Fa molts i molts dies que tinc ganes d'escriure sobre el moment històric. Sobre el posicionament de moviment envers el procés d'alliberament. Inclús banalment sobre sigles com EI o ANC. Malgrat tot no tinc la formació que molts i moltes militants demostren aquí, ni potser es viuen les coses aquí al poble com a ciutat. De totes maneres m'agradaria participar del debat.
Tinc la sensació personal i m'atreveixo a extrapolar-la a gran part del moviment que ens trobem perdudes. Ens envaeix un estat de confusió al veure com ha arribat el moment històric que esperàvem per aconseguir el primer objectiu del nostre moviment. Sense entendre gairebé que ha canviat per viure aquest fervor de les masses.
Nosaltres, en els moments greus on l'autonomisme de la mateixa dreta catalana es rendia a l'espanyolisme centralista, l'Esquerra Independentista hem combatut sempre sense defallir davant les renúncies reiterades dels botiflers. Fins a les barricades quan ha calgut!
I ara hem de veure botiflers liderant el procés d'Independència. Això és normal que ens confongui profundament. De fet és normal que pensem que quelcom ha fet que les butxaques de la dreta catalana es moguessin, mal per mal, cap a la Independència. Tot una lògica que s'allunya dels nostres principis i que n'és la bandera de CyU.
Tot això no només ens confon, sinó que a molts i moltes ens repugna. Que els botxins de fa ja dècades ara siguin qui ens ha de guiar cap a la llibertat.
Crec que aquests sentiments i pensaments els deu compartir molta part de la militància. Però això no deixa d'estar a les nostres mans que sigui així. No deixa d'estar a les mans d'un moviment preparat per madurar com és l'Esquerra Independentista.
Som un moviment estructurat i organitzat, que li falta fer un pas més. El moviment d'un poble conscient de la lluita de classes i la nació completa. Una consciència que neix de l'essència. Que som la viva estructura de la organització de la classe treballadora del poble català. I és des d'aquesta consciència que hem d'encarar el procés d'alliberament que estem visquent. No hem de caure en la crítica en els moments històrics. La nostra consciència és de lluita, no de crítica. Hem de seguir al nostre poble. Un poble que sigui com sigui ara camina i no s'escoltarà, sinó que ara vol parlar.
No podem esperar a que el poble segueixi els postulats de l'EI. Més aviat hem de ser una eina per gran part d'aquest poble. Hem de ser l'espai polític i organitzat de la classe treballadora i mitjana d'aquest país que visqui en la consciència de classes i la consciència d'un poble complet; que no renúncia al País Valencià, Ses Illes, Catalunya del Nord, ni la Franja... ni tant sols l'Alguer si allí lliurement reclamen solidaritat, sigui quin sigui el seu sentit. Ja sigui cultural, econòmic o bé polític . La nostra nació no rau en la comunitat de Catalunya sinó allí on hi hagi un català o catalana que reclami solidaritat. O d'allí on emana la nostra cultura i llengua i es fa viva i rica, els Països Catalans.
Així doncs hem de fer valer la nostra consciència davant de tot el poble català, hem de dir i lluitar com sempre hem fet per la Independència. No toca ara fer-ho pel Socialisme. Però si en la consciència de classe i de poble. Que és el que som.
No podem mantenir-nos al marge, ni està menystenint o obviant el procés d'alliberament que s'està donant. I per tant ara més que mai cal cridar ben fort Independència!
Cal cridar també que la nació no la construiran els antics botiflers, sinó homes i dones lliures!
Cal que sàpiguen que estem disposades a tot per la solidaritat entre el nostre poble i la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!
I cal que sàpiguen que no callarem i que la classe treballadora del poble català és viva, és combativa i està preparada i organitzada per formar un bloc anticapitalista en la construcció d'un nou país. No com fins ara lluitant resistint. Ara toca avançar, toca créixer, toca viure les realitats construïdes sobre somnis i utopies. Tenim a tocar la independència de part de la nació, cosa que sovint creiem que no veuríem nosaltres. I amb la gran consciència desenvolupada sobre la necessitat d'un altre model econòmic, és molt viable caminar decididament cap al Socialisme. Només ens cal una cosa.
Treballem cada dia decididament per enfortir el moviment. L'alliberament de classe és possible. La llibertat personal és possible. La llibertat del nostre poble és possible. Lluitem des de la consciència i serem lliures!
