La maternitat, una tria lliure o una imposició social? Aquest és el vertader debat que s’està produint actualment vers l’anunciada reforma de la llei actual de l’avortament.
El PP va anunciar, només arribar al poder, el seu compromís de canviar l’actual llei d’avortament i tornar a la llei dels supòsits que hi havia a l’Estat espanyol fins el 2010 (només era legal avortar sota un d’aquest tres supòsits: perill de la vida de la dona, malformació del fetus o incapacitat psicològica de la dona). Era un compromís adquirit amb l'església catòlica.
Durant els últims temps escoltem sovint de veu de polítics de dretes, representants de l'església i mitjans de comunicació ultraconservadors discursos en contra del dret a d'irrupció de l’embaràs i a favor de la vida. Però, realment ens podem arribar a creure que aquells que fan homenatge a feixistes responsables de milers d’assassinats, defensen el dret a la vida? És creïble que aquells que financen guerres per motius econòmics defensen el dret a la vida? Pot resultar realment fiable la defensa al dret a la vida de part d’aquells que amb les seues polítiques són responsables de les morts de centenars de persones cada any quan intenten creuar l’estret per tenir una vida millor? O serà que per als conservadors espanyols la vida d’un fetus espanyol val més que la vida d’un comunista, un iraquià o una persona immigrada? Serà.
Però no tots els mals vénen d’Almansa... també tenim conservadors a casa nostra que volen imposar les seues creences i privar les dones del poder de decidir sobre el seu propi cos. CiU també defensa “el dret a la vida” o, el que és el mateix, nega el dret de les dones. Com s’explica que els grans defensors del dret a la vida siguen els responsables d’unes retallades en sanitat que causen morts? Ja al 2011, el defensor del Pacient de Catalunya va denunciar que almenys 4 morts estaven directament relacionades amb les retallades en sanitat.
Llavors, si no parlem del dret a la vida, de què estem parlant?
Parlem d’imposar un model de família conservador i tradicional. Un model heteropatriarcal que imposa una relació entre home-dona desigual, que educa i atorga rols diferenciats en funció del sexe i que per tant relega la dona a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura dels fills/filles). Una dona que no controla la seua pròpia maternitat, que no puga decidir si vol o no ser mare i quan vol ser-ho, perquè continuen creient que la funció social principal de les dones continua sent la maternitat. Aquest és el model de família tradicional.
La maternitat però no pot ser una imposició, hauria de ser una tria conscient perquè ser mare és una gran responsabilitat i com a tal ha de ser assumida lliurement.
Les que defensem el dret a decidir de les dones, defensem el dret a la maternitat lliure. Nosaltres no imposem, només demanem llibertat d’elecció i demanem a l’estat que deixe de comportar-se de manera paternalista cap a les dones, que deixe de tractar-nos com a menors d’edat, perquè cap metge ni psicòleg no tindrà mai més legitimitat ni criteri per decidir vers la maternitat d’una altra persona que la pròpia dona afectada.
Costa entendre que un estat que es declara laic vulga imposar les seues creences religioses. Una llei que garantisca el dret a un avortament gratuït i lliure, no imposa a cap dona que avorte, només li permet l’opció de fer-ho. En canvi les contràries a l’avortament pretenen imposar les seues creences a la resta i això no s’hauria de permetre al segle XXI.
Només quan la ciutadania pressiona des del carrer s’assoleixen drets, és amb la lluita que les dones vam aconseguir el dret al vot, al divorci i al treball remunerat. Si les dones volem tenir dret a decidir sobre les nostres pròpies vides, cal lluitar. No escoltem últimament molt de boca del govern de la Generalitat el dret de la ciutadania a decidir? Serà que aquest dret només fa referència a qüestions nacionals i no pas als drets de les dones? Serà o no. Tot depèn de nosaltres mateixes i del país que vulguem construir entre totes i tots.
