Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, mecenes col·lectiu del documental "L'Operació Garzón"
El Casal Popular Boira Baixa de Manlleu va néixer l'any 2002 amb l'ànim de treballar per aconseguir un poble més just. Al desembre celebrarà els seus 10 anys, i ara que en fa 20 de l'Operació Garzón, ha apostat en ferm pel documental Operació Garzón contra l'independentisme català, esdevenint-ne mecenes col·lectiu i aportant així el seu gra de sorra per fer-lo possible.
En aquesta entrevista parlem amb els representants del Casal de la seva activitat a Manlleu i de com encaren la presentació del documental a la seu de l'entitat. L'acte tindrà lloc aquest dissabte a partir de les 8 del vespre i comptarà amb la participació de l'independentista osonenc i encausat el 92 Pep Musté i amb Joan Rocamora en nom de Llibertat.cat.
Probablement molts lectors no coneixien el vostre casal. Quan va néixer i a què es dedica?
El Casal Popular Boira Baixa va néixer el desembre de l'any 2002. En aquella època l'Esquerra Independentista a Manlleu pràcticament no estava organitzada, i un grup de joves amb inquietuds polítiques vam creure que tirar endavant un casal era una molt bona manera d'organitzar-nos i de començar a fer feina al nostre poble.
Alhora teníem la necessitat de crear i disposar d'un espai autogestionat on poguessin créixer nous projectes, un espai de debat, de lluita política i social i de trobada de diferents col·lectius i entitats del poble.
Aquest desembre celebrarem el desè aniversari del Casal i mirant enrere, i tot i sent autocrítics amb algunes coses, ens omple de satisfacció i il·lusió veure que hem estat capaços de consolidar aquest projecte.
Felicitats pel vostre 10è aniversari. En què es basa la vostra activitat a Manlleu?
Un dels problemes que veiem a Manlleu és la passivitat amb què part de la societat i entre ells també molts joves encaren els problemes que afecten el nostre dia a dia. Cada vegada és més difícil accedir a un habitatge, trobar un lloc de treball digne i poder accedir a uns ensenyament públic, i contra tot això l'opció de massa gent és no fer res.
Vivim en una societat cada vegada més competitiva i individualista i davant d'això volem contraposar un model de participació ciutadana. Una societat organitzada i cohesionada, políticament crítica i amb un teixit social fort és la base per fer front als atacs socials que estem rebent i per treballar i avançar cap a la independència dels Països Catalans.
Un dels objectius del Casal Popular Boira Baixa des dels seus inicis ha estat promoure aquesta conscienciació i autoorganització del jovent i de la població.
«Encara hi ha massa gent que no coneix la veritable cara de Garzón»
Per què vau decidir esdevenir mecenes col·lectiu del documental sobre l'Operació Garzón?
Creiem que aquest documental era del tot necessari. Encara hi ha massa gent que no coneix la veritable cara de Garzón. Va ser el principal responsable d'un dels capítols més foscos contra l'independentisme català. Quan vam veure que des de Llibertat.cat es volia posar llum a aquest episodi i que demanaven la col·laboració de la població, vam decidir involucrar-nos-hi.
Calen més espais de contrainformació que donin veu a totes aquelles notícies i fets que els mitjans de comunicació oficials silencien.
Al vostre acte heu convidat Pep Musté, un lluitador independentista històric d'aquí Osona. Per què heu optat per ell?
En Pep és un company de la comarca amb qui hem treballat colze a colze infinitat de vegades i que sempre ens ha donat un cop de mà quan ens ha fet falta. L'any 92 va viure de primera mà la terrible repressió que l'estat aplica a totes aquelles persones que gosen qüestionar-ne el sistema, patint tortura i quatre anys de presó. El seu testimoni, així com el de Joan Rocamora, de ben segur que complementaran molt bé el documental. És per això que estem molt agraïts de poder comptar amb ells aquest dissabte a Manlleu.
«Nosaltres som hereus dels anys de lluita de Terra Lliure»
En una entrevista a Llibertat.cat, Musté afirmava que sense Terra Lliure no existiria l'Esquerra Independentista actual. Creieu que l'independentisme coneix prou els antecedents de la lluita independentista?
Efectivament, Terra Lliure a través d'una confrontació directa amb els estats espanyol i francès va posar sobre la taula que calia, igual que ara, deixar de banda la via del pacte i de l'encaix. Va ser capaç doncs de construir un moviment que apostés de forma clara per la independència dels Països Catalans. Nosaltres som hereus d'aquests anys de lluita independentista i per una transformació social.
Podem afirmar que el temps ens ha donat la raó i que a cada nou fracàs dels diferents projectes autonomistes, més gent ha anat apostant per la independència. Convindria recordar més sovint però que no hem arribat a aquesta situació per atzar i d'un dia per l'altre sinó gràcies a dècades de militància i de lluita independentista i d'esquerres.
Aquest any en fa 20 de l'Operació Garzón. Com penseu que s'hauria de recordar?
Hem de deixar clar que 20 anys després ni oblidem ni perdonem aquest atac contra l'independentisme català. En aquest sentit el documental de l'Operació Garzón que dissabte presentarem a Manlleu ajudarà que aquest episodi quedi fresc a la ment del nostre poble.
Cal posar en evidència també que l'Estat Espanyol encara no ha reconegut aquests fets tot i haver estat sentenciat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat les tortures que es van produir.
«Som un poble que sovint costa de despertar, però que quan ens sentim ferits ens defensem els uns als altres»
Com valoreu l'onada de solidaritat a amplis sectors de la societat catalana que va suscitar la persecució contra independentistes l'any 1992?
La solidaritat és una de les armes més potents que tenim. Som un poble que sovint costa de despertar, però que quan ens sentim ferits ens defensem els uns als altres amb totes les forces. Històricament hem demostrat que sabem plantar cara i ho hem de continuar fent dia a dia.
Quin paper creieu que juga la solidaritat en episodis repressius contra els sectors més conscienciats?
Un dels objectius de la repressió consisteix a atemorir i alhora dividir el moviment. Mitjançant la solidaritat, per una banda donar suport als companys que es troben en una situació difícil, i per l'altra donem la volta a la situació reafirmant-nos en la lluita, fent pinya entre totes i enfortint el nostre projecte polític.
L'onada repressiva contra els vaguistes del 29 de març va despertar la solidaritat arreu del país. Manlleu també va ser un dels pobles on es van convocar mobilitzacions per exigir la llibertat de l'Andreu i evidenciar així que no tenim por a la repressió. Ara que el company ja és al carrer cal continuar treballant per aconseguir l'absolució de totes les encausades.
«Cal que ens servim del llegat de totes les persones que ho han donat tot per la llibertat»
En acabat de l'acte de dissabte a Manlleu amb quina sensació us agradaria que marxessin els assistents?
Sabent que per afrontar el futur amb garanties hem de ser un poble amb memòria. És imprescindible conèixer el passat per construir present i futur. Tanmateix, no ens podem limitar a viure de la transcendència d’aquest passat. Cal que ens servim del llegat de totes aquelles persones que ho han donat tot en benefici de la llibertat del nostre poble, actuant en conseqüència en un present prometedor. El futur serà millor. Amb l'esforç i la unitat del poble la victòria és tan necessària com segura. Guanyarem.
