Eren quarts de 9 del vespre quan va començar l'assemblea d'estudiants que estaven ocupant el rectorat de la UdG. Sonaven quarts de 12 quan encara es parlava i es decidia l'estratègia posterior; es planificava un pla en el cas de que els mossos vinguessin a desallotjar aquella mateixa nit. Estudiants i nombrosos col·laboradors s'havien repartit per tal de fer vigilància tant des de l'interior del rectorat com des de l'exterior, davant d'una possible aparició dels cossos de seguretat de la Generalitat. La por corria força per l'assemblea. El missatge que havien volgut transmetre els mediadors dels mossos d'esquadra la tarda del divendres, convidant als estudiants a marxar pel seu propi peu, o esperar-se a que fos la policia la que els tragués, havia calat fons a les consciències de la gent, i com era normal força gent estava atemorida. Tot i així es va decidir que l'assemblea era sobirana en les decisions que s'havien pres amb antelació, i que la solidaritat amb la lluita havia de prevaldre molt més que la por que uns mercenaris acostumats a actuar així vinguessin a per les persones ocupants. Havíem decidit que la repressió no ens aturaria.
Però el pitjor que s'esperava començava a arribar. Eren quarts de tres de la matinada i mentre diversos estudiants i col·laboradors es trobaven fent vigilància pels voltants de la universitat, van començar a aparèixer cotxes sospitosos. No era normal pujar a aquelles hores en direcció a la plaça Sant Domènec, i durant tota la tarda ja havien anat apareixent força policies vestits de paisà controlant i sembrant la por entre l'assemblea, perquè ningú oblidés que ens tenien controlats i acorralats. Just després de que pugessin un parell o tres de cotxes de paisà cap al rectorat, començaven a desfilar furgonetes de la BRIMO una darrera l'altra. No s'acabaven: en total n'hi havia onze. Varen començar a ocupar la plaça entrant per la banda de la Facultat de Lletres i la Facultat d'Educació, bloquejant qualsevol entrada a la plaça amb la seva presència coaccionadora i intimidadora.
Quan van començar a baixar agents dels furgons, hi havia estudiants fora del rectorat a la porta d'entrada central avisant de la presència de la policia a la zona, però ja va ser massa tard. Agents havien saltat la porta que permetia l'accés per la banda de darrere del rectorat, mentre d’altres rebentaven l'entrada accedint al recinte del rectorat. Els estudiants que hi havia fora, ni tan sols van ser identificats. Se'ls va dissuadir i concentrar posteriorment a les escales de la pujada de Sant Domènec.
Un cop dins els estudiants varen ser tractats amb conductes impròpies d'un agent que ha de promoure la seguretat ciutadana enlloc d’exercir la provocació. Es van requisar telèfons i càmeres, per tal que ningú pogués deixar constància del què estava passant. Ni tan sols es va deixar trucar a l'advocat. Per sort, l'única trucada que va aconseguir un estudiant va ser a la premsa, que es van presentar immediatament allà per gravar el transcurs del fort desplegament policial desallotjant els i les estudiants.
Actituds provocadores i vexatòries per part dels Mossos d'Esquadra van fer crispar l'ambient. Un agent es va posar molt violent, quan un dels estudiants es dirigia a ell, i de manera molt agressiva i nerviosa el va obligar a dirigir-se-li en castellà. Els agents van escorcollar agressivament als i les ocupants. Els van tirar a terra per a fer-ho entre cops i trepitjades. I molt a poc a poc els anaven deixant un a un acompanyats per dos mossos cap a les escales de la pujada Sant Domènec, on tenien a la resta de gent concentrada sense poder-hi accedir.
Va arribar un mosso d'esquadra que, a mode burlesc, va explicar què passava amb les dues persones que estaven retenint a l'interior de l'edifici privant-los de llibertat per reunir-se amb els que estaven a fora, però això ho va fer després que reiterades vegades la gent concentrada demanés la llibertat, i poder veure les dues persones que encara quedaven dins del rectorat. El mosso va explicar que aquelles dues persones tenien qüestions pendents amb la justícia, i que estaven essent investigades. Va assegurar davant la gent que aquelles persones estaven encausades per un altre tema anterior i que havien rebut una citació judicial a casa. Era mentida. Just aquella nit, casualment, se'ls va fer arribar la citació judicial en mà.
En el transcurs de la gairebé hora i mitja que va durar el desallotjament, amb els agents de la BRIMO bloquejant el pas, van provocar als estudiants ràbia que sortia en forma de crits contra tot el cos de mercenaris de l'estat. Un al costat de l'altre, sense portar la placa identificativa visible. N'hi havia un parell amb càmeres que anaven gravant. Finalment, va sortir primer una de les persones que eren a dins retingudes, i després l'altre al cap d'uns minuts. A aquest últim el van agafar pel braç forcejant amb violència i provocació.
Un cop tothom fora, encara varen quedar-se allà bloquejant-nos fins que ho varen tenir prou controlat com per començar a retirar-se. Primer els de darrera començaven a pujar als furgons, i després el desplegament de davant nostre es va retirar. Encara després d'haver marxat n'hi havia d'amagats a la part de la muralla de darrera el rectorat vigilant per si havien de tornar a aparèixer.
Finalment, varem començar a veure entre nosaltres que hi havia gent que havia rebut força cops, cames i braços inflats. Però això malauradament ja és l'habitual. No hi ha presència dels BRIMO sense que hagin de fer servir les eines de repressió i agressió cap a la ciutadania. I en aquest cas, una ciutadania que pacíficament procurava defensar el seu dret a una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
