Mentre la Gestapo principatina continua les detencions de persones que el 29 de març van decidir no quedar-se a casa i sortir al carrer a ser persones -no a estomacar a qui els manessin els amos-, veig unes imatges de Bunyola, a Mallorca, que em porten a reflexionar sobre quelcom dit i redit en molts dels diversos àmbits on em moc de fa anys: o aturem la destrucció que els amos estan provocant o el que ens quedarà, a banda de misèria, serà un conflicte social de grans dimensions.
Si el Govern de l'Estat no rectifica els seus propòsits de considerar "agressió a l'autoritat" la resistència pacífica en les protestes populars contra un despotisme que ni és ni es vol il·lustrat sinó més aviat violent i desconsiderat amb les persones, amb totes, què esperen que fem? Que ens ho mirem i callem? És evident que sí, això és el que esperen, però no ho tindran.
Mentre algun dels lladres de Bankia anuncia que cobrarà 14 milions d'euros de jubilació per la feina feta, que ha consistit en afonar el banc i alhora ser "rescatat" amb diners de totes i tots (desenes de milers de milions d’euros els donaran sense que els hagin de tornar), els responsables de la cosa pública s’ho miren i riuen. Alhora, tanquen plantes d'hospitals, ens diuen que ens resignem i ens ofereixen unes ràtios impossibles en els centres educatius. Volen destruir els drets que hem aconseguit a partir d'anys i anys de lluites i de feina.
Deuen pensar que som ximples, però no entenen que sabem llegir i pensar. I quan veuen que no callem ens amenacen. I és per això que asseguren que si ens posem caputxa ens posaran multes més altes que si matéssim algú, i en canvi no diuen res dels que porten corbata i ens estan malmetent la vida, perquè són dels seus... I estenent la repressió enviant comunicacions de multes de 6.000 euros a 250 humanistes que a València van sortir al carrer per aturar la destrucció de l’escola pública des de l’Institut Lluís Vives.
A les Balears, el PP -els amics de CyU al Principat i a l’Estat per moltes ximpleries que digui Mas, recordem-ho i no ho oblidem- volen crear guetos lingüístics i alhora no reconèixer el català com a imprescindible. La seva intenció és clara: fer-la desaparèixer. Segueixen el camí del País Valencià, on desenes de milers de xiquets i xiquetes demanen ensenyament en català i els el donen... en espanyol. La tàctica és vella. Anorrees la llengua i després dius que no serveix per a res... Però a les illes, ara hi ha qui ha plantat cara i ho ha fet seguint la "romería" del president Bauzá i dient-li el nom del porc allà on va. Com que ja són massa els mallorquins que es queixen, han volgut aturar-los i per això ara ja els detenen per protestar pacíficament.
Estic segur que guanyarem si no caiem en el parany de l'enfrontament cos a cos, perquè sabem que aleshores utilitzaran les imatges per fer por a la classe mitjana que mira la tele i es troba bé quan fa un donatiu a la Marató contra la pobresa -i a aquests també ens els hem de guanyar. Però que tinguin clar els amos que no deixarem de resistir a la destrucció de la vida, que no ens morirem més aviat encara que ens ho mani la Lagarde del FMI, que el nostre objectiu no és ser ni Grècia ni tan sols Islàndia...
Som els Països Catalans i no ens calen exemples de fora per entendre on és el camí, tot i que mai ens tancarem a res de bo que hi vingui. Ho vam fer al 1868, al 1909, al 1919, al 1936 i el 27 de maig de l’any passat mateix. En cada un d’aquestes dates i en moltíssimes altres ocasions, hem pres la paraula i hem parlat prescindint dels amos, dels regionals i dels de l’Estat. I ells ho saben i per això ens continuen apuntant amb les seves armes, amb les seves porres, amb els seus micròfons... Que apuntin bé, perquè tinc tan clar com ho tenen ells que, un cop més, no en tindran prou!!! Bunyola com a exemple...
