Després de la reunió del Consell de Govern, celebrada a l'Ajuntament del municipi menorquí d'Alaior, el portaveu de l'Executiu Rafael Bosch, ha explicat que a totes aquestes normatives es modifica només allò que fa referència a la necessitat d'acreditar un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana per a accedir a un lloc de treball, llevat de la Llei de Normalització Lingüística, de la qual també es modifica l'article que fa referència a la toponímia.
Concretament, ha recalcat que amb aquesta reforma es pretén instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l'accés de les persones «més qualificades i que superin les proves amb més nivell a l'Administració de les Illes Balears, sense que la falta de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català sigui, d'entrada, un obstacle». Tot això, segons ha precisat, sense perjudici que, una vegada dintre de l'Administració, les persones que no tinguin un determinat nivell de català «puguin formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana amb la col·laboració de l'Administració amb el foment dels cursos necessaris».
A més, ha afegit que perquè els ciutadans tinguin garantit el seu dret a ser atesos en la llengua que desitgin, s'han previst una sèrie d'excepcions en les quals el coneixement del català continuarà sent un requisit. Així, serà un requisit per a accedir i ocupar llocs de la funció pública docent, que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica, així com per a accedir i ocupar una ocupació amb funcions d'assessorament lingüístic en el qual la convocatòria i la relació de llocs de treball han d'exigir com a requisit el nivell C2 de coneixements de llengua catalana o equivalent.
Així mateix, serà un requisit el coneixement del català per a ocupar tots els llocs de treball que tinguin com funció principal la informació i l'atenció al públic, tenint en compte que la relació de llocs de treball ha d'exigir com requisit el nivell B2 de coneixements de llengua catalana o equivalent. També serà un requisit per a ocupar els llocs en els quals la funció principal sigui la recepció al públic i/o l'atenció telefònica, així com els quals tinguin com funció principal la informació a l'alumnat en els centres educatius.
En aquesta línia, la relació de llocs de treball ha d'exigir com requisit el nivell A2 de coneixements de llengua catalana o equivalent. Per la seva banda, també s'exigirà saber català per a ocupar els llocs de treball en els quals es requereixi un nivell de titulació acadèmica corresponent al subgrup C2 o no s'exigeixi cap de les titulacions previstes en el sistema educatiu, que tinguin com funció principal la informació i l'atenció al públic en la relació del qual de llocs de treball s'ha d'exigir com requisit el nivell A2 de coneixements de llengua catalana o equivalent.
Finalment, el català serà un requisit per a ocupar els llocs de treball en els quals, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català, la qual cosa es farà mitjançant la relació de llocs de treball. Bosch ha indicat que per a portar a terme aquesta modificació s'ha tingut en compte la legislació vigent, així com l'expressió del Poder Judicial en diverses sentències.
D'aquesta manera, ha detallat que amb el nou redactat, es deixa clar que cada Ajuntament, a través del seu Ple, podrà proposar incloure la fórmula castellana juntament amb la catalana.
Finalment, es reconeix com òrgan competent cada Consell Insular per acabar decidint si vol la toponímia només en català o amb les dues llengües. D'altra banda, el Projecte de Llei de modificació de la Llei de Funció Pública preveu que les entitats locals i insulars i els ens del sector públic instrumental local, insular i autonòmic puguin exigir el coneixement d'un determinat nivell de català en aquells llocs de treball en els quals ho considerin necessari.
L'OCB fa una crida a la mobilització contra la reforma de la Llei de Funció Pública
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una crida a "la mobilització al carrer" contra el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública aprovat avui pel Govern balear, que contempla l'eliminació del requisit de conèixer català per accedir en determinats llocs de l'administració.
Per a aquesta entitat promotora de l'ús del català, resulta "molt greu" que l'executiu hagi donat el seu vistiplau al projecte legal "sense fer cas ni haver contestat a les més de 12.000 al·legacions presentades pels ciutadans, a les associacions i a nombrosos ajuntaments".
En un comunicat, l'OCB acusa al Govern presidit per José Ramón Bauzá de governar "d'esquena a la majoria social i als valors que defineixen la convivència ciutadana" i recorda que la Llei de Normalització Lingüística que fixa el coneixement del català com a requisit per treballar en l'administració va ser "aprovada amb el consens de totes les forces polítiques".
L'associació, que subratlla que hi ha ajuntaments governats pel PP que també s'oposen al canvi normatiu, anima els ciutadans en desacord amb el projecte a participar en la manifestació convocada a Palma el pròxim dia 25.
L'OCB considera que "la proposta del Govern és contrària a l'Estatut d'Autonomia", que estableix l'oficialitat del català, "únic idioma propi de les Illes Balears", i que "obliga les institucions a garantir l'ús normal" d'aquesta llengua.
A més, l'organització retreu a José Ramón Bauzá el seu "atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans" i recorda que durant la campanya electoral es va comprometre a "no canviar la Llei de Normalització Lingüística".
Per a l'OCB, el president del Govern incompleix la seva obligació de promoure la "llengua pròpia" i es converteix en "el seu botxí i exterminador amb la finalitat d'aniquilar-la i fer-la desaparèixer".
