De nou, em veig obligat a respondre, en aquest cas a l'article “Cuesta, el Paper de Vidre i l'ANC” de Joan Sebastià Colomer i Tejada. M'hagués agradat fer-ho només per aprofundir en el debat que hi ha de fons en la polèmica que mantenim, que no és altra sobre la participació o no de l'EI en l'ANC i sobre si aquest és un moviment popular que ofereix possibilitats d'enfortir l'autoorganització del poble per aconseguir la independència. Malauradament, en el seu darrer article m'acusa de ser un mentider i això no ho puc tolerar de cap manera.
Anem a pams. Primer aclariré l'autoria del primer article aparegut a la revista Cop a Cop, que tot i aparèixer sense signar, el vaig escriure jo. A un servidor li van encarregar que expliqués en un espai molt reduït que era l'ANC i vaig decidir donar la meva opinió, donant per suposat que l'article aniria signat. Jo vaig ser el primer sorprès quan el vaig veure reproduït -per error- sense signatura i ja vaig fer arribar la meva opinió al respecte als companys i companyes de la CUP de Manresa.
Aclarit aquest aspecte, vull rebatre les afirmacions que Colomer fa al llarg del seu segon article. Començaré per les formes. Ell mateix reconeix que no eren les més adequades per un debat dins l'Esquerra Independentista, encara que després ho vol “justificar” amb el fet que es tracta d'un article d'una secció concreta de L'Accent. El que jo he criticat a Colomer és precisament l'ús d'aquestes formes per parlar d'un tema prou complex i la comparació -al meu parer interessada- de la publicació de la CUP amb La Vanguardia per molt que ell la intenti minimitzar afirmant que aquesta es limita a dir “no només la premsa burgesa participa els gèneres de ficció”. Més endavant s'afirma literalment que “en aquest darrer punt és on l'estil de la Vanguardia i el de la CUP de Manresa es toquen”, quan poc abans ha fet esment a les notícies aparegudes al rotatiu del grup Godó sobre el rescat de la banca espanyola per la Unió Europea. Per als qui no ens mamem el dit la comparació pejorativa és més que evident en tot l'article.
Colomer admet que es pot participar en moviments populars que no assumeixen d'entrada el socialisme i la independència, però creu que l'ANC no és un moviment popular malgrat impliqui a sectors amplis de la població i ho justifica comparant aquest organisme amb ERC, ICV i CCOO. Sembla inversemblant que una persona experimentada com ell no pugui distingir entre el que és un partit polític, un sindicat i una plataforma àmplia. Per a ell el fons de la qüestió és qui té la paella pel mànec, és a dir, interpreta que no s'ha de participar a l'ANC perquè al seu parer serveix a uns interessos concrets i “perquè aquests moviments estan clarament manipulats, i no d'ara si no fa molt per uns sectors que formen part del sistema contra el que lluitem, sectors que volen que la independència sigui un plat digerible per la burgesia”. Molt malament ho deuen d'estar fent aquests sectors quan des de la sectorial socio-laboral de l'ANC es va donar suport a la convocatòria de Vaga General el 29-M. Curiosa manera d'atreure's la burgesia.
Seguint la lògica del plantejament de Colomer l'EI tampoc hauria de participar a cap Vaga General convocada per CCOO i UGT, ni ser presents als ajuntaments, ni fer campanyes per candidatures alienes al nostre moviment al Parlament Europeu, car són organismes que formen part del sistema. I per extensió a cap plataforma que defensi la sanitat o educació pública, ja que també es podria dir que darrera hi ha la social-democràcia que vol fer digerible el capitalisme per les classes populars. És evident que ni jo ni la majoria de l'EI estaria d'acord amb aquests raonaments, però llavors per què es fan servir només amb l'ANC?
