A l'estiu tota cuca viu, i la premsa escrita no te molt a dir. Segurament per això s'ha encetat una campanya de difamació del raper Valtonyc que s'ha fet coincidir amb vàries denúncies per amenaces. Aquestes han vingut de militants del mateix Partido Popular que dies abans prohibia la celebració d'uns tradicionals combats de glossadors que resulten incòmodes per la classe política, un extrem que no s'arribà durant la passada dictadura feixista. Sembla ser que el nou govern espanyolista de Mallorca ha obert la veda a la llibertat d'expressió.
La nota positiva d'aquestes 'vacances' (és una manera de dir) és la dels músics del País Valencià que han estat difonent la seva música i el seu missatge per Amèrica del Sud. Els Obrint pas han estat a la capital de l'Equador on han provat de saciar els nombrosos seguidors que els valencians tenen en aquelles latituds. Feliu Ventura, per la seva banda, ha estat girant per Uruguai, Argentina i Xile en una dotzena d'actuacions, amb un record especial a una referència tant important pel xativí com és Víctor Jara a l'estadi que du el seu nom.
Al Principat s'ha estat creant una assemblea cultural contra de les retallades que planeja una vaga general del sector. La cultura no és un luxe, però així és com ens la volen fer pagar. Bona pujada d'IVA tinguem tots.
Algunes novetats discogràfiques del mes han estat A l'ombra de l’obscuritat d'Andreu Valor. El segon disc del cantautor socarrat sona més madur, i fa valer la seva cançó per parlar-nos de la seva relació amb el país amb l'amor a la terra com a base, fent traspuar positivisme d'entre les ombres amb jocs poètics.
El que ja du una bona pila de referències és en Quim Vila, que amb aquest darrer Cançons d’intents d'un país 1 el monologuista versa amb ironia i sarcasme sobre les misèries i virtuts de la societat catalana en la seva entrega més política, apuntant el seu rock de carretera a actituds corrosives amb crítica i autocrítica.
Els dotze talls de Mort per una asfixia desitjada fan el primer llarg de Dissäpte. Punk hardcore agressiu, veloç i intens, que sumat a la producció DIY transmetent un so farcit de recança i malestar. Els crits parlen amb actitud del materialisme o la igualtat de sexes, amb autocrítica i certa introspecció des d'un punt de vista llibertari.
Ho acaben els Barraques sudsistema, uns valencians que fan hip hop sobre reggae roots o sobre bombo i caixa amb estil propi. Abans que s'acabe el món és el debut d'aquestes promeses que toquen temes amb consciència social com la colonització occidental o la corrupció dels dirigents que ens han tocat.
