Dissabte vinent, si tot surt segons les previsions, 7.000 persones ompliran el Palau Sant Jordi per participar a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Un acte polític d’aquestes característiques és difícil de veure al nostre país. Primer per la seva magnitud, sols comparable als mítings de tancament de campanya dels partits majoritaris, amb la diferència que aquí no hi haurà grans maquinàries electorals per portar gent i que cal pagar per anar-hi. I segon perquè aquesta és una iniciativa sorgida de la societat civil i desenvolupada a a partir del treball i la participació de milers de persones de forma voluntària. És per això que dissabte vinent els mitjans hauran de centrar els seus focus en el que passi al Palau Sant Jordi, però per falta de previsió el seu públic no tindrà cap context del que és l’ANC i quin és el procés que l’ha portada a realitzar un acte d’aquesta importància.
Fins ara la preparació de l’ANC ha deixat un rastre de notícies a la premsa local i comarcal en forma d’actes de presentació a desenes –potser centenars- de poblacions amb, segons les cròniques dels diferents mitjans, èxits generalitzats d’assistència. Segons dades de la pròpia organització s’hi han adherit més de 4.400 persones i s’han creat 190 nuclis locals a més d’una vintena de comissions sectorials que van des de la cultura i la salut fins a la meteorologia o l’esport.
És cert que fins ara l’ANC no ha organitzat cap acte massiu, a excepció de la commemoració del 40è aniversari de l’Assemblea de Catalunya i d’una caravana de cotxes que va aplegar més d’un miler de vehicles al Maresme el 15 de gener i que van tenir una mica més de repercussió. Però la història de la creació d’un ampli moviment popular, sorgit de la societat civil i que té al darrere la credibilitat del moviment de les consultes sobiranistes sembla que no interessi a la gran majoria de mitjans. Per ara, l’únic diari imprès a Barcelona que ha avançat l’acte de dissabte vinent ha estat El Punt Avui amb diferents reportatges, mentre l’Ara hi va dedicar una peça breu fa més de tres setmanes. Entre els digitals Vilaweb, Nació Digital, Tribuna.cat i, sobretot, Llibertat.cat han seguit amb detall el desenvolupament de l’ANC i amb menys mesura Crònica.cat i El Singular Digital. I mentre TV3 a penes n’ha fet esment –excepte breument en el cas d’algun dels actes ressenyats al principi- entre les principals ràdios, sols RAC1 ha entrevistat una portaveu de l’ANC.
Més sort han tingut alguns opinadors, que sí han pogut explicar les raons i motius de l’ANC en força mitjans, inclòs un article de Ferran Requejo a La Vanguardia.
És probable que a mida que s’acosti el dissabte se’n parli més, però aquest és un exemple que palesa la dificultat dels mitjans d’informar de processos que surten del focus de l’activitat diària de les forces parlamentàries o d’un acte de força com una gran concentració. Aquesta incapacitat dificulta al seu públic entendre l’evolució de processos més complexos que les rèpliques i contrarèpliques dels partits i ofereix una realitat fragmentada. En el cas del sobiranisme sembla talment que, passades les consultes, hagués desaparegut de l’escena política per reaparèixer de nou del no res.
Actualització: Un lector ens informa que ahir mateix, poc després de la publicació d’aquest article l’Ara va publicar aquest reportatge sobre l’Assemblea Nacional Catalana. A l’haver tan poc temps entre la publicació d’un i altre considerem oportú tenir-lo en compte.
