Tot i la imatge relativament progressista i laica que el govern sirià vol projectar al món, fa dècades que el règim dels al-Àssad viola greument els drets humans. És cert que Damasc donava suport als independentistes kurds del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) perquè operés a Turquia però això no vol dir que fes res en absolut pels kurds de Síria, on l'idioma kurd ha estat sempre prohibit i els partits kurds perseguits. Les pressions dels USA i Turquia van portar a Damasc a expulsar el PKK dels seus camps d'entrenament a la vall de la Bekaa el 1992. La guerrilla es va traslladar a altres llocs a Síria, i va romandre allí fins a 1998. Després es va instal·lar al massís de Kandil, al Kurdistan Sud (Iraq).
Reporters Sense Fronteres va denunciar fa més de 10 anys l'empresonament i mort de desenes de periodistes. Arab Press Freedom Watch ho corroborava, i afirmava que Damasc tenia un dels pitjors registres de llibertat d' expressió de tot el món àrab (que ha empitjorat molt més amb la guerra). D'altra banda, l'organització pro drets humans Human Rights Watch estimava que del 1963 a l'any 2000 hi va haver 17.000 dissidents "desapareguts" i prop de 4.000 presos polítics, la majoria acusats de "debilitar el sentiment nacional ".
Ni tan sols els membres de organitzacions humanitàries que treballaven a Síria es lliuraven de la persecució i la presó. Nizar Ristnawi, un dels fundadors de la Organització Àrab per als Drets Humans a Síria, va ser condemnat a quatre anys de presó per “difondre notícies falses” i “insultar el president”. Ristnawi va ser arrestat a l'abril de 2005 i mantingut incomunicat fins a l'agost del mateix any.
Amb la guerra civil, les violacions dels drets humans han augmentat. L'exèrcit sirià i l'oposició armada han comés greus violacions dels drets humans, entre les quals s'inclou la tortura i execucions extrajudicials. Els civils, inclosos els nens, han estat freqüentment les víctimes mortals de bombardejos i també han augmentat molt els casos de mort i de tortura (també de nens i adolescents) detinguts per l'exèrcit i interrogats perquè admetin que els seus familiars són membres dels grups de l'oposició. Els experts subratllen que els militars i els serveis de seguretat del país són els autors d'actes molt greus, perpetrats durant operacions de recerca i captura de dissidents o de grups armats de l'oposició.
Diverses comissions independents han redactat informes que condemnen la naturalesa indiscriminada dels bombardejos (alguns amb armes químiques) que han causat morts a moltes zones del país. També s'han de lamentar actes de pillatge, crema de llars i la interrupció sistemàtica de la distribució de menjar i beguda en algunes àrees del país, i la privació de l'atenció mèdica.
Les tropes de l'oposició fins i tot superen a les del règim en el camp de les violacions dels drets humans. L'oposició islamista aplica estrictament la llei islàmica (la xària) i ha arribat a cometre múltiples excussions que inclouen decapitacions i fins i tot algun acte de canibalisme.
