Dissabte passat el partit feixista España 2000 va realitzar un repartiment de lots de menjar al barri d'Orriols, situat a la part nord de la ciutat de València, tot aprofitant la necessitat que molta gent està passant per la crisi econòmica. Els destinataris del repartiment havien de ser "sols espanyols", tot acreditant-ho amb el seu DNI, així com amb la targeta de l'atur. La presència tant per part de la policia com per part de militnats de l'organització feixista que cobrien les cantonades feu que llevat d'algun veí o veïna que protestava de forma espontània no s'organitzara cap resposta. Cal recordar també que aquesta fórmula és utilitzada també pel partit neo-nazi Alba Daurada a Grècia.
Val a dir també que segons se'ns ha informat la majoria de persones que assistiren no estaven motivades per causes polítiques o d'acceptació del partit ultra o la seua ideologia, si no per pura necessitat, una necessitat que molts i moltes no van veure satisfeta, posat que els suposats 100 lots de 10 Kg cadascú que repartiren els ultres prompte s'acabaren deixant molta gent sense. D'altra banda, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha mostrat la seua condemna dels fets mitjançant un comunicat que reproduïm a continuació:
La PDaD davant el repartiment d'aliments d'España 2000 a Orriols
El proper dissabte, 29 de març, membres de l’organització feixista Espanya 2000 irrompran al barri d’Orriols, barri de la part nord de València, amb un dels seus actes xenòfobs i de foment de l’odi. Repartiran 100 lots d’aliments que, com que ja no el poden aconseguir del Banc d’Aliments, han recollit de diversos supermercats de la ciutat. Amb aquestes engrunes, s’arrogaran l’autoritat i la pretensió de “privilegiar” persones autòctones, marcant diferencies i excloent gent que comparteix les mateixes necessitats, els mateixos abusos, les mateixes injustícies. Aquesta formula xenòfoba i excloent va encaminada a incrementar l odi cap el i la diferent.
Orriols és un barri ple de diversitat perquè sempre ho ha estat. Des del primer dia, els seus carrers han estat plens d’accents i colors, de lluita i de treball. L’única cosa que ha canviat és que, des de fa uns anys, hi ha més gent que no porta a la butxaca el carnet d’identitat espanyol que serà necessari per a recollir eixos lots de menjar.
Orriols és un barri d’aquest país ple d’immigrants i de la seua gent, orgullosa del llarg camí que ens ha portat a ser qui som. Han fet país amb les seues mans i els seus somnis de deixar la fam i el patiment enrere, pagar un piset i que els xiquets i xiquetes vagen a l’escola. Ho han fent al costat de la gent de la terra i s’han fet de la terra. Això és el que sempre fa la gent immigrant allí on va.
Orriols té, a més, una forta xarxa de solidaritat mereixedora de reconeixement, integrada per molta gent i organitzacions com l’Associació de Veïnes i Veïns, València Acull, el Centre Islàmic, Càritas, l’Associació de Persones Aturades, la de Comerciants… I fa molt que una de les tasques d’aquesta xarxa és la distribució solidària d’aliments sota principis igualitaris.
Des de la PDaD denunciem el que necessita la gent d’Orriols, com sempre, són noves oportunitats. Que no necessita engrunes, que la caritat no és justícia. Necessita treball i accés a habitatges dignes amb lloguers socials, serveis bàsics d’educació i sanitat i que el seu barri no estiga abandonat a la seua sort i en deteriorament creixent. No necessita barreres socials entre el barri de tota la vida i el que ha sorgit de l’especulació, no necessita el patiment dels anuncis permanents de desnonaments… No necessita feixistes amb les mans lliures esclafar els drets fonamentals d’igualtat i justícia.
Aquestes pràctiques de l'extrema dreta pretenen augmentar les discriminacions, les desigualtats, les estigmatitzacions i els enfrontaments entre la gent de baix, que són les persones que estan en situacions de major pobresa, que més pateixen la crisi, sense qüestionar les polítiques neoliberals de dalt, que les propostes d'extrema dreta comparteixen del tot.
Volem un País Valencià on cap engany es puga amagar darrere de la caritat; on puguem decidir que rescatarem persones en lloc de bancs; com es gasten els nostres impostos i quan, quant i per a que ens endeutem; de quina manera es garanteixen les necessitats més bàsiques de la gent… Ho volem decidir tot i per a totes i tots, en igualtat dins de la diferència.
