Núria Cadenes: Passats vint anys, els assassins de Guillem Agulló no han aconseguit d'assassinar les seves idees

Tornar a llegir 'La mort de Guillem' m'ha fet tornar a plorar. La primera vegada ja em va causar aquest sentiment de dol i de ràbia. Vint anys després, la ràbia continua. Els assassins de Guillem Agulló ens van fer perdre la innocència a un parell de generacions, ens van fer topar amb la crua realitat.

La generació d'en Guillem era una generació de joves valencians que reprenia allò que no havia resolt l'anomenada transició. Era una generació que volia superar les nafres obertes i recuperar els drets del País Valencià, sense complexos. Reivindicar un País Valencià que ha sofert una incomoditat permanent en l'encaix amb Espanya.

Fou en aquell moment que també es va gestar el grup Obrint Pas, que dedicà a Guillem Agulló la cançó 'No estàs sol'. Joves que començaven a mostrar el malestar i protestaven. És això, que van voler tallar de cop els qui van cometre l'assassinat de Guillem Agulló. I aquest fet horrorós és una ignomínia, fins ara mateix.

Jo vaig assistir al judici, que és de les coses més fortes que he viscut a la vida, per la manera com van presentar la víctima, com un assassí. Fins i tot es van inventar una 'testigo X', que ningú no va poder saber qui era perquè deia que se sentia amenaçada pels amics d'en Guillem, i va declarar sense que la veiessin. Quina pantomima més ignominiosa! I en tot moment van voler amagar que l'assassinat es tractava d'un fet polític (perquè en Guillem era un Maulet, i ells uns feixistes), i ho van fer passar per una mera baralla de joves. I això que, després de matar-lo, de clavar-li el ganivet al cor, es van posar a cantar el 'Cara al sol'! Uns assassins que se sabia que estaven en grupuscles feixistes, vinculacions que han mantingut.  
Sento ràbia per l'assassinat i sento ràbia per la impunitat i la protecció de la policia que reben aquestes trames feixistes al País Valencià. Sense oblidar el paper ignominiós que va fer-hi el diari Las Provincias, que també va participar en l'invent de presentar en Guillem com un assassí. Els periodistes de Las Provincias es van posar de la manera més barroera al servei dels feixistes per criminalitzar la víctima. I la família d'en Guillem, que a més a més de tot allò que van arribar a passar, van haver d'aguantar una pancarta davant de casa seva que deia 'Guillem jódete'. Tot això no s'oblida, no ho oblidem.

Per això és tan important la reedició del llibre de Jaume Fuster 'La mort de Guillem', perquè cal continuar explicant als més joves i a tothom què va passar i què li van fer.

Passats vint anys, el record d'en Guillem Agulló és ben viu. Els seus assassins no han aconseguit assassinar les seves idees. I si aleshores Obrint Pas tocava per a cent cinquanta persones, ara ja són milers que canten 'No estàs sol'.