Aquest any en fa vint que el feixisme organitzat del País Valencià et segava la vida. Vint anys d’un assassinat que ens va deixar un temps sense alè, corpresos per la ràbia de veure’t lluny de les teves il·lusions que compartíem. Plens de la impotència que generen les desaparicions sobtades, vàrem seguir traçant el camí que gent com tu i molts d’altres, en aquest país, hem anat brodant.
Hauràs notat que no estàs sol, Guillem, que els sense por d’aquest país hem seguit construint aquell somni que de ben jove et va fer militar a l’antifeixisme i a Maulets.
Fa 20 anys que et sabem a la vora de cadascuna de les lluites que han començat la gent mes compromesa d’arreu del país. Procurant salvar l’Horta del País Valencià de la depredació especulativa del sòl, donant vida al riu Ebre i aturant-ne el transvasament, les lluites dels estudiants a les nostres universitats i escoles, primaveres valencianes, vagues generals, consultes sobre la independència de la nació, la lluita dels desnonats i les desnonades, dels mestres i les aturades... En cada puny tancat hem sabut de la teva presència al nostre costat.
Et podem dir que el combat maulet ara sega més arran que mai, i ho fa també en el procés de reconstrucció nacional i de la vertebració d’un espai polític ple d’il·lusions i projectes. La unitat popular.
L’esquerra independentista hem aconseguit portar la veu de les lluites dels carrers dels Països Catalans al Parlament autonòmic amb tres diputats. Sortim a la tele i als programes d’humor i hi ha il·lusió , molta, i una estranya sensació que comencem a guanyar i que volem posar totes les peces de la millor manera, i que potser a vegades ho fem be i d’altres fotem la pota fins al fons, però procurem rectificar.
La gent ho està passant molt malament, Guillem, però cada cop som més els que seguim lluitant per fer un nou sistema més just i per tant, seguim combatent aquell que tan poc t’agradava, i que tan poc ens agrada.
Els fatxes que et van prendre la vida, encara fan mal de tant en tant. Ja fa un any a Manresa gairebé maten un altre company que esperava a les portes d’un concert antifeixista. Ja veus, l’acció reacció de sempre, només que finalment ens hem decidit a portar la iniciativa, i arreu de la nació ens autoorganitzem per oferir la millor alternativa al sistema establert de fa segles. I fem Plataformes d’Afectats per les Hipoteques, i Coordinadores d’Associacions per la Llengua, i Plataformes en Defensa del Territori i denunciem l’especulació i la corrupció. Fem cooperatives de consum i ocupem locals en desús per fer-hi activitats de tot tipus, que fomentin el treball en xarxa...
Sincerament, Guillem, crec que comencem a recollir els fruits de les lluites, de les ferides, de les petites i de les grans victòries, de les llàgrimes i dels somriures. Recollim per seguir sembrant des del dia que vàrem decidir posar en comú l’objectiu de veure uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos.
Perquè com diu aquell cantant de Xàtiva que tan hauries escoltat, volem un país de llums enceses, sense renunciar a res. Sense renunciar a l’oblit, sense renunciar a la memòria històrica que és un dels nostres pilars per seguir avançant i sense renunciar a la teva presència i a la dels altres, que de segur que estan amb tu empenyent. Com sempre, sense treva, fins vèncer.
