Una exposició recordarà la dibuixant i activista independentista Lola Anglada, coneguda en els medis separatistes dels anys 30 com “la mareta dels presos” pel seu treball en les campanyes de solidaritat dels represaliats del nacionalisme radical. Va ser especialment activa en la defensa dels presos implicats en el Complot del Garraf.
Lola Anglada: Poderosa memòria. Dibuixos i il·lustracions més compromesos, es va dur a terme l’abril de 2010 a Tiana, el seu poble natal, i s’inaugurarà el dia 28 de juny de 2012 al Museu d’Història de Catalunya.
Aquesta exposició romandrà oberta fins al 23 de setembre, es pot demanar una visita comentada que els organitzadors tenen preparades.
Lola Anglada va ser una artista polifacètica, que mostrava una forta personalitat creadora en molts àmbits, que avarca des de la il•lustració, autora de llibres històrics, escriptora de contes, gravadora, autora de treballs de ceràmica i escultura, a part de treballs litogràfics, estampes pintures i cartells. Alguns d’aquests cartells van ser destinats a l’organització independentista catalana de combat dels anys 30, anomenada Nosaltres Sols!, dirigida per l'antic alcalde Sant Just Desvern Daniel Cardona.
Durant la guerra d'ocupació dels tres anys (1936-1939) va defensar les conquestes de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme. És l'autora del símbol republicà català, El més petit de tots: Un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.
Els dibuixos d'Anglada contenen missatges per als infants carregats de valors com l’heroisme, la solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, la solidaritat i l'estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor.
Aquesta trajectòria militants li va costar la marginació més profunda durant una quarantena d’anys, fins ser denunciada i haver-se d’ocultar per no anar a la presó a causa del seu posicionament. El 1948, en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.
Passat un temps, i lentament, va retrobant el reconeixement per part de persones i institucions, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.
El 12 de setembre del 1984 va morir a Tiana. Les seves despulles van anar al cementiri barceloní de Poble Nou.
