L'Ajuntament de Viladamat demanarà als diferents governs dels Països Catalans que sotmetin a votació la declaració unilateral de sobirania "en el termini més breu possible" i que si s'escau convoqui un referèndum sobre la independència.
El consistori d'aquesta vila de l'Alt Empordà governada per la CUP debatrà al ple municipal de dijous que ve una moció per per demanar als parlaments de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, així com els representants institucionals dels territoris catalans sota administració francesa, que "assumeixin, de forma unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la totalitat de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d'una república catalana lliure, independent, democràtica i social".
A nivell local, la moció a la que ha tingut accés Llibertat.cat declararà el 12 d’octubre i el 6 de desembre dies laborables i establirà com a festius els dies 23 d’abril i 9 d’octubre, la Diada del País Valencià.
Amb 4 regidors, la CUP té majoria absoluta a Viladamat. Tot i així, l'alcaldessa, Irene Palol, ha manifestat en declaracions a Llibertat.cat la seva voluntat de dialogar i negociar la moció amb l'oposició, els tres regidors d'Independents per Viladamat (IpV).
Creació d'hisenda pròpia i nacionalització de serveis
La moció també insta els diferents governs a emprendre accions immediates com és la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc nacional, el finançament dels serveis i institucions públics, l’embargament de totes les propietats de l’estat espanyol i francès dins els territoris catalans i, també, la nacionalització de tots els serveis.
El text estableix tota una sèrie d'elements que s'hauran de regular durant la transició cap a la constitució d'un estat català:
- Que les banderes oficials seran la local, la senyera i, fins al dia de la independència, l’estelada.
- Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
- Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins dels territoris de catalans mentre se’n negocia la retirada.
- Que declarin, a afectes administratius, el dia 12 d’octubre i el 6 de desembre com a dies laborables. I com a festius els dies 23 d’abril i 9 d’octubre .
- Que demanin l’empara i la mediació de les institucions internacionals que s’escaiguin, si ho creu convenient, per a garantir un procés democràtic.
- Que treballin per tal que la independència no signifiqui, en cap cas, la renúncia de la nació sencera, sinó que el nou estat català tindrà entre els seus objectius assolir la reunificació política del Països Catalans.
"Cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius"
La moció independentista declararà Viladamat territori català lliure, tal com estan fent desenes de municipis d'arreu del Principat. Fins que no es dotin els Països Catalans de legislació pròpia, "la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional".
Una moció, la que propugna la CUP en molts ajuntaments, que en tot moment té en compte la unitat nacional. Així, la moció de Viladamat recorda que a la part sud-pirinenca dels Països Catalans, l’atur afecta a 1.400.000 persones, el 20% de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40% d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal supera els 20.000 milions.
"És doncs, davant d’aquest context crític que viu el país, que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius generant un clima de confiança i esperança pel poble català", sentencia, i denuncia que l'estat espanyol "ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb els diferents governs del territori català".
"Els Països Catalans han de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a terra d’acollida i de diàleg", sosté, i per aquest motiu aposta per "impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes treballadores que ja patim".
