Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un bocí de país darrere l’Albera

Per Ferran Dalmau, publicat al seu bloc ramblamunt.wordpress.com

18/02/2012 Memòria històrica

Catalunya continental, Rosselló, Catalunya francesa, Catalunya nord-pirinenca, Pirineus orientals, Terres catalanes annexades a França, Catalunya transpirinenca, Comptats catalans? Quina és la denominació que més s’ajusta a la realitat i que alhora serveix per vertebrar aquest territori com a part integrant d’un cos comú com són els Països Catalans? Amb la finalitat d’intentar donar resposta a aquesta qüestió i treballar per disposar d’una terminologia en clau de construcció nacional, apareix l’any 1974, el Petit llibre de Catalunya-Nord. Lluita per un “Rosselló” català.

Llorenç Planes i Montserrat Biosca repassen, al inici del relat, quines denominacions són útils per aconseguir aquesta fita i quines són les que amb l’objectiu de despersonalitzar el territori i els seus habitants, s’han impulsat des del poder central francès i la seva maquinària uniformitzadora, que abasta des del marc legislatiu i les institucions al seu servei, fins a la tasca silent i devastadora dels mestres d’escola francesos, els qui malgrat la seva aparença innocent, han estat una peça clau en tot l’engranatge de destrucció massiva de realitats nacionals dins l’hexàgon.

Tanmateix, els autors consideren que aquesta empresa requereix una certa contextualització prèvia de la situació cultural, social i política que viu aquest territori dels Països Catalans i un recorregut pel procés de substitució lingüística i alienació cultural, així com una exposició de la situació de colonització interna respecte la metròpoli, a que es veuen sotmeses les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Cerdanya i el Conflent.

Es tractava doncs, de finalitzar la teorització conceptual que el mateix Joan Fuster havia normalitzat per al conjunt del territoris dels Països Catalans (Principat, Illes Balears, País Valencià i Franja de Ponent) mercès a l’opuscle Qüestió de noms, on malgrat tot, la qüestió nord-catalana era l’única que restava sense resoldre’s taxativament. I, malgrat les dificultats, així fou. Durant la dècada dels 70, l’aparició del llibre fou un autèntic revulsiu per al catalanisme nord-català i el ressorgiment cultural a les comarques catalanes sota domini francès, i suposà que tan sols una dècada després, el debat terminològic es donés per superat i les denominacions alienadores pràcticament fossin liquidades i caiguessin en desús.

Editat per primera vegada per “Edicions “La Falç” el 1974, s’exhaurí ràpidament i, quatre anys després, veuria la llum la seva segona edició, ampliada i encara consultable a la xarxa, aquest cop de la mà “d’Edicions de L’eriçó”, també radicada a la fidelíssima vila de Perpinyà. A dia d’avui però, l’edició escrita resulta quasi impossible d’aconseguir, a no ser s’acudeixi al mercat de les puces de Perpinyà a la recerca de llibres vells i es disposi d’un cop de sort. Una llàstima, atès que malgrat ser un llibre escrit fa 37 anys, és de plena actualitat. Bàsicament, perquè el procés de substitució i d’aniquilament nacional català dirigit pels estats francès i espanyol, no s’han aturat mai.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid