Em sembla que si l’existència d’aquest bloc ha ajudat a revaloritzar una mica alguns dels títols ressenyats o serveix per donar a conèixer la seva existència a joves militants que, difícilment, per qüestió d’edat no s’hi haurien pogut aproximar, doncs ja paga la pena haver endegat aquesta iniciativa. I si algú li dóna una mica més de ressò reproduint-la, com ha fet sovint Llibertat.cat, doncs molt millor.
El moment d’encendre’s la llumeta no el tinc present però si el desenvolupament de la idea. No es tractava tant de fer ressenyes diguem-ne estrictament literàries sobre els textos, sinó d’explicar qüestions o històries relacionades amb els títols i que sovint passen desapercebudes: trajectòries militants dels seus autors, històries paral·leles i peculiars que acompanyen la seva edició, els fets que van convertir els llibres en noticia al seu moment o les aportacions que varen fer a determinats debats de país, són l’excusa perfecta per recordar l’existència d’alguns títols escrits i/o publicats per autors de l’esquerra independentista o per editorials compromeses amb aquest espai polític.
No es tractava, almenys en aquest cas, de ressenyar títols per acabar emetent un judici entorn la qualitat literària dels textos, això seria massa pretensiós i pedant. Es tractava de fer una mica de memòria històrica literària de l’independentisme d’esquerres i vincular els seus llibres amb fets del nostre passat col·lectiu. Cada llibre té una història o altra al seu darrera. I la suma de “batalletes” també és part de la memòria independentista.
Bé, sóc una mica fetitxista, especialment amb els llibres vells (un concepte que caldria revisar perquè hi ha llibres que mai envelleixen). Els llibres els arreplego com puc i de formes ben diverses, sovint després de remenar al mercat d’antiguitats i col·leccionisme de la Rambla de Ferran dels diumenges a Lleida (una mena de mercat de les puces ara en estat vegetatiu pel que fa a literatura d’ençà que la Paeria augmentés els requisits de “qualitat”exigits als seus venedors) o en llibreries de vell. Els darrers anys, a més a més, remenant via internet. Portals com todocoleccion o xarxes de llibreries de llibres antics i usats com Uniliber o Iberlibro ha fet molt mal a la meva economia domèstica...
Suposo que la millor sempre és la que et queda per fer. Aquell llibre que se’t resisteix des de fa anys o qualsevol nova descoberta. En tot cas, hi ha un títol que ha alimentat tota mena de suspicàcies i llegendes urbanes al seu voltant, que seria una suposada segona part de les memòries d’en Jaume Martínez Vendrell i que segons s’ha comentat restaria segrestada per un expresident català que en sortiria escaldat en cas de fer-se públiques, que representa una mica allò que deia de les històries paral·leles que té tot llibre i que és el que em a mi em desperta molt la curiositat, més enllà dels propis textos: les infrahistòries associades als relats que els converteixen en especials per algú o altre. Encara que com en el cas exposat, la història paral·lela, malgrat la versemblança, sigui del tot falsa.
Sí, i tant. Malauradament predomina sovint la “teoria del moment zero de la història”, aquella que ve a defensar que l’independentisme d’esquerres neix o s’inventa a partir del no-res a cada nova generació de militants que s’incorpora a aquest espai polític i que trenca amb les anteriors i que duu implícita la negació de les generacions precedents, a les que es condemna a l’ostracisme i se les jutja sempre pels seus errors i mai pels seus encerts. Al trencar la corretja de transmissió amb les experiències i bagatges militants previs, no fem altra cosa que encaminar-nos a reproduir les seves mateixes errades en els temps presents o futurs per part nostra.
En aquest sentit, la recerca necessària per tal de coescriure aquest llibre al que us referiu, crec que es prou reveladora. Fins al moment de fer la investigació, no vam ser conscients, malgrat ser natural de Lleida, que qui acabaria sent el prologador del llibre, l’Aleix Renyé i amb ell tota una colla de lleidatans que l’acompanyaren, havia nascut i viscut a la nostra ciutat fins a la seva partida cap a la lluita clandestina. Alguna cosa havia fallat, alguna manca de transmissió d’informació s’havia produït si després de 15 anys de militància independentista en el meu cas, ni tan sols coneixia la simple existència física d’aquest refugiat polític. Són d’aquelles coses que a mi em fan reflexionar de lo malament que ho hem fet tots plegats i de que cal fer perquè fets com aquest no es repeteixin.
Doncs molt agraït. Suposo que sí, tot i que això dels blocs és una mica esclau, la veritat.
