Divendres passat, la CUP va organitzar un acte informatiu a Martorell amb l'objectiu de treure "al sol els drapets" de la Diputació. L'acte va comptar amb la presència de Josep Garcia, membre de la secció sindical de la CGT a la Diputació i Manu Simarro, periodista del Setmanari La Directa.
Josep Garcia fer una breu explicació del que és una diputació i de com se'n constitueix el ple. Va fer èmfasi en el fet que es tracta d'un procés de constitució poc democràtic, ja que les persones que el formen han de ser càrrecs electes d’ajuntaments, amb la conseqüent duplicitat de càrrecs i sous. Aquests càrrecs són escollits pels mateixos partits polítics segons el vots obtinguts en el conjunt de la província de Barcelona en les eleccions municipals.
També va fer esment a altres mesures preses anteriorment, com per exemple la modificació de l'estructura directiva aprovada pel ple, a través de la qual es creava la figura de gerent d’àrea. Es tracta d'un càrrec polític per sobre del de coordinador, que augmenta l’estructura en 14 persones pagades amb diners públics i que son escollides a dit. Una altra pràctica habitual de tots els partits és nomenar assessors que treballen únicament per als partits i que també cobren amb diners públics.
Josep Garcia va explicar com, coincidint amb el canvi de govern a la Diputació de Barcelona, es van nomenar de 8 càrrecs polítics no electes al·legant un procediment d'urgència que no s'ha justificat. La CGT, en veure aquestes irregularitats en els nomenaments, va investigar i es va adonar que tots els nomenats son membres dels partits polítics representats a la diputació, amb una única excepció, el cas de Marta Rodriguez que va ser secrectaria de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques curant el mateix període que l'actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i que ara ha esta nomenada pel mateix Esteve a la unitatde Coordinació General de l'Àrea de Presidència. Es tractava de persones que havien perdut el càrrec polític arran d'una derrota en les eleccions municipals. García va acabar la seva intervenció anunciant que des de fa una setmana l’Oficina Antifrau ha obert una investigació.
Per la seva banda, Manu Simarro, va fer esments a altres casos de pressumpta corrupció en els que ha treballat, com ara el cas de les “motxilles de la Diputació”. Es tracta de sobresous assignats a 54 persones, encara desconegudes, pensats per a equiparar el seu sou amb un sou anterior superior. També va fer esment d'altres casos, com ara el cas “Treball”, el cas “Adigsa” o el cas “Palau”.
Simarro va parlar del mapa de la corrupció, que destaca 27 casos d'irregularitats als Països Catalans i del cas “Macedònia” de corrupció policial en el tràfic de drogues en la qual hi estan implicades la Policia Nacional espanyola, la Guàrdia Civil, i els Mossos d’Esquadra i també periodistes.
Un cop acabada la intervenció del Manu es va obrir un torn obert de paraula on les persones que van assistir a l’acte van poder preguntar als ponents. En aquest espai es va crear un debat sobre les eines que tenim per a lluitar contra aquestes pràctiques que es realitzen en tants organismes públics.
A la fi de l'acte, la CUP es va sumar a la crida d'en Josep i en Manu, i va remarcar que és important lluitar contra aquesta corrupció que desacredita el Sector Públic, però sempre reivindicant-lo. "Des del poder popular el que hem de fer és denunciar amb totes les nostres forces els voltors i defensar el sector públic en genèric perquè és la garantia de serveis bàsics com l'educació, la sanitat i la cohesió social" va apuntar.
Josep Garcia fer una breu explicació del que és una diputació i de com se'n constitueix el ple. Va fer èmfasi en el fet que es tracta d'un procés de constitució poc democràtic, ja que les persones que el formen han de ser càrrecs electes d’ajuntaments, amb la conseqüent duplicitat de càrrecs i sous. Aquests càrrecs són escollits pels mateixos partits polítics segons el vots obtinguts en el conjunt de la província de Barcelona en les eleccions municipals.
També va fer esment a altres mesures preses anteriorment, com per exemple la modificació de l'estructura directiva aprovada pel ple, a través de la qual es creava la figura de gerent d’àrea. Es tracta d'un càrrec polític per sobre del de coordinador, que augmenta l’estructura en 14 persones pagades amb diners públics i que son escollides a dit. Una altra pràctica habitual de tots els partits és nomenar assessors que treballen únicament per als partits i que també cobren amb diners públics.
Josep Garcia va explicar com, coincidint amb el canvi de govern a la Diputació de Barcelona, es van nomenar de 8 càrrecs polítics no electes al·legant un procediment d'urgència que no s'ha justificat. La CGT, en veure aquestes irregularitats en els nomenaments, va investigar i es va adonar que tots els nomenats son membres dels partits polítics representats a la diputació, amb una única excepció, el cas de Marta Rodriguez que va ser secrectaria de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques curant el mateix període que l'actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i que ara ha esta nomenada pel mateix Esteve a la unitatde Coordinació General de l'Àrea de Presidència. Es tractava de persones que havien perdut el càrrec polític arran d'una derrota en les eleccions municipals. García va acabar la seva intervenció anunciant que des de fa una setmana l’Oficina Antifrau ha obert una investigació.
Per la seva banda, Manu Simarro, va fer esments a altres casos de pressumpta corrupció en els que ha treballat, com ara el cas de les “motxilles de la Diputació”. Es tracta de sobresous assignats a 54 persones, encara desconegudes, pensats per a equiparar el seu sou amb un sou anterior superior. També va fer esment d'altres casos, com ara el cas “Treball”, el cas “Adigsa” o el cas “Palau”.
Simarro va parlar del mapa de la corrupció, que destaca 27 casos d'irregularitats als Països Catalans i del cas “Macedònia” de corrupció policial en el tràfic de drogues en la qual hi estan implicades la Policia Nacional espanyola, la Guàrdia Civil, i els Mossos d’Esquadra i també periodistes.
Un cop acabada la intervenció del Manu es va obrir un torn obert de paraula on les persones que van assistir a l’acte van poder preguntar als ponents. En aquest espai es va crear un debat sobre les eines que tenim per a lluitar contra aquestes pràctiques que es realitzen en tants organismes públics.
A la fi de l'acte, la CUP es va sumar a la crida d'en Josep i en Manu, i va remarcar que és important lluitar contra aquesta corrupció que desacredita el Sector Públic, però sempre reivindicant-lo. "Des del poder popular el que hem de fer és denunciar amb totes les nostres forces els voltors i defensar el sector públic en genèric perquè és la garantia de serveis bàsics com l'educació, la sanitat i la cohesió social" va apuntar.
