàssera, serà de 12€ (cal reservar al correu almassera@cup.cat o a través de Facebook).
La Unitat Popular
Des de la CUP d’Almàssera expliquen que al poble, com a qualsevol altre lloc, sembla que “la crisi” és un desastre que ha vingut de sobte, com la barrancada de 1949. Diuen que sobte ens hem quedat sense diners i que, de sobte, tot el que paguem és pel que diuen que devem.
El que devem és fruit d’una “gestió” caracteritzada pel malbaratament populista i caciquil, amb obres suntuàries, subvencions per a tothom sense distinció de renda mentre altres necessitats eren desateses, tortura taurina omnipresent i festes íntegrament pagades per l’Ajuntament. Amb la hipoteca del futur que suposava la costant acumulació de deute, la major part en factures amagades al calaix. Amb la corrupció que sempre envoltà l’especulació immobiliària. I amb impresentables desastres com les expropiacions de la ronda sud, un pastís de 4 milions d’euros que es guardaren a la nevera del sistema judicial i que ens fan menjar ara, amb tota la resta del seu banquet.
I, ara, ens diuen que els serveis socials són un luxe. Que no podem “pagar” les necessitats de les persones majors o de que, dintre de la diversitat que conforma la nostra societat, esperen el suport de l’anomenada com a llei de “dependència” per a ser iguals. Que els acomiadaments i l’atur ens venen així i que no pot haver-hi cap sistema per a assegurar una renda mínima garantida. Que hem de mirar els desnonaments sense fer-hi res perquè els diners són per a rescatar bancs, no persones. Que “el problema” de la gent que no té per a menjar, xiquets i xiquetes també, ha d’estar en mans dels programes de caritat. Que les persones “sobren” i que poden ser expulsades cap al no res, com feren amb les que vivien als edificis abandonats de la caserna de Bonrepós.
Mentre, l’ajuntament es presenta com un gestor secundari d’aquesta veritat inqüestionable, i els plens municipals són una màquina d’emetre mocions amb un llarg llistat de brindis al sol, on es reclama el govern de l’estat, el mateix que asfixia el municipi amb les seues normes d’intervenció encoberta i de supressió de la seua autonomia, que modifique les seues polítiques.
La unitat popular es situa front això, és la veu i la força de la gent que s’organitza i impugna aquest sistema, que diu que el que és de tothom ha de ser per a tothom, i que les institucions no poden seguir sent el refugi i la justificació del mal govern.
Les CUP
Les Candidatures d’Unitat Popular són un instrument per a fer aquest treball al nostre poble, al País Valencià i als Països Catalans. Totes les decisions les prenen la gent, no els seus càrrecs electes, en aplicació de la democràcia directa i amb l’aspiració de construir una societat més justa, no patriarcal, ecològicament sostenible i territorialment equilibrada.
