El pitjor que li pot passar a un partit que està en una crisi de grans proporcions és que tothom tingui raó. Festival assegurat. La poca utilitat política barrejada amb la inutilitat sectària dels seus dirigents els han dut a una situació en la que les posicions ja no són reconciliables precisament perquè tothom té raó. Malament rai quan tothom té raó.
Tenen raó els crítics que diuen que han estat fidels al programa i a l’herència del PSC. I no volen tornar l’acta de diputat.
Té raó Navarro i les seves “majorettes” de l’aparell perquè és ben cert que el Consell Nacional (convindria canviar-li el nom urgentment) va decidir aplicar els acords de Granada on Navarro va ser aplaudit fervorosament pel PSOE després de practicar un dels actes de submissió política més grotesca de la història de Catalunya i, en conseqüència, va esborrar del programa del PSC el dret a decidir. I els reclama l’acta de diputat.
Té raó Àngel Ros quan es retira a les seves casernes d’hivern de Lleida, molt més confortables i on domina perfectament la situació, deixant abandonats a la seva sort els altres companys. Va a la seva perquè mai han tingut un projecte sòlid.
Té raó Rocio Martinez-Sempere quan s’autodescarta com a digna diputada i negocia posicions personals de cara a les primàries de l’Ajuntament de Barcelona. Ella pensa que es pot renunciar perfectament a uns principis que simplement no existeixen. El seu és el perfil polític que encaixa millor amb tot aquest embolic. Té uns compromisos però els pot canviar per uns altres i no passa res. L’important és ser-hi. Com? Tant és.
Tenen raó els alcaldes i regidors socialistes de tot Catalunya que dia a dia voten i treballen a favor del dret a decidir.
Tenen raó els altres alcaldes i regidors que hi voten i treballen en contra després de veure la fotografia de Navarro amb el PP i C’s, juntament amb Llanos de Luna, brindant amb cava el dia de la Constitució. Hi ha fotos que són ben pedagògiques.
Té raó l’alcalde de Tarragona Josep Félix Ballesteros quan diu que no cedirà el cens per fer el referèndum si la subdelegada del govern espanyol li ho impedeix.
Té raó l’alcalde de Lleida Àngel Ros quan diu que el cedirà si el Parlament li ho demana.
Tenen raó els signants del manifest a favor dels tres diputats rebels i tenen raó els que demanen mà dura, disciplina i expulsió.
Tothom té raó. És el caos total. Certament, un partit ha de ser obert i porós però amb uns límits. I ja els han ultrapassat de llarg. Fa anys que això s’estava covant i els anomenats dipositaris de l’ànima catalanista miraven a una altra banda. Ara els ha esclatat a la cara. I tot i que tenen raó, no la tenen. O sí. O no. En tot cas estarem d’acord que això de tenir dues ànimes deu ser complicat. La gent normal amb una ja fa.
La meva opinió és que anomenats crítics o catalanistes (a mi em sembla millor anomenar-los simplement demòcrates) han d’abandonar un vaixell que no va pas a la deriva, sap perfectament on va. Va cap a l’extrema dreta sense cap dubte. Juntament amb Llanos de Luna i el seu homenatge a la División Azul, recordeu?
Jo els diria que no pateixin, que han fet el que calia, una demostració immensa de dignitat política, que a fora del PSC hi ha vida i que, a més, en aquest cas és vida intel·ligent, que hi ha el partit d’Ernest Maragall, Nova Esquerra, que els espera amb els braços oberts, o senzillament la societat rica i viva, que no perllonguin una agonia que es preveu dura i ingrata i que, sobretot, no acabin per donar coartada democràtica a la nova extrema dreta que s’està configurant a Catalunya amb el bloc del negacionisme democràtic.
Els demòcrates del PSC han de sortir de la presó antidemocrática en que s’ha convertit el seu partit i que ens ajudin a tots els altres a que Catalunya avanci democràticament cap a l’exercici del dret a decidir i que deixi de ser uns dels països d’Europa amb més diputats d’extrema dreta d’Europa. 43 de 135 són massa. O no estem d’acord que al segle XXI impedir votar és ser d’extrema dreta?
