La ciutat de Vic ha acollit aquest dissabte a la tarda un clam autèntic antiracista que ha aplegat fins a 2.000 persones [vegeu fotos]. La manifestació ha partit a dos quarts de set de la tarda de la Plaça Major de Vic sota el lema "Per la cohesió social, aturem el racisme" i ha fet el recorregut de les muralles històriques. Un cop a la Plaça Major, s'ha llegit el manifest.
Ni a la pancarta inicial ni als parlaments que es facin al final de la manifestació hi ha hagut representació de cap partit polític. La protesta s'ha pogut a Twitter a través de l'etiqueta #Vicantiracista, que aquest migdia ha estat trending topic a l'Estat.
Una convocatòria que tot i ser vigatana ha esdevingut nacional per la naturalesa antifeixista de la mateixa protesta. I és que la crisi ha permès l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades.
Tot i que els motius pels que es va decidir convocar la protesta eren d'àmbit local -els episodis violents protagonitzats pel líder de PxC, Josep Anglada, i la connivència amb la ultradreta que impera a l'Ajuntament de Vic- la manifestació ha estat difosa arreu del país. Fins al punt de comptar amb el suport multitudinari de 134 entitats de tot tipus i 405 persones que l'han secundat públicament.
Una protesta que tot i ser unitària i popular, i comptar amb el suport de diferents entitats i col·lectius de tota mena, ha estat menystinguda per les forces polítiques. Només la CUP hi ha treballat i hi ha donat suport públic a nivell nacional, mentre que a l'Ajuntament de Vic, CiU i ERC -a l'equip de govern- han evitat donar-hi suport.
Els organitzadors de la manifestació consideren "intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits". Per això volen que la mobilització serveixi per expressar el rebuig al racisme.
Ampli suport popular
En la recollida d’adhesions hi destaquen personalitats significatives com Màrius Serra, Josep Ma. Terricabras, Matthew Tree, Oleguer Presas, Julià de Jòdar, Lluís Gavaldà, Rita Marzoa, Pep Poblet, Josep Thió, Cesk Freixas, Francesc Ribera "Titot",
També tota manera de col·lectius i entiats unitàries com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, SOS Racisme, la sectorial Immigrants per la Independència de l'ANC o la CAL, així com casals i ateneus i assemblees de joves de tot el país o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i Òmnium d'Osona.
També sindicats com USTEC-STEs, el SEPC, la COS, la Intersindical, la CGT o la UGT, i organitzacions com Alerta Solidària, la CAJEI, CUP, MDT, Endavant, Maulets i Gent de Gramenet. D'altra banda, destaquen entitats com l'Assemblea dels Drets Socials d'Osona, el Cercle Català de Negocis, la Comissió Antifeixista 27 de gener, el Centre Social Terra de Benimaclet, Felanitx en Moviment, Illencs pel català, Musulmans de Catalunya, Veu Pròpia, etc.
La CUP denuncia "la connivència dels partits de l'establishment" amb la ultradreta
Al seu comunicat nacional, la CUP alerta que de l'"avenç significatiu de la ultradreta i dels grups feixistes" que "estan creixent tot aprofitant-se de l’agreujament de la crisi del capitalisme i de la inoperància dels partits tradicionals amb un discurs que culpa als immigrants pobres de les retallades, la degradació social i la mateixa crisi econòmica".
En aquesta línia, la formació d’unitat popular denuncia una certa “convivència” dels anomenats partits “de l’establishment” amb els grups ultradretans, connivència que es demostra, segons la CUP, en el fet que “els han ajudat a normalitzar el seu discurs i la seva presència allà on tenen representació, arribant a adoptar els seus discursos i les seves propostes”. Com a exemples, apunten als constants pactes de CIU i ERC amb Anglada a Vic, on la CUP hi té dos regidors a l’oposició; i al cas de Badalona, on el PP rep “l’ajuda inestimable de CIU” per aplicar mesures racistes semblants.
La CUP ha fet una crida a plantar cara als grups ultradretans, tot desmuntant els arguments que culpen els immigrants de la crisi, "quan les retallades i els atacs a les classes populars són realitzades per les autòctones classes dirigents catalanes, inspirades per el dogma neoliberal i que sovint de forma hipòcrita, fan el joc a aquests tipus de grups".
