El Tribunal Suprem torna a donar la raó a l’ACTUB, CGT i PSA la sentència del Jutjat social 19 de Barcelona i del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC). No és un any de retroactivitat el que aquests conductors cobraran per no haver pogut descansar els 15 minuts de l’entrepà, sinó dos anys. Així que ja no són 483.700 euros el que la Direcció de TMB haurà de pagar, sino 411.131 euros més. En total: 894.831 euros.
Per la seva banda, els afiliats de CCOO, UGT i SIT no ho cobraran segons la sentència per que els seus sindicalistes els hi van recomanar no fer cap denuncia.
Una mica d’història:
- 21-03-2007: El jutjat 18 de Barcelona estima la demanda de CGT al declarar que els treballadors que treballin més de sis hores seguides tenen dret a un descans de 15 minuts (ENTREPÀ).
- 10-12-2007: El TSJC confirma la sentència a favor de CGT no admetent el recurs de l’empresa.
- 6-05-2008: Acord pel qual es generen 25 minuts per cada dia que venim a treballar.- 19-1-2011: Sentència a favor de CGT, PSA i ACTUB per la qual es reconeix dret a indemnització del període 21-03-2007 al 05-05-2008.
- 18-01-2012: El TSJC modifica la sentència anterior en considerar que s’ha d’indemnitzar un any mes als conductors/as agafant com a referència la data de la primera sentència guanyada per CGT (21-03-2006 al 20-03-2007).
- 18-03-2013: El Tribunal Suprem confirma la sentència i falla contra el recurs de la Direcció. La Direcció haurà de pagar als afiliats i afiliades d’ACTUB, BS, CGT, COS i PSA.
Aquesta noticia té dues connotacions d’especial rellevància pels sindicats que van posar la denúncia
1er: Ja a l’any 2007, quan encara no sonava la paraula Crisi, la CGT va haver de denunciar la Direcció de TMB per que s’estava negant el dret als treballadors/es d’autobusos de TMB per descansar 15 minuts de l’entrepà.
Ara que tots els polítics de l’Ajuntament de Barcelona, els directius de TMB i els tertulians dels mitjans de comunicació ens diuen que abans de la Crisi-Estafa tots vivíem amb un nivell de vida superior al que ens podíem permetre i sembla que tot era ideal, la realitat és que pels treballadors/es el moment de creixement econòmic no va significar cap millora significativa, sinó una reducció del seu nivell de poder adquisitiu i incompliments sistemàtics de la Llei per part dels representants patronals. Per tant, tan llavors com ara, la lluita i la denuncia és l’únic camí que tenen els treballadors/es per defensar-se d’una govern i una Patronal que només pensa en destruir les condicions laborals de la majoria de la societat.
2òn: CCOO, UGT i SIT front a la denuncia interposada pels actuals afiliats d’ACTUB, BS, CGT, COS i PSA i front la proposta de que als afiliats i afiliades d’aquests sindicats els hi diguessin als seus sindicalistes que també posessin la denuncia, aquests sindicalistes no només es van negar, sinó que en diferents fulles van desanimar fer-ho als seus afilats i afiliades.
Queda clar que aquestes empreses sindicals estan al servei de la Patronal i que han de ser desemmascarades si volem com a treballadors/es poder organitzar-nos i defensar-nos en condicions.