Colomer pretén justificar la seva postura posant com a exemple el seu intent de participació al moviment de les consultes de Barcelona, on segons ell Endavant va intentar incidir-hi sense èxit. Evidentment no tinc el coneixement de la realitat barcelonina que té Colomer però sí que li podria dir que altres persones de l'EI que sí hi van participar segurament matisarien moltes de les seves afirmacions (en concret de l'MDT, organització en la qual milito). Crec que existien uns prejudicis previs i que la participació d'Endavant va ser a contracor, i per tant, no van necessitar gaire excuses per desentendre's. Desconeixia que Colomer havia participat a la consulta al seu poble, però si va ser així no acabo d'entendre per què ho va fer si fos coherent amb les seves idees. Al seu poble la gent era més maca i menys manipuladora que a Barcelona? O és que allà li era més difícil justificar la seva postura amb la falta d'anonimat? Si reconeix aquesta diversitat en el moviment de les consultes per què no ho pot fer amb l'ANC?
I sí, les referències a la Unió Europea que es fan dins l'ANC són en la seva major part producte de la ideologia dominat. Ens agradi o no per molts sectors de la població “Europa” i la “Unió Europea” eren fins fa quatre dies sinònim de progrés malgrat l'evident error d'aquest plantejament. Però el context actual de crisi amb les continues imposicions de retallades per part de Brussel·les segurament ens ajudaran a combatre aquesta idea tant estesa. No serà una feina fàcil però no és impossible de fer. Existeixen exemples de com la implicació de persones de l'Esquerra Independentista han fet variar postures inicials contràries als interessos populars com va ser per exemple aconseguir que el 15M es declarés favorable al dret a l'autodeterminació malgrat els interessos dels sectors espanyolistes que hi havien dins d'ell. Més preocupant és, per mi, que la “ideologia dominant” influeixi en militants de l'EI. Vull creure que és per això que he sentit a persones del nostre àmbit posicionar-se en contra de la Vaga General, a favor de la representació i vot en assemblees per delegació, la tria de càrrecs polítics per valoració de mèrits acadèmics (un fet classista) o fins i tot la defensa de models d'escola concertada. Em sobta la bel·ligerància de Colomer amb els que defensem la participació dins l'ANC i no amb aquestes postures dretanes “dels nostres”.
Colomer diu textualment que “Cuesta menteix simplement sobre coses que no sap” perquè segons ell jo he afirmat que ell estava en contra de les consultes i ell, és clar, ha participat en la del seu poble. Algú li hauria d'explicar que una persona no pot mentir sobre coses que desconeix. Com a molt podria fer afirmacions errònies, però no pas mentir. Colomer aquí està manipulant clarament les meves paraules o té un problema de comprensió lectora. El que dic textualment, tal com reprodueix en el seu article és “De fet alguns d'aquests objectius ja es van aconseguir parcialment malgrat les reticències i crítiques inicials i la poca implicació de determinats sectors de l'Esquerra Independentista, amb el mateix Joan Sebastià Colomer al capdavant”. Reticències, crítiques inicials i poca implicació no és lo mateix que “posicionar-se en contra de”. Tot i que em sembla que és prou conegut que al començament del moviment de les consultes organitzacions com Endavant -d'on Colomer és un destacat militant- van inhibir-se, ni que fos parcialment, fent servir molts dels arguments que ara es fan servir contra l'ANC. Que posteriorment en fessin una lectura més positiva d'aquestes consultes, com recentment es pot veure en un article de Joan Teran1 no pot amagar el fet anterior.
El que trobo lamentable de tot això és que el debat sobre l'ANC es converteixi en una mena d'afer personal entre Colomer i jo, i per extensió, de les organitzacions on ambdós militem. No podem anar postergant aquest debat sine die per que si no la realitat ens passarà per davant. Però el debat sobre aquesta qüestió, prou important, s'hauria de fer mantenint unes formes correctes i en uns espais que permetessin una reflexió col·lectiva. És per això que aquest serà el meu darrer escrit adreçat directament a Colomer, al qual emplaço a resoldre aquest tema en persona si ho vol o a continuar parlant-ne en els llocs on pertoqui.
1Joan TERAN: “El Municipalisme independentista a debat”, publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 230.
