El Senat de l'Estat francès va aprovar dilluns una llei que convertirà en delicte la negació del genocidi armeni a mans de l'imperi otomà, portat a terme especialment durant l'any 1915. La llei es va poder aprovar gràcies a 127 vots a favor, tot i que 86 senadors van votar-hi en contra.
Per al govern turc aquesta decisió ha estat titllada “d'una llei electoralista” per guanyar el vot del mig milió d'armenis que viuen a l'Estat francès. El negacionisme de l'estat otomà, que no vol assumir els crims de la seva història i que continua impededint el dret a l'autodeterminació dels territoris armenis d'aquest estat, s'ha mostrat intolerant fins al punt de considerar aquesta llei francesa com “un atac contra la llibertat d'expressió”. El govern turc ha arribat a amenaçar de portar-la al Tribunal Europeu de Drets Humans aquesta qüestió i fins a imposar-hi sancions econòmiques.
La decisió de l'Assemblea Nacional francesa ha sentat molt malament al nacionalisme turc. Turquia, membre de la UE des del 2005, ha protestat contra la posada en marxa d'aquesta llei. Com a mesura de pressió ha decidit trencar temporalment els contactes d'alt nivell amb l'Estat francès i ha cridat a consultes el seu ambaixador a París. El viceprimer ministre turc, Bülent Arinç, ha advertit -des d'Estrasburg- que portarà la llei francesa davant dels tribunals perquè Turquia considera que "és contrària al Conveni Europeu de Drets Humans".
Aquesta llei contra el negacionisme, que pretén aturar la impunitat del negacionisme del genocidi armeni, preveu sancions d'un any de presó i 45.000 euros de multa. A Europa existeixen nombroses normes jurídiques semblants per al negacionisme del genocidi del nazisme alemany. En canvi, no existeixen legislacions concretes que persegueixin el negacionisme en el genocidi dels pobles indigenes americans per part dels espanyols o sobre els crims de l'estat feixista més recent a Europa, l'Estat espanyol.
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que buscava el nacionalisme expansiu turc era l'eliminació física del poble armeni als territoris de l'imperi otomà. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
