Ahir mateix va tindre lloc l'homenatge a Guillem Agulló a Sueca (Ribera Baixa), concretament a la Casa-Museu de Joan Fuster que fou organitzat pel col·lectiu Reconstruint Fuster i la Xala, tot contant amb el suport de la COS, l'MDT, Endavant-OSAN de la Ribera, Intersindical Valenciana, ERPV, SI-País Valencià, EUPV, Compromís per Sueca i el Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca. La jornada també va tindre la presència de la família de Guillem Agulló, com és natural, alguns dels familiars de Vicent Andrés Estellés, el diputat per Compromís al Congrés dels diputats espanyol, Joan Baldoví i Ricardo Sixto d'EUPV, també diputat al Congrés espanyol, entre altres. Val a dir també que l'acte fou inclós en la programació municipal de l'ajuntament de Sueca i als taulons d'anuncis que té al carrer el consistori local, la jornada va contar amb la presència d'unes 350 persones, algunes d'elles vingudes de direfents comarques del País Valencià. La presència de centenars de persones va fer que el pati es quedara xicotet i molta gent haguera de seguir l'acte des de la pantalla gegant instal·lada a l'entrador de la casa.
L'acte, realitzat al pati de la casa de Fuster, va arrencar a les 12 del migdia amb el parlament de la Maria Isona, de Reconstruint Fuster, Isona va posar èmfasi en el record a Guillem i en la voluntat de son pare i sa mare de no mitificar-lo. Maria també va voler recordar la injustícia, insults i amenaces que van haver de suportar els familiars del Guillem després del seu assassinat, i el silenci còmplice de molts representants polítics i mitjants, també va calificar la família Agulló de "digna, honesta i fidel al poble, no fallen quan la lluita els necessita i a tots nosaltres ens encoratgen amb el seu exemple". A l'igual que va recordar la participació de Carme i Guillem durant la històrica Via Catalana de l'11 de Setembre: "El dia 11 de Setembre els vam seguir al Tram Valencià, per fer cadena i vertebrar el nostre País i la imatge que sempre recordarem, és la de Guillem i Carme, donant un colp demà... amarats d’emocions i desarmant exèrcits, amb el pes d’un somriure." Després de la intervenció de la Maria Isona, es va donar pas a l'actuació del Grup de Danses lʼAlmogàver de Sueca, tot seguit Francesc Colubi va interpretar el Cant dels ocells.
Després de l'actuació va prendre la paraula el poeta i assagista Jaume Pérez Montaner, que de forma poètica va fer un retrat de la realitat que estem vivint, parlant de la "primavera valenciana", els baixos salaris, les pensions, l'atur, la corrupció, les privatitzacions, els atacs a la llengua, la sentència del Prestige, l'empobriment de les classes populars, el tancament de RTVV i en definitiva l'accelerat retorn al franquisme. També va recordar els assassinats pel feixisme i va encoratjar a la reconstrucció de la identitat dels valencians i valencianes, que segons Pérez Montaner ja estem començant a veure els resultats després de tants anys de perseverància.
A continuació va tindre lloc l'actuació musical de Pep Gimeno botifarra, que després seria acompanyat per Miquel Gil, per donar pas a la intervenció de Laia A. per Endavant de la Ribera, en el seu discurs va denunciar la impunitat que encara és patent en l'assassinat de Guillem, ja que l'autor material de l'assassinat sols va passar 4 anys a presó, dels 14 anys als què fou condemnat, i que es va presentar per un partit feixista a les passades eleccions locals de 2007 a Xiva (Foia de Bunyol). També va parlar de la maduració que hui per hui estan tenint els moviments que lluiten al carrer, les aules, als llocs de treball, etc... ja que han canviat moltes coses en vint anys, segons la Laia. També va cridar a seguir l'exemple de lluita que ens va deixar el Guillem.
Un poema d'Estellés musicat, amb la sibil·la de Dani Miquel, va ser un dels últims compassos de l'acte, que va donar lloc a la intervenció de Carme Salvador i Guillem Agulló. El pare i la mare del Guillem es limitaren a fer unes paraules al públic, tot remarcant l'emotivitat de l'acte i valorant-lo com un dels més emocionants en els què havia participat, també van fer un recorregut pels actes que s'havien fet durant tot l'any, com també, el Guillem Agulló va assegurar que "tenim el camí marcat per Joan Fuster, amb Nosaltres els valencians". Va encoratjar per últim a continuar lluitant per així "guanyar la llibertat".
Per tancar l'acte la Colla castellera de Cullera (Ribera Baixa), va realitzar un castellet al mateix pati de la Casa Fuster, al so de la Muixeranga, interpretar per la Colla de dolçainers/es i tabaleters/es la Xala, de Sueca, que també va interpretar el Cant dels Maulets.
