Un dels polítics més actius en aquestes denuncies ha estat Esteban González Pons, un dels màxims dirigents del PP valencià, que va patir una d’aquestes accions de denuncia a casa seva dimecres passat i que ha arribat a trucar a programes en directe per deixar clara la seva versió. El seu cas ha estat un dels més utilitzats per exemplificar en que consisteixen els anomenats escarnis, en part pel fet que hagi acabat a jutjats amb denúncies creuades entre el diputat als activistes per “coaccions” i per “injúries i calúmnies” en direcció contrària.
Un dels mitjans que ho ha fet així ha estat Antena 3, que als seus informatius d’ahir va dedicar un reportatge d’un minut i 35 segons –al mateix programa va resumir-se en 43 segons els 46.000 desnonaments del 2012 arreu de l’Estat espanyol- a explicar aquest nou tipus de protestes. Els locutors del canal descriuen els fets com “assetjament”, “intimidació”, “persecució” i “assetjament de carrer”, sense que en cap moment pugui saber-se els motius d’aquests activistes i afectats per actuar d’aquesta forma ni el context en que es donen. Però quan s’arriba a la descripció de les “coaccions” que va patir González Pons, la periodista afirma que els participants de l’acció van entrar a l’escala després de demanar a un veí que els obrís per que venien “a lliurar una carta a González Pons” i, “després de trucar dues vegades al timbre i no obtenir resposta deixen unes cartes amb testimonis de desnonats”.
Una descripció que coincideix punt per punt amb la que la PAH va expressar en un comunicat i contradiu totalment la del diputat, qui va assegurar que els activistes van “colpejar” la seva porta durant 45 minuts i que van entrar a les cases d’altres veïns.
Aquest desajust entre les imatges i la descripció a les notícies d’Antena 3 s’ha vist reflectit –si be no tan gràficament- en la cobertura d’altres mitjans. Las Provincias, per exemple, va titular la notícia amb un “Mig centenar de persones irrompen a l’edifici” del diputat, i sols a l’interior del text pot saber-se que van entrar després de ser oberts per un veí i sense especificar el nombre de gent. El diari de Vocento també posa l’accent que “dins [la casa] només hi havia nens petits”, un extrem que els activistes no podien sospitar tractant-se d’horari lectiu.
Tampoc Levante és massa equilibrat a l’hora d’explicar els fets que titula amb la versió de Pons i que arriba a repetir tres vegades que la porta de casa seva va ser “colpejada”. Al text es descriu la campanya de denúncia com “campanya d’assetjament” i a l’hora d’explicar en que consisteix un escarni es recorre a la Wikipedia per afirmar que “”en ocasions també és emprat com una forma d’intimidació i assetjament públic, pel qual es realitzen diverses activitats generalment violents”. En canvi en cap moment de l’article s’especifica que totes les accions de la PAH han estat completament pacífiques. A més, tot i que s’explica que va realitzar-se una assemblea davant del domicili del diputat on diferents afectats van explicar els seus casos, no se’n cita cap en concret descontextualitzant la situació en que es donen els fets.
L’edició valenciana de 20Minutos assumeix al seu titular “l’assetjament” que denuncia Pons, donant veridicitat a l’opinió d’una de les parts i en l’apartat de reaccions inclou les declaracions de fins a tres representants del PP per només una contraversió de la pròpia PAH.
Però tot i la cascada de declaracions de dirigents del PP condemnant qualsevol acció intimidatòria –ahir mateix María Dolores de Cospedal va seguir reblant el clau acusant al PSOE “d’incitar a la violència”- quasi cap mitjà ha recordat les declaracions del propi González Pons, ara fa dos anys, demanant una “revolta com la de Tahrir” contra el govern socialista.
