Finalment s’ha conegut el secret més ben guardat: la pregunta “inclusiva” que pretenen proposar Unió Democràtica de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Els Verds de cara a la consulta que ha de fer el nostre país en el marc del dret a decidir aprovat pel Parlament de Catalunya. Aquí la teniu:
“Vol que Catalunya, que és una nació o potser més aviat una nacionalitat històrica o potser només una Comunitat Autònoma, tot i que hi ha ciutadans que creuen que és una regió espanyola, esdevingui o assoleixi o aconsegueixi o negociï amb l’Estat unes quotes d’autogovern més àmplies, o potser més petites; que depèn de com és miri tot ha de poder ser perquè la democràcia ha de fer possible que tothom quedi content; amb unes competències blindades en ensenyament i cultura, o no, que tampoc cal tenir-ho tot; i amb un finançament just però solidari amb els altres pobles d’Espanya, o de l’Estat espanyol, que no tothom pensa que Espanya sigui la seva nació, que potser no ho és, tot i que alguns ho diuen. I negociar l’ampliació de les obligacions de l’Estat amb Catalunya, si aquest ho creu convenient, sense que impliqui que cap altra comunitat autònoma se senti violentada, respecte de les infraestructures necessàries per no deixar el país enrera i que sigui competitiu i modern, si escau, perquè també el podem deixar endarrerit i decadent que no passaria res si el conjunt dels ciutadans o súbdits del Regne d’Espanya ho volen que hi tenen tot el dret, o no. I proposar que les lleis aprovades per l’Estat no restin competències a la Comunitat Autònoma de Catalunya, o regió o nacionalitat històrica o nació, i que siguin respectuoses amb el nostre caminar mil.lenari tot i reconèixer que Espanya és gairebé tan antiga com Catalunya. Tot això negociat o suplicat, en el marc de la convivència definida per la Constitució Espanyola de 1978, que no s’ha de reformar per a res, o potser una miqueta per fer-la federalista o confederalista, que ja direm què vol dir més endavant perquè ara resulta que se’ns fa difícil mentre estem buscant federalistes i/o confederalistes a Espanya i encara no n’hem trobat però sabem que ja sortiran perquè ens han dit que n’hi ha. Ho vol?”
A aquesta pregunta “inclusiva” s’hi podrà contestar, segons proposen els dos partits, amb un SÍ, amb un NO o amb un JA VEUREM, que és una altra de les propostes innovadores que fan des d’Unió i des d’ICV per donar sortida a l’embolic en què es va posar voluntàriament Catalunya l’11 de setembre passat per culpa de més de dos milions de buscaraons que van omplir les carreteres del país per exigir la independència.
Si surt que SÍ s’obrirà un breu espai de temps, que pot ser d’uns 25 o 30 anys, per pactar amb l’estat alguna cosa. Ja es veurà quina. Si surt que NO ens quedarem igual com estem cosa que, ben mirat, será més o menys igual que si surt que SÍ. I si surt JA VEUREM, doncs ja veurem, que d’això es deu tractar. De no fer absolutament res.
Tan senzill que seria contestar amb un SÍ o amb un NO a la pregunta: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?” Però els designis del Senyor són inexcrutables. Paraula de monsenyor Duran i de mossèn Herrera. Així sia.