A Continuació va tindre lloc un dinar a l'Ateneu Suecà del Socors, a Sueca.
Obrint Pas des de Mèxic
Un dels moments més emotius fou quan un dels components del grup Obrint Pas va fer "acte de presència" mitjançant la projecció d'un vídeo on va dir algunes paraules per als assistents a l'acte i per a la família Agulló-Salvador des de Mèxic, on es troba el grup valencià de gira.
Intervenció de la Maria Isona en la introducció a l'acte
Pel seu interés reproduim el discurs de la Maria Isona, llegit per la Maria Isona, de Reconstruint Fuster:
Al país Valencià són molts els pares i les mares que crien els seus fills, amb orgull de catalanoparlants, encomanant-los l’amor per la seua cultura i pel seu territori, i ensenyant que totes les persones som iguals. Carme Salvador i Guillem Agulló en són exemple.El seu fill Guillem era un jove alegre i combatiu que estimava moltíssim la seua terra,volia millorar-la, i volia viure en igualtat i llibertat. A Guillem i Carme no els agrada el mite , descriuen el seu fill com un xicot normal, un de tants que hi havia fa 20 anys al País Valencià. I sempre recorden que afortunadament Guillems hi ha molts.
Guillem els va dir als seus pares, alguna vegada: “si no lluite pel que crec, prefereix morir-me”, malauradament el feixisme, perfectament organitzat, seguia de prop a joves com ell i la matinada de l’11 d’Abril del 93 el van assassinar. A Guillem el van matar per antiracista, perquè per a ell els nouvinguts eren benvinguts. El van matar per independentista, per creure en els Països Catalans, per defensar els plantejaments del savi que habitava aquesta casa.
Després del crim va arribar el temps de la humiliació i la ignomínia, el temps de la impunitat, de la justícia injusta, de la manipulació mediàtica, dels polítics col·laboracionistes i dels polítics covards, va arribar el temps de les amenaces dels botxins, que s’han repetit ,aniversari rere aniversari.
Hem escoltat a Guillem pare, parlar d’impunitat subvencionada, impunitat que es va gestar, a la gens modèlica transició i va quedar palesa a la mal anomenada batalla de València, que més que batalla va ser persecució, i d’aquesta impunitat també són responsables les forces d’esquerra quan miren cap a altre costat, una part de la s o c ietat va lenciana, amb Fuster al capdavant ,sempre ha estat menystinguda i maltractada. Ara s’albiren canvis i si no treballem des d'un prisma inclusiu, fracassarem, perquè no podem descartar d’entrada a una part de la societat. Això és fer trampa al poble.
Només des del respecte, la generositat i la unitat serem un poble fort per fer front al feixisme, i per fer front al capitalisme, que ens vol servils i alienats, per a satisfer la seua fam infinita. A nosaltres el valencians Fuster ho diu clar: “La població passa a poble per un acte de consciència”.
Avui des de la unitat i la consciència de poble, volem homenatjar la memòria de Guillem, enfront dels que l'insulten i el criminalitzen, volem reivindicar la seua lluita, que també és la nostra, evitar que caiga en l’oblit, i demanar que el seu esperit siga present a cada poble dels Països Catalans.
Però també volem que aquest acte, siga una càlida abraçada a aquesta família, als pares, a les germanes, que després de perdre a Guillem, van haver de suportar injustícia, insults i amenaces. Sovint ens preguntem, com es gestiona tot això emocionalment, moltes persones hagueren defallit i ningú podria fer-los cap retret, però ells diuen que el dolor els ha fet forts, i la injustícia els empeny a seguir, i a més, ho fan sense invocar l’odi, recordant que són gent de pau.
Són una família digna, honesta i fidel al poble, no fallen quan la lluita els necessita i a tots nosaltres ens encoratgen amb el seu exemple. El dia 11 de Setembre els vam seguir al Tram Valencià, per fer cadena i vertebrar el nostre País i la imatge que sempre recordarem, és la de Guillem i Carme, donant un colp de mà...amarats d’emocions i desarmant exèrcits, amb el pes d’un somriure.
Avui gosem fer-vos un prec: que continueu caminant amb la cara en alt i que continueu fent via cap a la llibertat, com aquell dia a Vinaròs.
Nosaltres ací, a casa del nostre estimat Fuster, us fem la ferma promesa de què sempre que volteu a mirar, ens trobareu seguint les vostres petjades, amb Guillem al cor i a la memòria i amb molt de coratge per a posar-li murs al feixisme, per a construir poder popular i assolir el somni de Guillem.
Família..... Moltes gràcies per tot el que feu!!
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!
