La CUP rebateja les places que porten el nom de la constitució

De "Plaça de la Constitució" a "La Plaça" i "Plaça Ovidi Montllor". Amb motiu del Dia de la Constitució que Espanya celebra cada 6 de desembre i que és festiu també als Països Catalans, la CUP i Maulets han canviat el nom de dues places que porten el nom de la carta magna espanyola. Ha estat a Girona i a les Borges Blanques.

A Girona, la CUP i Maulets han rebatejat la Plaça de la Constitució de Girona pel nom que considera merescut: "Ovidi Montllor (Alcoi 1942, Barcelona 1995)". Es tracta d'una acció que fa cada any per aquestes dates i que consisteix en penjar una placa a la plaça amb el nom de "Plaça Ovidi Montllor".

A Lleida, la CUP ha canviat el nom de la Plaça de la Constitució de Lleida per la denominació amb què històricament els veïns de la ciutat coneixen l'indret, rebatejant-la amb el nom de Plaça del Clot de les Granotes. Així, ha mostrat el seu suport a la reclamació veïnal que des de fa ja molts anys exigeix a l’Ajuntament de la ciutat el canvi en la nomenclatura de la plaça i a que procedeixi a recuperar el seu nom original i popular.

La formació considera que dins del marc jurídic i polític de la Constitució espanyola de 1978 "és impossible construir un futur de llibertat i de justícia social per als Països Catalans" i recorda que ja en el procés de transició política l'esquerra independentista es va oposar a la seva aprovació "en considerar que esquarterava el conjunt de la nació amb comunitats autònomes, els hi negava el dret a la federació i no reconeixia el dret a l’autodeterminació". Així, veu la carta magna com "la darrera herència d’un règim feixista i del pacte de silencis i renúncies".

A les Borges, la proposta al ple

D'altra banda, la CUP també ha canviat simbòlicament el nom de la Plaça Constitució de les Borges Blanques. Es tracta d'un acord que va assumir el ple municipal el passat dia 25 de novembre pel qual es feia efectiu el canvi de nom de l'àgora per la denominació popular de “La Plaça”.

La CUP va presentar una moció en el darrer ple va ser aprovada amb els 5 vots favorables de la CUP i ERC i les 8 abstencions de CiU, IBB i PSC. Malgrat tot, l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, ha manifestat aquest darrers dies la seva negativa a complir-la. "En una maniobra clarament dilatòria", critica la formació, Mir "ha manifestat ara que primer cal preguntar als comerciants de la Plaça, remetent-se a una moció aprovada en l’anterior legislatura que res té a veure amb l’actual".

Tot i la voluntat d’incomplir la moció, la CUP ha instat l’equip de govern a portar al proper ple municipal una proposta de consulta ciutadana sobre aquest acord no només tenint en compte els veïns i comerciants de la plaça, sinó el conjunt dels ciutadans de les Borges Blanques que hi vulguin participar, per així decidir si el canvi aprovat es fa efectiu o no. En aquest cas, la CUP ja ha anunciat que hi donarà suport tot i que suposi demorar el compliment d’acords presos al saló de plens del consistori.

A Manresa enterren la constitucio

A Manresa, una manifestació va enterrar simbòlicament ahir la constitució espanyola. Convocada per la JEI, la CUP, Solidaritat Catalana, Òmnium Cultural, Manresa per la Independència, Manresa Decideix, JERC i Esquerra, un grup de persones va recórrer els carrers de la ciutat sota el lema "Avancem cap a la Independència".

Maulets fa accions a Mallorca i Mataro

Coincidint amb el 6 de desembre, Maulets ha realitzat accions contra la constitució espanyola. A Mataró es va cremar una constitució de cartró al carrer, mentre que a Mallorca es va realitzar una acció contra la delegació de defensa, situada a la Porta des Camp, a Palma. L'acció va consistir en el llançament de pintura contra la façana de l'edifici, afectant principalment el rètol del mateix.

L'objectiu d'aquestes accions, explica el jovent independentista, no és altre que el de "denunciar la constitució com a principal eina al servei de l'espanyolisme: una carta magna que ens imposa la dominació capitalista estrangera, ens nega el dret a l'autodeterminació i promet una sèrie de drets que no són més que paper mullat".

En aquest sentit, amb l'acció a Palma l'organització vol cridar l'atenció sobre "el paper fonamental, establert a la constitució, que juguen les forces militars espanyoles en assegurar la unitat del seu estat i la dominació de tot el poble català".

Al seu manifest, Maulets remarca que la Constitució espanyola "és la cadena que ens lliga a Espanya, a nosaltres els catalans i a la resta de pobles que hi viuen sotmesos, ja que fa de la indisoluble unidad de España el seu principi essencial". A més, constata que el procés autonomista "ha comportat la consolidació d'unes fronteres fictícies que han esdevingut, finalment, barreres psicològiques que ens impedeixen reconstruir-nos, mentalment, com a poble".

L'organització denuncia també el "doble raser" que estableix la Constitució i que "és una mostra més de com l'opressió de classe i l'opressió nacional van de bracet". És per això que defensa la lluita contra les retallades socials i nacionals i aposta per fer sentir la veu del jovent independentista a tots els espais possibles "per mostrar que de ben poc ens servirà la independència en un marc d'injustícia social; per fer entendre que difícilment podrem ampliar la justícia social en un Estat que es basa en la negació dels drets dels pobles i en la desigualtat entre llengües i cultures".