La pressió constant i sostinguda dels moviments socials, dels mitjans de comunicació popular, l'encalç al carrer i al Parlament de les quatre províncies, la força de les persones ferides que amb total fermesa no han parat de denunciar-ho (va per tu, Ester, gràcies) i la seguretat que quan es té la raó no es pot tirar enrere i només es pot guanyar han aconseguit avui l'objectiu. És només un d'ells i és clar que no és total, però avui ja sabem que el darrer dia d'abril de l'any que ve el cos policial creat pel botifler Veciana deixarà de treure ulls a persones amb bales de goma.
Ja sabem que la policia antisocial que el govern de Catalunya necessita per mantenir els privilegis d'una minoria per a qui treballa canviarà l'arma però no els seus objectius quan surt a fer mal al carrer, però avui sabem un cop més que és possible aturar-los si ens unim i no fem el ximple. I quan dic aturar-los parlo també d'altres objectius que tenim totes i tots: la destitució del violent cap Manel Prat i la dissolució de la colla de la Brimo. A partir d'aquí els objectius es multiplicaran i seran diversos però aquests dos ens han d'unir i no només entre nosaltres.
Ens han d'unir amb qualsevol organització que defensi la democràcia (i no em refereixo a la burgesa que ens venen cada dia per teletrès), que defensi els drets individuals i col·lectius, que faci front al militarisme que cada cop més envaeix les nostres vides, que rebutgi la societat policial a què ens aboquen els amos i els seus missatgers i que defensi la llibertat de moviments i els drets civils. I tot i que els mitjans ens diran que ha estat gràcies a ERC i CyU que ja no perdrem ulls quan caminem pels carrers exercint els drets de ciutadania que tenim, jo vull donar els gràcies a altra gent, a molta altra, les autentiques protagonistes, com Stop bales de goma, Ojo con tu Ojo, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, Rereguarda En Moviment, Alerta Solidària i molts més. Gràcies i felicitem-nos. Avui els carrers són més segurs.